‘Esto te va a doler’, un homenatge als metges de la sanitat pública

La sèrie de Movistar+ descriu, descol·locant l’espectador sobre si és una comèdia o un drama, una sanitat pública atrotinada, que salven els professionals

Adam K(Ben Whishaw) és víctima d’un sistema que trinxa els metges.
Adam K(Ben Whishaw) és víctima d’un sistema que trinxa els metges.

Esto te va a doler (This is Going to Hurt, Movistar+) no és, encara que ho sembli, una sèrie només de metges. És una sèrie britànica, esplèndida, sobre els sistemes sanitaris. Està basada en les memò­ries d’Adam Kay, escriptor, comediant i músic que entre 2001 i 2010 va exercir de metge a la secció d’obstetrícia i ginecologia d’un hospital públic. El que té de més intel·ligent és que constantment descol·loca l’espectador. Quan creu que està veient una comèdia, topa amb un drama. Si pensa que els apunts sobre la vida sentimental del protagonista són per donar una escapatòria confortable al seu patiment professional, es trobarà que aquest contamina severament la seva existència privada. Quan pensa que no hi ha cap més sortida que el reconeixement entusiasta a la feina feta per una metgessa en pràctiques... el seu guionista (el mateix Adam Kay) ho desmenteix cruelment.

El protagonista, Adam Kay (Ben Whishaw) és víctima d’un sistema públic de sanitat que trinxa els seus professionals, particularment els que encara no estan instal·lats en la gestió departamental, que, sembla, permet amb més facilitat amagar les pròpies incompetències. Guàrdies interminables, torns sense prou dotació de personal, cues de gestants que no sembla que tinguin gaire espera... Tot això li provoca un enorme esgotament i estrès i el porta a cometre errors. Si se li obre un expedient, l’única preocupació dels seus superiors, d’una fastigosa immoralitat, serà que no els esquitxi, còmplices dels polítics que perpetuen la precarietat de la sanitat pública.

Per evitar que la dura descripció que la sèrie fa d’una sanitat pública atrotinada, que salven els professionals amb el seu esforç, pugui fer pensar que el seu autor vol encaminar l’espectador cap a l’ús de la privada, Kay dedica el sisè capítol a les interioritats d’un hospital privat. La decoració i el servei de cuina és principesc, però aquesta despesa d’attrezzo amaga una farmàcia sense medicaments bàsics, un quadre mèdic esquinçat on difícilment hi ha qui hi hauria de ser per resoldre una urgència... Total, que la partera de la suite Princesa Anna acaba ingressada en una habitació de dos llits, desmanegada com totes, a l’hospital públic que coneixem de tota la sèrie.

El repartiment és excepcional. En particular, el duo protagonista: Ben Whishaw i Ambika Mod. El llibre va ser publicat a Espanya l’any 2018 (Planeta). Després d’un munt de desenganys, el doctor Kay de la ficció –no l’autor– seguirà, ara per ara, fent de metge, no pas perquè es reconciliï amb l’aparell sanitari que els maltracta. Ho fa perquè estima el seu ofici.

Una altra demostració que per ser un dels herois de qualsevol història no cal ser un angelet net de culpa la tenim a Dopesick (Disney). La sèrie és la recreació de l’autèntica lluita legal als Estats Units contra Purdue Pharma, una empresa familiar que va maniobrar amb enganys per implantar el seu analgèsic amb una imprudent càrrega d’opiacis que afegia un nou problema als malalts: l’addicció. A la sèrie, Michel Keaton, que n’és productor, interpreta un metge rural que, de bona fe, convençut per una documentació fraudulenta, recepta aquest medicament. Alguns dels seus malalts moren enfonsats en una imparable necessitat de més dosis i ell mateix haurà d’ingressar en un centre de rehabilitació. Imprudència mèdica, sentiment de culpa i, finalment, una lluita personal contra el fàrmac a mig camí de la reparació moral i la necessitat de liquidar els causants del mal. Tot i que hi ha un innecessari joc d’anades i vingudes temporals, és una narració sòbria. Els autors són conscients que, amb la victòria ja aconseguida i coneguda a la vida real, a la sèrie no li calia pirotècnia de reforç.

Normas

Más información

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS