“A l'empresariat li ha faltat amor cap al seu ofici”

Sobre la taula de l’estudi hi ha el llibre Dicho en el vacío de l’arquitecte austríac Adolf Loos, aquell que es va proposar regenerar l’arquitectura al principi del segle xx contra la dictadura de l’ornament i altres materials superflus. “És un llibre —diu Pepe Cosín— que m’agrada sempre tenir a mà perquè m’ajuda a desentranyar aquestes coses del disseny”. Quan era menut, Pepe Cosín (València, 1956) travessava cada dia l’Eixample per anar a escola, un recorregut traçat pel perfil de l’edifici del Mercat de Colom. “No sé si aquesta visió diària —diu Cosín— ha estat determinant en la meua decantació professional, però hi va influir una mica”. A diferència dels companys de classe, que s’inclinen per carreres “serioses” com Dret o Enginyeria, es matricula en l’Escola d’Arts i Oficis. “Parlem de les acaballes dels anys seixanta i d’un sistema pedagògic en què pesava, sobretot, la teua voluntat autodidacta”, assenyala Cosín. En una llibreria es va topar un dia amb els ensenyaments depuradors i avantguardistes de La Bahaus, mentre uns altres companys devoraven les poques revistes que venien de fora. “Aquest ofici, tal com jo el vaig conéixer, ha canviat radicalment, d’aquella figura elitista del decorador al servei de l’alta burgesia, hem passat a l’ofici més democràtic i pròxim de l’interiorista”. I reconeix el deute que té amb aquells professionals que van traçar la primera modernitat en aquelles cafeteries i locals comercials, ara ja desapareguts, que animaven el centre de la ciutat. “Per a molts de nosaltres aquelles cafeteries van ser una mica l’entrada a la nostra primera modernitat”, recorda Cosín.

Al barri de Russafa acaba d’inaugurar el seu nou estudi en els antics locals d’un gimnàs on treballa en equip amb interioristes, dissenyadors i arquitectes. “És un canvi tant estratègic com d’imatge, perquè molta gent ens associa més amb els nostres espais comercials que com a dissenyadors i interioristes, que és realment amb el que ens guanyem la vida”, comenta Pepe Cosín. Des de fa més de tres dècades s’ocupa de transformar el paisatge domèstic i, sobretot, el públic, en un espai on vida i bellesa siguen aliades. “Fa vint-i-cinc anys hi havia mes barreres per a introduir allò que diguem el moble o el disseny contemporani, ens tocava fer molta pedagogia; ara, afortunadament, les coses han canviat, però, per contra, s’ha produït una banalització del disseny que també ens obliga a fer un cert didactisme entre els clients”, assenyala Cosín. I afig, “en nom del disseny es fan moltes barbaritats”. “Estem cansats —continua Cosín— de veure coses que es dissenyen amb molt de bombo i que després tenen una vida molt efímera”. I apunta sobre l’actual horitzó: “La gran aportació d’Ikea ha estat, sobretot, sociològica; ha aconseguit que el fet de comprar barat ja no estiga mal vist”.

La gran aportació d’Ikea és sociològica, ha aconseguit que el fet de comprar barat ja no estiga mal vist”

Acaba de presentar Anónimo, una col·lecció de mobles produïda per l’estudi i que intenta recollir les virtuts del disseny. “Era un projecte que havíem aparcat i que ara hem posat en marxa, fer d’editors de mobles i servir de plataforma tant per als joves dissenyadors com per a noms més reconeguts o professionals”. Un projecte que, més enllà de buscar l’impacte mediàtic, “ens motiva per damunt de tot al fet que el producte ens enamore”, diu Cosín. Peces de l’estudi de disseny Nadadora o de Carles Riart formen part de la pionera col·lecció. “Allò que busca tot editor o dissenyador és aconseguir que el producte passe la barrera de la moda i es transforme en un objecte intemporal”, diu Cosín.

Al llarg d’aquests més de trenta anys d’ofici ha estat testimoni de la transformació de l’espai públic i privat. “Hem fet el trànsit —assenyala Cosín— d’unes cases on la cuina i el bany eren uns espais secundaris a una llar on són parts privilegiades i centrals”. “Dos espais, d’altra banda, que han estat una mica ambaixadors pel que fa a la introducció de l’interiorisme més modern o contemporani”, diu Cosín. Un altre àmbit en què l’estudi s’ha especialitzat és en el de la faena, oficines i despatxos. “Ací també —assenyala Cosín— ha tingut lloc una altra revolució i hem passat d’aquelles oficines jerarquitzades, on surava un ambient pesant, un espai dissenyat amb una ideologia autoritària, a un paisatge nou més obert i democràtic; en definitiva, més jove, que, a més, hi col·labora en projectar una imatge jove de l’empresa”.

“Molts empresaris entenen el disseny com un luxe per a vendre més car, en lloc d’entendre-ho com una cosa estructural”

Col·laborador de la Fira del Moble de València, reconeix la complexitat del moment actual. “Mentre fa vint o trenta anys teníem una industria que anava bé, amb una mà d’obra competitiva, ningú no se’n va preocupar ni va haver-hi cap previsió; només unes poques empreses, Andreu World, Gandia Blasco i d’altres com Antares quant a il·luminació, han sabut fer front als nous temps”. “Ací, per la nostra tradició industrial, teníem unes possibilitats excel·lents, però, desgraciadament, molts arribaren a creure que eren els millors perquè venien molt i, en realitat, no és que foren millors, sinó que eren més barats”. “Malauradament, molts empresaris del moble entenen el disseny com un valor afegit, com un luxe per a vendre més car, en lloc d’entendre-ho com una cosa estructural”, assenyala Cosín. I conclou: “I allò que és més trist i segurament una de les causes de la situació actual, la falta d’amor cap al mateix ofici”.

Malgrat els temps convulsos, es mostra optimista amb l’impuls que ha suposat la nova generació de dissenyadors valencians. “Mai no havíem tingut un moment tan dinàmic”. I apunta: “Seria trist que aquesta generació es frustrara, i per això és clau crear ponts entre la professió i la indústria”.