Joan Miró i Paul Klee es veuran les cares a Barcelona

Joan Miró va ser tan generós com bon pintor. Ho demostra la donació que va fer a Barcelona el 1975 en inaugurar-se la fundació que el seu amic Josep Lluís Sert li va construir a Montjuïc. La seva família ja ho sabia. Durant anys va regalar a la seva dona, Pilar Juncosa, una obra de cada sèrie que feia, i d’altres a la seva filla Dolors. És el que es coneix com la Col·lecció Miró, que l’artista firmava al revers amb frases com ara “appartenant á Pilar i appartenant á Mlle. Miró”. La bona relació de Miró amb Barcelona ha continuat amb els seus nets, que durant anys han cedit o dipositat obres de la seva propietat. L’última, el setembre passat, quan van cedir 54 obres de l’artista (44 pintures, nou dibuixos i una ceràmica) i cinc més d’Alexander Calder que va regalar al seu amic català.

Moltes d’aquestes obres van arribar a la fundació al setembre. D’altres acaben d’arribar després de participar en l’exposició Miró. El color dels somnis que va tancar el dia 12 a la Fundació Magnani-Rocca de Mamiano, Parma (Itàlia). Totes seran el nucli d’una de les mostres estrella de la temporada vinent a la Fundació Miró de Barcelona: Miró. El llegat més íntim (des del 31 de març), en què es podran veure 80 de les 139 obres dipositades o donades per tres generacions de membres de la saga Miró-Juncosa que converteixen Barcelona en la ciutat amb la col·lecció pública més important del món d’aquest artista.

La segona exposició destacada de la temporada serà la dedicada a Paul Klee, un artista que va inspirar Miró des que el va conèixer a París, i va ser present sempre a la seva obra. Serà a partir de l’octubre i analitzarà la vinculació de l’artista germanosuís amb la natura.

Ahir es va viure un moment emocionant a la fundació: l’obertura de quatre de les caixes que contenien algunes d’aquestes obres de Miró nouvingudes. La responsable de restauració, Elisabet Serrat, ajudada pels muntadors Juande Jarillo i Eduardo Ruiz, en presència del director del centre, Marko Daniel, van supervisar l’estat de conservació de quatre de les obres en presència dels mitjans de comunicació: Oiseau (1938), Femme entourée d’oiseaux (1942), Pintura (1965) i Personnage et oiseaux devant le soleil (1976). Tot estava perfecte.

Vida artística

Les 59 obres passaran a les reserves en espera de formar part d’aquesta exposició que comissarien el mateix Marko Daniel juntament amb Elena Escolar i Dolors Rodríguez Roig i que permetran fer un recorregut per la vida artística de Miró, des de 1910, quan només tenia 17 anys, fins al 1976, reforçant, segons el director del centre, el discurs de la col·lecció permanent al seu vessant més íntim i personal pel fet d’apartar aquestes obres de la venda i reservar-les per als seus. “Tenia molta estima per la seva família i era conscient de la importància de no deixar sortir tota la seva producció, sinó que calia deixar-ne una part molt a prop d’ell”, va explicar Daniel.

L’altra gran mostra la protagonitzarà Paul Klee, vinculat des de sempre a Miró. Estarà comissariada per Martina Millà, en col·laboració amb Fabienne Eggelhöfer, del Zentrum Paul Klee de Berna (Suïssa), que presta les obres, i analitzarà la fascinació que sentia l’artista germanosuís per la natura i els seus fenòmens, des de la seva època de formació fins a la seva última etapa, en què no va deixar d’estudiar atentament el seu entorn més immediat.

Per Millà, serà “una oportunitat de revisar Klee des d’una perspectiva mironiana veient el Klee de què Miró gaudiria observant i estudiant” amb el focus posat en la “vinculació amb la natura, en un moment d’emergència climàtica”. La primavera del 2023, el Zentrum Paul Klee de Berna acollirà una exposició centrada en Miró.

La presentació de la nova temporada es va fer a la biblioteca, situada a la torre octogonal que Miró i Sert van concebre com el nucli intel·lectual del centre; la “torre del coneixement”, segons Daniel. Gràcies als fons Feder i la Generalitat, aquest espai ha recuperat gran part de la seva funcionalitat. Aquí s’hi instal·larà ben aviat la biblioteca personal de l’artista, formada per uns 1.830 volums, principalment de poesia i novel·la negra, dipositada en la fundació, com les últimes obres, per la seva família. A la primera planta s’hi han traslladat la reserva dels dibuixos preparatoris (un fons d’unes 10.000 obres en paper) i s’ha habilitat un petit espai per exposar part d’aquestes obres per poder aprofundir i difondre el procés creatiu de Miró.

Daniel ha subratllat la importància de la col·laboració amb altres museus monogràfics, amb la vista posada en el projecte Miró-Picasso per al 2023 i un possible acord amb el Museu Munch d’Oslo (Noruega), del qual va assegurar que no hi havia res tancat, però va reconèixer que hi ha converses.

A l’Espai 13 es podrà veure Salt i immersió, una proposta comissariada per Pere Llobera en què participaran Víctor Jaenada, Marcel Rubio, Marria Pratts i Martín Vitaliti. El centre continuarà oferint exposicions de fotografia al vestíbul, l’any vinent d’Enric Tormo, Joaquim Gomis i Nora Baylach, i prosseguiran les exposicions temporals fora de la

Fundació, com la que s’oferirà al My Art Museum de Seül (Corea), Joan Miró. Dones, ocells, estrelles, entre l’abril i l’agost del 2022, que fins al 10 de gener està oberta (després de prorrogar-se un mes i mig) al Museum of Art Pudong de Xangai (Xina).