Danseu, danseu, beneïts!

Com és tradició en aquestes dates, en molts teatres del món es representa El Trencanous,la famosa obra amb música de Txaikovski l’acció de la qual transcorre la nit de Nadal. El Gran Teatre del Liceu, fidel a aquesta cita, presenta aquesta nit la versió del Ballet del Teatre Nacional de Praga, la companyia txeca de dansa més antiga i prestigiosa de l’est d’Europa. Fundada el 1883, està dirigida des de fa set anys per Petr Zuska, que ha consolidat la seva projecció internacional i ha ampliat nous horitzons fent versions actualitzades dels grans ballets clàssics.

 En aquesta línia, oferiran una interessant versió titulada El Trencanous, un conte de Nadal, del coreògraf hongarès Youri Vámos, que uneix el conte de Hoffmann, El trencanous i el rei dels ratolins —en el qual es van inspirar Lev Ivanov, Marius Petipa i Txaikovski per crear el magnífic ballet, que es va estrenar al teatre Maryinsky de Sant Petersburg el 1892—, amb l’entranyable Conte de Nadal de Charles Dickens. El coreògraf reuneix en escena el protagonista de l’obra de l’autor anglès, Mr Scrooge, i el de l’autor alemany, Her Drosselmenjer, perquè el ballet s’impregni de més dramatisme i ironia.

La versió del txec Vámos que interpreta el Ballet del Teatre Nacional de Praga, estrenada el 1988, fusiona dues de les històries europees més conegudes sobre el Nadal. La seva intenció en crear-la va ser introduir l’element màgic, la fantasia de Hoffmann, en la quotidianitat del realisme de la narració de Dickens.

Vámos ha estat fidel a la coreografia original d’Ivanov, si bé en els passos a dos i, especialment, en el grand pas a deux del segon acte, que ballen Clara i el príncep Trencanous, aquí un policia, ha optat per una magnífica recreació, tot donant a la coreografia una llibertat i una imaginació que l’han portat a ser comparat per la crítica amb el director de cinema i teatre Kenneth Branagh, per la seva agilitat a l’hora d’adaptar les obres de Shakespeare. La versió que presentarà el Liceu comptarà amb la participació d’alumnes de l’IES Oriol Martorell per encarnar els nens de l’obra.

Sempre en l’àmbit de la dansa, una altra bona proposta per aquesta setmana és la que ofereix la programació de Temporada Alta, on demà divendres el sempre inquietant Sidi Larbi Cherkaoui, un dels creadors més interessants de la dansa actual, presentarà al costat de la <CF1000>ballarina i coreògrafa Shantala Shivalingappa Play, un intens duo entre tots dos que es converteix en una lliçó d’aprenentatge i versatilitat, un joc de complicitat que transcorre en un pati.

La idea que Sidi Larbi (belga de pare marroquí) ballés al costat de Shivalingappa (virtuosa de la dansa clàssica índia, el kuchipudi) va sortir de la desapareguda Pina Bausch. L’última vegada que Sidi Larbi va acudir al Temporada Alta ho va fer de la mà de la bailaora María Pagés; junts van interpretar l’inoblidable Dunes, on la dansa contemporània i el flamenc s’entrellaçaven. Com inoblidable serà Play, ja que Sidi Larbi no ha deixat de sorprendre i interessar el públic català des que va aparèixer en l’espectacle D’Avant en les files de la companyia belga Els Ballets C de la B, el 2005.

Per la seva banda, els seguidors del Ballet de Barcelona d’Ángel Corella poden acudir al Teatre-Auditori de Sant Cugat dissabte, on aquesta formació presentarà un programa variat en què destaca Pálpito, la coreografia d’Ángel Rojas i Carlos Rodríguez que la companyia va estrenar la primavera passada a Nova York. Una colorista peça en què l’elenc femení balla flamenc amb les sabatilles de puntes. Una bona ocasió per prendre el pols al Ballet de Barcelona de Corella, que després de presentar un ERO a la primavera sembla haver caigut en l’oblit.

Mentrestant, al SAT, al teatre de Sant Andreu de Barcelona, se celebra aquesta setmana la novena edició del Festival Dansat, que permetrà al públic conèixer diferents treballs de dansa contemporània marcats pel relleu generacional de ballarins: Sharon Fridman (avui), Projecte Titoyaya (matí), Chinabaus Dansa (dissabte) i Nats Nus (diumenge).