Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra

Independència, idea abstracta?

Ferran Mascarell i Josep Ramoneda conversen sobre el sector cultural, la crisi y la política catalana

Aspecte de la Diada del proppassat 11 de setembre, a Barcelona.
Aspecte de la Diada del proppassat 11 de setembre, a Barcelona.

C.G. Catalunya hauria de tenir estat propi per normalitzar la seva situació cultural?

F.M. Des de la sentència de l’Estatut del 2010 tinc clar que sí, que necessitem un estat propi. Un estat, però, que compartirà sobiranies en el context d’Europa, segur, i que també tindrà relacions diferents amb l’Estat espanyol, un estat que haurà de canviar, perquè ha fracassat.

J.R. Aquí hi ha una cosa molt interessant del moment sobre la política i la seva reforma. Per què la independència creix a Catalunya? Perquè és l’únic projecte polític, malgrat que estigui poc dibuixat, que és clar i obert i que et porta a mirar més enllà de la prima de risc de demà passat. És l’únic que et diu: ‘Jo proposo una cosa pel futur, nova i diferent’. Els partits i els governs, per por i interessos, amaguen el seu projecte polític i econòmic. En tot Espanya i Catalunya no veig un altre projecte com l’independentista, en aquest sentit. És molt interessant perquè diu de la importància de la política després de tants anys de fer-nos creure que tot, en política, era un problema de gestió que es resolia aplicant les lleis de l’economia.

F.M. Aquestes generacions incorporen també un altre raonament: la necessitat d’un Estat que doni respostes correctes a necessitats col·lectives. El 1900, els catalans van afirmar col·lectivament, en un moviment molt similar al d’ara, que eren una nació. Avui, el debat ideològic es belluga en dues tessitures: l’espa-nyolisme, que emana essencialment de l’Estat, i el catalanisme, que emana essencialment de la societat civil. Una de les premisses de l’espanyolisme és que els catalans no descobreixin que els falta estat o que és ineficient. Què succeeix? Els catalans han descobert aquests darrers 10 anys que hi ha una eina, l’Estat, que és profundament ineficient, sovint contrària als seus interessos i que en termes fiscals els perjudica ordinàriament.

“L’independentisme és l’únic projecte polític avui que és clar, obert i de futur” (Ramoneda)

C.G. A la consciència nació per la butxaca?

F.M. No simplifiquem amb això. La nació es construeix des del benestar i sense fiscalitat i butxaca correcta no hi ha benestar possible. El debat nació-benestar és fals si es planteja com coses diferents. Jo no em queixo del debat nacional en termes ‘És que no ens fan cas com a nació’; jo em queixo que la nació no pot donar satisfacció a les seves necessitats de benestar correctament. Avui succeeix que unes determinades generacions, amb més o menys consciència, posen sobre la taula la necessitat d’una certa eina. Mireu: la nació és la mà i l’Estat, el guant. Si el guant no funciona, és massa gruixut quan no toca o està foradat quan fa fred, la nació pateix. I els catalans, i no dic d’un tipus o d’un altre, d’una llengua o d’una altra, ho perceben: la percepció general és que l’eina no funciona. I davant d’això hi ha el projecte de la independència, que és fàcil d’entendre. Però aquí hi ha la dificultat, perquè la independència l’has d’acabar concretant, i això vol dir acabar parlant de l’estat. Si no ho fas, arribarà un moment que això de la independència no avançarà.

J.R. Si la mantens en el terreny de la idea abstracta, que és un dels perills de la situació actual, es pot acabar convertint en una irresponsabilitat. Ara no hi ha un treball previ ni una estratègia perquè la independència pugui ser una realitat a tocar, com sembla a vegades.

F.M. Sí... Hi ha una bona part del debat polític que intenta separar parlar d’independència, estat propi i pacte fiscal, tot ac-centuant diferències que no són tal. Jo firmaria ara mateix per una fiscalitat on poguessis gestionar correctament els teus recursos, sense negar la solidaritat amb ningú. Aquí ja tindries un grau de sobirania que no tenies i quan ja el tens comences a parlar seriosament de la independència i una cosa més propera a tu de l’estat que necessites. L’estat propi es construeix sumant.

C.G. Zygmunt Bauman diu que la nació és, avui, un concepte zombi.

F.M. Una nació només pot ser un concepte zombi per a aquells que ja tenen l’estat-eina que els garanteix el benestar.