Un “zombi” polític: el PSC

C.G. Aquests dies veiem moviments en el PSC, partit que per raons diferents coneixen bé...

J.R. El PSC ja fa un cert temps que està desorientat, potser des del moment en què va decidir renunciar a les idees que sintetitzà a l’eslògan Fets i no paraules. Però un partit polític sense paraules està condemnat a la inanició. Els fets mai, per més bé que ho facis i no va ser el cas, mai t'alliberaran de les paraules. I el PSC no té una posició clara sobre cap de les qüestions que hi ha sobre la taula respecte de Catalunya i Espanya. I així s’ha arribat a la valencianització del PSC, un partit “zombi” on les batalles internes són més importants que qualsevol projecte polític. I això deixa un desequilibri molt important al país.

F.M. Sí, a un país li convé un partit fort com el que governa però també un a l’oposició amb possibilitats de tornar. Fora bo que el PSC reconstruís un cert ideari i la seva presència en la política catalana. Els mals vénen de molt lluny. Hi ha preguntes a les quals no s’ha volgut respondre, com per què van perdre les eleccions als anys 80… I als 90, a partir de Sitges, inicià un procés intern i allunyant-se de la vida política. Una mirada socialdemòcra-ta hauria de ser ben activa i forta, perquè el país ho necessita.

C.G. I els darrers canvis?

F.M. Crec que ja hi hem respost, no?