El joc poètic del Pedrals

El joc del penjat és una singular novel·la escrita en vers que suposa la incursió del conegut poeta Josep Pedrals (Barcelona, 1979) en la literatura per a joves. Un autor que ha dedicat i dedica de ple la seva vida a la poesia, des de l’escriptura a la recitació, tot passant per la investigació i pertot tipus de formes de divulgació en àmbits ben diversos.

La novel·la se’ns presenta dins de la col·lecció l’Arca de l’editorial Animallibres, que embolcalla una literatura que cerca l’excel·lència amb edicions acurades i bellament il·lustrades, sense encotillar-la amb recomanacions d’edat i poder arribar així a un públic divers i a la vegada exigent.

El protagonista i narrador és un noi, del qual no sabem el nom, que es troba en aquella època de transició entre la infantesa i la joventut. Assistim al relat, en primera persona, de diversos moments d’aquest periple —“viure era molt més que un passatemps selecte—, que va des de la dispersió i el gregarisme fins a l’adquisició d’una personalitat cada cop més clara i consolidada, tot passant pels primers amors, per la relació d’estira-i-arronsa amb els companys, per la rebel·lia, pel plantejament de molts aspectes de la vida de l’individu, per la reflexió, i pel coneixement i el retrat de les característiques i el tarannà d’un mateix.

“Vivia als llimbs perquè estava cansat d’un món que es repetia fins a la sacietat”.

Pel tema de l’obra, per l’escenari situat en un poble qualsevol, pels personatges que hi actuen, El joc del penjat és una obra que retrata l’adolescència i que no difereix gaire de tantes altres obres que poblen la literatura juvenil i que posen el focus en aquest període d’iniciació, d’experimentació i de descoberta. El que la converteix en una obra única, extremament singular, és la narració poètica, en vers rimat, de la història des de l’inici al final. Amb aquesta opció estilística, l’autor ens convida a una actitud i una lectura diferent, més pausada i atenta als petits i als grans detalls, tot oferint-nos una riquesa increïble de vocabulari i invitant-nos a participar en un joc constant amb el llenguatge, amb un estil florit, a l’abast de joves lectors molt escollits, però amb la capacitat de satisfer el paladar dels adults que estimen la poesia, i especialment els fervents seguidors de l’obra i l’estil del poeta.

La literatura que presenta Josep Pedrals a El joc del penjat és selecta, i es pot etiquetar com una literatura en majúscules que a estones pot semblar excessiva i a estones pot semblar esplèndida, quan hom entra en el joc que proposa i entreveu algunes de les moltes picades d’ullet i jugades subtils de les quals el llibre està farcit. La més evident seria l’estructura dividida en nou capítols, un per cada element que va formant la figura del penjat i a la qual li falta el cap, el darrer element per donar per perduda la partida. Aquest el trobaríem a la coberta, amb una imatge hiperrealista, obra de l’il·lustrador David de las Heras, que també il·lustra magníficament i delicada cada inici de capítol, on mostra el pas del temps damunt del paisatge, talment com a la vida d’un personatge.

El joc del penjat esdevé una oportunitat única, per a joves i adults, d’accedir al particular món literari de Josep Pedrals.