Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES / ART

AnarcOarxius

Seguint Beuys, Pedro G. Romero juga amb la transformació d’un arxiu fotogràfic

Contra el triomf de l’amnèsia, la recuperació d’una estètica de la memòria”. Almenys això és el que perseguia l’artista alemany Joseph Beuys (1921-1986) amb el seu “art de la reconstrucció” a partir de les deixalles de la cultura d’avantguarda aniquilada pels nazis i de la incapacitat col·lectiva de fer dol per les víctimes de la barbàrie. Sobre les runes de la utopia, Beuys va voler reorientar l’art en un sentit radicalment nou, anticipant-se a l’espectacularització de l’artista com a estrella (xaman) capaç d’habitar conscientment la memòria. Amb ell, l’objecte artístic es va convertir en un ritual catàrtic obert a una nova dimensió mnemònica.

 A Wandlung (Transformació), Pedro G. Romero (Aracena, 1964) parteix de l’acció que porta el mateix títol que Beuys va crear per a la Documenta 7 (1982), que consistia a plantar 7.000 roures, cada un al costat d’una columna de basalt, que s’instal·larien a les avingudes i carrers de Kassel. L’acció va tardar cinc anys a completar-se (l’artista es va morir sense haver-la vist acabada) i va transformar la fisonomia de la ciutat. Els roures servirien de mediadors perquè l’escultura (el bloc del basalt) s’inserís en l’ambient i formés part de la natura. L’acte va quedar petrificat, monumentalitzat. I museïtzat, ja que la pala que va fer servir l’artista per sembrar el primer arbre va acabar exposada en una vitrina com a recordatori de l’acció ecologista. Com a peça expandida, l’obra va seguir el seu desenvolupament ininterromput: el 1996 es van sembrar en un carrer de Chelsea, a Manhattan, 18 arbres més amb els respectius basalts; i al cap d’un any es va iniciar el 7.000 Oaks, Minnesota.

Seguint la mateixa lògica progressiva, Romero ha portat a la galeria Àngels Barcelona una seqüència fotogràfica de 20 imatges que descriuen l’expropiació, desmuntatge, trasllat i la fosa de campanes i altres efectes religiosos en esglésies i convents durant la guerra civil amb la intenció de transformar els me-talls en eines útils per a la indústria bèl·lica. L’artista va descobrir aquestes fotografies a l’Institut Social d’Amsterdam, i també altres documents que l’entitat holandesa estava a punt d’enviar a la CNT espanyola perquè es dipositessin a la Fundación Anselmo Lorenzo. Les imatges apareixen sòbriament identificades i amb les localitzacions de Sabadell i Terrassa.

WANDLUNG

  • Pedro G. Romero / Archivo FX
  • Galeria Àngels Barcelona
  • Fortuny, 27. Barcelona
  • Fins al 25 de maig


El que connecta el petit arxiu Romero amb la “repoblació forestal urbana” portada a terme per Beuys és el procés de transformació que va seguir la donació d’un ciutadà de Dusseldorf per finançar el projecte alemany: era una còpia de la corona del tsar Ivan el Terrible, l’original de la qual estava guardada al Kremlin. Beuys va partir a trossos la corona, va col·locar les perles i pedres precioses a dins d’un pot de conserves i va fondre l’or en un motlle amb forma d’animal, creant un “objecte de pau” que va batejar Llebre amb accessori. Després va unir tots els elements en una fornícula. Avui, l’obra forma part de la col·lecció de la Nova Galeria de Stuttgart. El producte íntegre de la venda de la corona transformada havia passat a incrementar els fons per al projecte 7.000 roures.

LEAVES SWIM

  • Shimabuku
  • Galería Nogueras & Blanchard
  • Xuclà, 7. Barcelona
  • Fins al 15 de maig

En l’acte de desfetitxització i reinvenció de l’objecte, tant Beuys com Romero generen un flux dialèctic perpetu entre la memòria, l’objecte i la performativitat. En el cas de l’andalús, l’element de l’atzar i el ritual apareixen sobre una taula de joc de daus. El visitant pot manipular les cares dels daus i a cada tirada entra a formar part d’aquesta transformació, trencant la lògica de l’arxiu, anarquitzant-lo.

A Nogueras & Blanchard, l’artista japonès Shimabuku (Kobe, 1969) planteja un altre tipus de fluïdesa (fluxus) basat en el moviment continu dels peixos i els vegetals. Leaves Swim aplega instal·lacions, fotografies i vídeos basats en l’encontre inesperat entre elements quotidians, a saber, tomàquets, cebes, aigua, l’èter. No és alta cuina com la d’El Bulli, és més aviat un divertiment de significants flotants (jocs de paraules) i poesia de rebost. Ideal com a escenari de contacontes en aquestes vigílies literàries.