El TNT fa florir el teatre després de la pandèmia

Uns fongs. Uns fongs que creixen i ho cobreixen tot. Aquesta és la imatge de la 14a edició del festival de noves tendències de Terrassa, TNT, que se celabra a la cacapital vallesana del 30 de setembre al 3 d'octubre. Aquesta visió, que ens remet a la pandèmia que ho va empantanat tot, ens porta també al lema d'aquest festival, "florir": a la necessitat de canviar la nostra manera de viure, de mudar la perspectiva a través de les arts vives.

"El TNT ens fa veure tot allò que genera conflicte", explica Marion Betriu, directora d'aquesta fira que porta a Terrassa 22 espectacles, la meitat dels quals seran estrenes, en 47 funcions distribuïdes en 18 espais de la ciutat. "L'obertura durant aquests últims mesos després de dos anys de crisi sanitària ens ha fet reflexionar sobre les altres crisis que estan presents, encara amb més virulència". Aquesta denúncia, aquesta decisió de no amagar el fong, és la clau d'aquest TNT: "Un dels significats de la paraula florir és el de convertir la planta en flor", afegeix Betriu. "Parlem de renaixença, però no en un sentit que, per al que som, podria semblar naif. No oblidem el malestar de la societat, allò que no funciona, el que genera conflicte".

Más información

Las artes en vivo inundan Terrassa

“Aturem-nos i contemplem el que tenim al voltant”

‘Alhayat’: Mirar la realitat als ulls

L’experimentació és una de les banderes del TNT. Es veu en propostes com les de María Jérez i Edurne Rubio, que porten els fenòmens naturals a una sala de teatre; El Conde de Torrefiel, que presenta un exercici escènic per a un espectador; el col·lectiu escènic Los detectives, que s’ha llençat a experimentar amb el cinema i el plaer dels cossos; Anto Rodríguez, que ens fica dins d'un videoclip i ens convida a perdre la vergonya i cantar i ballar en un karaoke; o el treball de Xesca Salvà i Marc Villanueva amb la mirada que proposen a la vida de les bactèries i els fongs, precisament, a través de l'experiència d'un grup de biòlogues.

El festival vol seguir enfortint la relació amb els joves artistes emergents de la ciutat i aquesta any ho fa en col·laboració amb la Comunitat de Creació Artistica el Corralito, que presenta tres peces de Neus Masdeu, Mar Garcia i Javier Soler, i Victor Pérez-Pallarès, seleccionades a través d'una convocatòria pública.

Les propostes del TNT aposten pel risc i molts treballs s’han gestat "en aquest present voluble", al qual s’hi refereixen constantment. El festival ha acompanyat artísticament i econòmicament sis artistes residents que, d'alguna manera, mostren el tarannà del festival: "Un dels objectius és que aquetses companyies tinguin un accent molt aferrat a la realitat, a tot allò que ens condiciona i ens preocupa", diu Betriu, que subratlla la importància i la preocupació que ens desperta el tema ecològic: s'ha d'afrontar d'una vegada!".

Les propostes d'aquestes companyies que han fet residència al TNT són, doncs, crítiques, dures i rabiosament actuals. Las Huecas són un jove col·lectiu femení i molt jove que a Aquellas que no deben morir ens parla sobre la gestió de la mort, un autèntic i cínic negoci del capoitalisme. Urati Laboratori, tan emergent com les anteriors, se centren en la immigració en la seva instal·lació No hay tierra más allá, una proposta immersiva, a mig camí entre el videojoc i les arts plàstiques. El col·ectiu Vértebro ha passat dos anys en guaret i ara presenten Una imagen terrestre, sobre la idea "d'una humanitat suspesa" a través de l'imaginari de la ciència ficció i del llenguatge cinematogràfic. Bárbara Bañuelos y Carles A. Gasulla lanzan un dardo envenenado de argumentos contra "nuestra locura contemporánea" en Hacer noche, un diàleg entre la Bárbara i el Carles, llicenciat en filologia alemanya, dominador de sis idiomes i... guàrdia de pàrquing de torn de nit. La ballarina i performer Amalia Fernández, amb tres ballarines més, presenta Neti Neti, una mena de viatge proper a l'hinuisme "combinat amb tot allò que li mola", farcit, doncs de referents i imatges de la cultura popular. Per últim, Auropa Bauzà i Pere Jou experimenten amb la veu i la música i, a l'hora, afluixen les regnes al cos a We are (t)here.

Betriu es va estrenar l'any passat com a màxima responsable del TNT, agafant el relleu de Pep Pla. "Em vaig incorporar la mateixa setmana en què ens van confinar", recorda. "Vam tenir la sort que es va fer en una setmana de bonança, després de l'estiu i va poder ser presencial, però amb aforaments molt reduïts, sense presència internacional..." L'arribad d'artistes de fora haurà d'esperar ancara, el que sí ha funcionat ha estat l'aposta per obrir a el festival a més districtes de Terrassa. El TNT s'obre enguany encara a més districtes de la ciutat, treballa amb diversos col·lectius, presenta peces per als més petits en el marc del TNT Kids i acabarà cada dia amb una proposta musical transdisciplinar.