Un brindis per la birra artesana a Vilanova

El pany balla una mica i la porta de vidre de l'entrada rasca contra el terra. Però els assidus no semblen veure cap problema per endinsar-se a El Singlot, un petit establiment amb uns deu anys d'història que fuig de les zones més freqüentades de Vilanova i la Geltrú. Ni posa taules i cadires a les familiars places de la Vila i del Foment ni es planteja competir amb les terrasses i l’atrafegament estiuenc del passeig marítim. Amb prou feines al costat de la seva entrada compta amb una taula alta i dues cadires, que són gairebé més una sortida per guanyar espai que per fer caixa.

Seu d’una associació creada per vetllar per la cultura cervesera, no compta com a bar per a l’Administració, però segons el DIEC compleix al peu de la lletra: "Establiment on se serveixen begudes i menjars que els consumidors prenen al taulell o asseguts en taules". I és aquí on s’arremolinen els parroquians, al voltant de la figura del Pepe, l’encarregat de gairebé tot.

Dilluns, sobre la petita barra suava un formatge que convidava al paradís i, separat només per un bol de torrades, unes salses d'intens vermell que, diu l'experiència, mostraven el camí de l’infern. Una mica més amagats hi ha els tiradors. La seva cervesa podria ajudar a escollir entre el cel i l’avern. O tots dos.

El Pepe es desentendrà d’aquesta elecció: cada intent d’arrencar-li un consell sobre la consumició acaba amb un discret gest que es podria interpretar com un “un altre cop”, moure el cap i, acompanyant amb el dit, lectura delimitada dels quatre tipus de cerveses apuntades en unes pissarres, el menú del dia. I el silenci. Potser és conscient que una explicació més profunda no milloraria gaire per algú capaç de confondre una lager amb una stout. Però després de l’elecció i una petita espera, arriba la cervesa, acompanyada d’un còmplice “salut!”.

Pepe López és el director del petit establiment i a qui responen les aixetes que esperen rere la barra. Amb l’Uruguai com a bressol i origen així mateix de la seva cultura cervesera, va recalar el 2003 a Catalunya, on va començar a oferir tastos i cursos a petits grups de gent interessada en una cosa que en aquell temps era aquí un forat negre: la cervesa artesana. Després d’una sèrie de tastos que va fer a Vilanova un dels assistents li va traslladar la idea d’obrir un local per posar una adreça a aquest interès divulgador. Corria l’any 2010 i es van posar en marxa amb El Singlot. Avui l'establiment no només acull parroquians i ànimes perdudes, sinó que s’ha convertit en el quarter general des d’on, entre altres activitats, s’organitzen dues vegades a l’any festivals (Fes-t’hiu a l’estiu i Fes-t'hi a l’hivern) en què es convida cervesers artesans de tot arreu a mostrar les seves produccions perquè qui vulgui en begui.

Per evitar les confusions

Per evitar confusions i viatges en va: El Singlot no és lloc per prendre un cafè. Tampoc per menjar un croissant de xocolata. I per descomptat, refrescar-se aquí amb una cervesa industrial faria pinta de barra. No hi ha res d’això. Només cervesa artesana i, des de no fa gaire temps, una mica de vi natural, “sucs d’un col·lega de la Vall d’Aran” i kombutxa, noves referències que han ampliat l’oferta del local amb el temps. I per no caure en possibles estereotips: no es tracta de cap local esnob ple de modernets ni birres a preu d'or, aquí dins allò de sortir del carril en temes de birra —si és que encara és així— semblen portar-ho amb molta naturalitat.

L’encarregat d’aquest establiment comparteix l’elaboració de cervesa amb les una mica més de quatre hores diàries de voluntariat —sense cobrar—, que passa a El Singlot. El que sí que fa l’entitat és comprar-li part de la cervesa que produeix la seva marca, La Font del Diable. “Em sembla que amb això ja n’hi ha més que prou; jo aquí darrere ja m’estic formant cada dia”, diu, modest, malgrat que dilluns al menú del dia no constava cap de les seves elaboracions.

Tot el que recapta El Singlot s’inverteix “en més cervesa i en la cultura de la birra”. I en els formatges que van desapareixent de la barra —les salses i altres qüestions com cogombrets gegants en vinagre acostumen a ser generoses aportacions dels socis—. Fa un temps a El Singlot es podia demanar una taula de formatges, i fins i tot altres delicadeses per picar per les quals calia passar per caixa. El Pepe, cansat de vigilar que el material no es fes malbé per la falta de caprici dels clients, va decidir canviar de mètode. Comprar-ho i deixar-ho al taulell. “Ja que regalem el formatge, millor que sigui bo i que l’hi comprem a qui el treballa amb afecte i honestedat”, diu sobre les peces amb què treballa, moltes vegades en col·laboració amb una botiga de formatges de la ciutat.

I el mateix que fa amb el menjar repeteix amb la cervesa. “Intentem tenir cervesa de la gent que coneixem. Aquí no deixo entrar cap comercial, que l’única cosa que volen veure és a quant venem la cervesa”, explica. La seva cultura ha de ser vasta, perquè a més de les cerveses del menú diari, la carta la formen desenes de cerveses, de tipus, formes, mides i procedències variades, alineades sobre les prestatgeries que vesteixen les parets del local.

AL LOCAL O A CASA

Any de fundació: 2010

Propietaris: El Singlot, una de les primeres associacions per donar a conèixer la cultura al voltant de la cervesa artesana a Catalunya

Plat recomanat: Com a casa, es menja el que hi ha. Per beure es pot demanar consell entre les cerveses del menú i les de la carta (que són més per emportar; no totes caben a la nevera).

La millor hora: Són quatre, entre les 18.00 i les 22.00, les d’obertura.