Geografies poètiques

La coberta del llibre Error geográfico (Kriller71, 2015) és una fotografia de la placa de bronze que hi ha a la plaça d’Antoni Rovira i Trias, als peus de l’escultura de l’arquitecte, on es veu el projecte d’eixample de Barcelona que va dissenyar. Al marge de la fotografia, s’hi veuen els peus de l’autora, Marília Garcia (Rio de Janeiro, 1979), que se situa en aquesta Barcelona irrealitzada, ben a prop de la inscripció del lema que va presidir el projecte: “Le tracé d’une ville est oeuvre du temps, plutôt que d’architecte”, frase de l’enginyer francès Léonce Reynaud. Aquesta fotografia (tan típica del viatger) serveix d’al·legoria de bona part del contingut del volum, que construeix una poesia en continu moviment, descentrada, on “els mapes poden superposar-se”, una escriptura a la recerca de l’estabilitat i la frisança de la representació gràfica, un treball de relectura del món a través d’aquest reproduir-lo que vol localitzar-lo i organitzar-lo, on la poesia és una mena de topografia cap endins, una consciència d’anar perdut, marejat, sobrepassat, amunt i avall (ara a l’avió, ara al tren, ara a l’autocar), seguint un camí traçat més pel temps que no pas per la voluntat del qui es mou i, alhora, tot ell pura voluntat de moviment.

Si amb la poesia de Marília Garcia hi ha aquesta sensació de moviment perpetu quasi esgotador, amb la lectura d’Atlas (Editorial Galaxia, 2019) hom té una sensació als antípodes, perquè aquest llibre d’Alba Cid (Ourense, 1989) s’agafa als mapes com si fossin les portes del coneixement i es fica en detalls nimis, recorre les etimologies dels topònims, descobreix particularitats exòtiques i singularíssimes, penetra en la vida dels habitants de racons totalment dissemblants, en les arrels que s’aferren terra endins i floreixen idiosincràtiques i específiques. Passeja un afany indagador de caire enciclopèdic i capriciós, com de cambra de meravelles, amb els ulls enlluernats de qui recorre el mapa d’un món inventat o la terra incògnita.

Totes dues autores parteixen de la bellíssima concepció del món dibuixat, del món representat, i de les inquietuds que cartes i plànols desperten en nosaltres: la curiositat contemplativa del científic meticulós, encisat per les descobertes, i la tafaneria de l’explorador nòmada, que sempre va una mica més enllà, tot ell acció i vivència. Les dues poetes ens porten per aquests camins amb un rerefons bibliogràfic, poètic i savi, per passejar-nos pel món, ja sigui amb la mirada totalment subjectiva de lectora vitalista que hauria d’haver tornat a casa d’esquena de Marília Garcia, ja sigui amb aquest subtil distanciament d’antropòleg fascinat que voldria ser un drac d’Alba Cid. El món és molt gran.