Una poètica del bé
Amb Estiu Ali Smith tanca el seu projecte literari més ambiciós, una sèrie de quatre novel·les amb les quals passa comptes amb el rearmament neoliberal que ha conduït al Brexit, la desarticulació dels serveis públics i un tracte salvatge als immigrants. Però l’interessant és que, en una època en què predomina una literatura contundent, brutal, directa, que “va de cara” i fa mal (ui, sí), Ali Smith intenta una literatura juganera, sinuosa, imprevisible, curativa i propositiva. Smith aposta per una poètica complicadíssima, la del bé; al cap i a la fi, qualsevol pot ser brutal, però es necessita molta fermesa per ser bondadós.
Un projecte d’aquesta naturalesa (assenyalar els sentiments amables que sobreviuen en un ambient polític mesquí) suposa esquivar les mines del bonisme: el discurs tou i melós de portar-se bé, d’una bondat que és com la idea de bellesa en l’aparador d’una confiteria: buida de tensions morals, de brega política, de les complicacions de la vida.
Ali Smith no planteja el seu abordatge de manera directa: no succeeix en primer pla ni se segueixen els passos de personatges directament relacionats amb el Brexit; tampoc es remouen les causes polítiques ni econòmiques. Smith utilitza dues estratègies complementàries: breus tirades de pensament literari on s’exploren els brous de cultiu de la política actual, situats al principi de cada llibre i que ofereixen la clau que modularà el relat; i extenses ficcions sobre trobades i retrobaments familiars on algú és seduït pel Brexit. És molt interessant la concepció que Smith té de les decisions polítiques, per humana i versemblant. No interpreta que el vot sigui el destil·lat inequívoc d’una identitat determinada per la classe o els ingressos, ni tampoc la resultant d’una deliberació serena, minuciosa i ben documentada; sinó una inclinació puntual i passatgera, embullada en els nostres estats d’ànim canviants i en els problemes del moment. Un vot insegur i reversible. Smith no veu el camp polític com un enfrontament entre dos bàndols, sinó com un teixit humà sensible, on la majoria de fibres contusionades per la insensibilitat del Brexit són recuperables. L’amabilitat i la bondat poden reviure en la manera com la primavera reanima les energies que la naturalesa ha sabut conservar durant l’aparent mort hivernal.
La combinació de passatges narratius i assagístics conformen una sintaxi narrativa insòlita, a la qual hem d’afegir somnis, records, fantasies, i el vol lliure d’uns diàlegs despresos de qualsevol idea utilitària d’adequació o mesura. Aquesta varietat de tons és un dels principals desafiaments i plaers que Ali Smith proposa als seus lectors, atenuats per aquesta confiança tan britànica (gairebé una cortesia) en el sentit comú del relat, per sobre de narradors i personatges.
El tema del quartet estacional és la dificultat del bé, la seva audàcia, la maduresa que exigeix, en un entorn on la política s’ha brutalitzat. I a la duresa moral amb la qual escruta el seu temps, Smith hi afegeix l’alegria contínua de la imaginació literària per oferir-nos un dels més grans assoliments narratius del present.
24 contes. Anton Txékhov
Un dels millors lectors del sistema literari català –Arnau Barios– ha fet la tria i ha traduït 24 contes d’un dels més grans escriptors russos: Anton Txékhov. Ja no caldria dir gaire més per celebrar l’aparició d’un volum on no sobra res de res. Contes molt bons sense additius. Ni li calen metàfores ni virgueries narratives. Tampoc moltes pàgines. Ens dona veritat concentrada mostrant-nos una galeria humana que el lector fa seva gràcies a una nuesa estilística que et fa connectar a l’instant amb l’emoció, el dolor o la diversió. Ara hi ha qui hi buscarà allò que permet aprendre de la vida a Rússia i ho trobarà. Però a la vegada farà seva una lucidesa que no se subratlla per entendre la humanitat.
Trad. Arnau Barios. Club Editor, 2021. 480 pàgines. 27,50 euros
La festa. Margaret Kennedy
Editada ara per primera vegada en català i recuperada alhora en castellà, La festa havia quedat com una novel·la més d’una famosa narradora anglesa que s’havia anat oblidant. Es va publicar per primera vegada el 1949, però l’any passat es va reeditar al Regne Unit. Va causar sensació perquè és una ficció tan deliciosa com divertida i intel·ligent. L’acció la posa en marxa l’esllavissada d’un penya-segat que enterra un hotel de costa. Moren els que hi eren a dins, però hi ha una colla que sobreviu perquè havia sortit de pícnic. Aleshores la narradora ens anirà descobrint les relacions humanes, entre flirts i amistats pecaminoses, que s’havien establert durant els dies abans de la desgràcia.
Trad. Lola Fígols. Navona, 2022. 448 pàgines. 20,90 euros
Set anys de plenitud. Etgar Keret
Edgard Keret és un dels millors escriptors d’Israel i la seva mordacitat va tenir aviat una projecció internacional considerable. El llibre de relats autobiogràfics que La Segona Perifèria (benvinguda!) descobreix ara als lectors catalans es va publicar el 2015. Un darrere l’altre configuren una crònica tragicòmica d’ell mateix com a escriptor i de la seva família –els set anys abracen del naixement del fill a la mort del pare–, però també d’una societat travessada pel conflicte de l’Orient Mitjà, que aquí es revela a escala domèstica, col·lectiva i sobretot absurda. El to et venç. “En llenguatge del segle passat en diríem ‘amb un parell de collons’”, per dir-ho amb Miquel Bonet, “però en atmosfera controlada”.
Trad. Albert Torrescasana. La Segona Perifèria, 2022. 216 pàgines. 18,50 euros
Des de dins. Martin Amis
Gairebé no caldria ni recordar que Martin Amis és un dels millors narradors contemporanis. Lector brillant i novel·lista excel·lent, ha fet ficció a partir de la seva memòria, i la reflexió sobre la vida l’ha transformat en un magma novel·lesc que depassa l’autoficció convencional. Des de dins és un altre pas de rosca en aquest projecte i altra vegada és un exercici de llibertat moral fascinant, com ho va ser Experiència. Si allà dominava la relació amb el pare, ara són la maduresa i la consciència de plenitud, de bellesa i agraïment que es van descobrint quan es pren consciència que la mort s’apropa (dels amics, dels mestres...). Segurament aquesta sigui una de les grans elegies del nostre temps.
Trad. Ferran Ràfols Gesa. Anagrama, 2021. 760 pàgines. 24,9 euros
Vivir con nuestros muertos. Delphine Horvilleur
Una de les tasques de l’autora, rabina a França, és l’acompanyament espiritual de les famílies jueves a qui se’ls mor un ésser estimat. Aquesta experiència –de la fe, la família, la mort i, per tant, del sentit de la vida– és la matèria a partir de la qual es desplega Vivir con nuestros muertos, el llibre que va commoure milers de lectors al seu país durant la fase més dura de la pandèmia. La clau segurament va ser la barreja de veritat i delicadesa. La seva reflexió sobre el dol, recolzada en una lectura innovadora i vigent dels textos sagrats, va respondre a la necessitat d’una civilització que es trobava encarada a la mort quan no ho havia estat mai i, a través de les seves paraules, va trobar sentit i companyia.
Trad. Regina López Muñoz. Libros del Asteroide, 2022. 192 pàgines. 18,95 euros
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
