La fi del xandall
En una espècie de cerimònia de desvirgament gràfic, Billie Eilish posa per a la portada de ‘Vogue’ en complir la majoria d'edat cenyida en una asfixiant cotilla
Les hostesses de Noche de fiesta, les mama chicho o Jesús Gil en un jacuzzi envoltat de dones en banyador. Totes tenim el nostre moment d'estupefacció davant la pantalla del televisor, un moment en el qual instintivament ens preguntem: per què aquestes senyores van gairebé nues? Per què elles, estan primes, esculpides amb cisell de gimnàs, maquillades, rectes, i ells es mostren panxuts, calbs i poc agraciats? Van repartir els papers de la llibertat sexual i a nosaltres ens va tocar la loteria: convertir-nos en objectes a la mercè del desig masculí. Quan no és en la crueltat violenta del porno, és en el pit i cuixa lucratiu, l'exhibició com a ofici i sortida professional.
Ara les nenes veuen desfilar davant dels seus ulls noies amb tanga i talons a no sé quina illa. S'enfoquen els culs de manera insistent i el fet que ells ensenyin el tors suposa igualtat, ens diuen. Tots van mig nus, però les càmeres es deixen hipnotitzar pel cul d'elles mentre que en ells prefereixen les cares. Les nenes, que porten dessuadores folgades i sabatilles esportives, no entenen el que estan veient: mama, per què aquestes senyores van amb talons si només duen roba interior?, per què van en roba interior en arribar a una casa arrossegant la maleta?, per què no es compren calces de la seva talla que no se'ls fiquin tota l'estona pel cul?
Les nenes d'avui toleren menys les incomoditats dels ginys inventats per torturar mitja humanitat. Moltes mares els hem transmès que és més important que se sentin a gust que encaixar dins d'una moda absurda. Teníem a mà un referent meravellós: Billie Eilish i la seva valenta resistència a la reïficació. Hi ha col·leccions senceres inspirades en els seus looks folgats. Per primera vegada no s'escatimava la tela emprada en peces per a adolescents. Però s'ha acabat, ha arribat la fi del xandall. En una espècie de cerimònia de desvirgament gràfic, la cantant posa per a la portada de Vogue en complir la majoria d'edat cenyida en una asfixiant cotilla. Afirma que no hi ha res de dolent a mostrar el cos. És clar que no! El problema és l'explotació sistemàtica d'aquesta exhibició, que resulti impossible escapar-se'n i que prevalgui una educació que reprodueix fins a la sacietat la reïficació dels qui han nascut femelles. Exhibir-se per ser i agradar continua sent un valor hegemònic. Quantes onades feministes fan falta per posar-hi fi?
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.