_
_
_
_
L'escrita
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El missatge metaplasmàtic

A base d'alteracions i modificacions fonètiques, un discurs pot desemmascarar una mena de missatge secret que ens era inaudible

La fonotaxi és el coneixement, principalment intuïtiu, segons el qual organitzem les seqüències de sons d’una manera fluida en la nostra llengua, la naturalitat amb la qual separem o ajuntem els sons en síl·labes. La fonotaxi del català, per exemple, permet col·locar fins a tres consonants després d’una vocal (horts), més que el castellà i menys que el rus. La influència de la fonotaxi és tan gran que, en parlar altres idiomes o en adoptar manlleus, adaptem la pronúncia a les nostres capacitats i, per exemple, l’anglès “start” (mot monosíl·lab) el pronunciem “és tard” (dues síl·labes). La fonotaxi també es fa palesa en resseguir els processos històrics d’evolució dels mots o en notar l’efecte dels enllaços de la parla, de manera que les paraules creixen, decreixen o varien segons unes curioses necessitats del sistema fonològic.

La fonotaxi és de les eines amb les quals hom pot treballar en l’escriptura creativa, i els metaplasmes (les alteracions i modificacions fonètiques) es consideren una de les grans famílies de les figures retòriques. Els metaplasmes d’addició, per exemple, són aquells gràcies als quals una paraula creix: la pròtesi és l’afegit de sons a inici de mot (com quan diem sendemà, enrecordar-se’n o ascomençar), l’epèntesi és l’addició de fonemes a mig mot (com teiatre, brunyol o dugues —per dues) i la paragoge és l’agregació de sons a final de mot (com aixins, invento’t o trenc —per tren).

Jo fa temps que imagino les seqüències fòniques tal com les presenten els programes de gravació i reproducció de so, és a dir, en forma d’ones sonores, un seguit de ratlles verticals de diferents altures una al costat de l’altra. Aquestes ones, si les amplies per veure un fragment concret, van detallant-se cada vegada més i sembla que es descobreixin grups de ratlletes més precises que, en la visió de conjunt, quedaven resumides.

Ara imaginem que tenim la capacitat d’ampliar els sons de la cadena fònica per descobrir-hi uns suposats detalls que han quedat resumits en altres sons (les ratlletes en les ratlles); imaginem que on sentíem batman, ara hi podem sentir batamanta, i on enrenou, en realitat hi deia en drac nou. Sembla forçat, però capsigrany ha donat cap xirigany, furgar ha portat a furugar, a on? és abon?, facin-ho és facint-ho, ametlla és admetlla...

A base de metaplasmes, un discurs pot desemmascarar una mena de missatge secret que ens era inaudible. O, per dir-ho més clar: podem jugar a fer créixer missatges metaplasmàtics en qualsevol frase utilitzant les eines naturals de la fonotaxi. Que tingui més o menys sentit ja és una altra cosa, però sem bla probable que rere un “embolica que fa fort” hi pugui haver “la mà bullint que et fa forat”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_