La prova pilot del concert de Love of Lesbian a Barcelona no va ser “supertransmissora”
L’estudi observacional encara deixa preguntes sense resposta i no soluciona la situació de les sales petites i mitjanes
Fumata blanca. Segons han indicat els científics que han encapçalat la prova pilot que es va fer al Palau Sant Jordi de Barcelona el 27 de març amb el concert de Love of Lesbian, en què van assistir 5.000 persones amb mascareta però sense distància social, aquest esdeveniment no va ser supertransmissor. Les dades que ha posat sobre la taula el doctor Josep Maria Llibre, membre de Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, indiquen que després del concert només es van detectar sis contagis, dels quals, mitjançant un seguiment posterior, es va determinar que quatre no s'havien contagiat al concert. Sense poder assegurar que les altres dues persones tampoc s'haguessin contagiat allà, el doctor Llibre ha suggerit que “analitzant les dades disponibles, les possibilitats que aquestes persones s'haguessin contagiat en l'actuació són mínimes”. Els responsables de l'estudi han indicat que a data 14 d'abril els casos detectats en la prova suposen una incidència acumulada a 14 dies de 130,7 casos per 100.000 habitants, mentre que la incidència de la població de Barcelona en el mateix grup d'edat i la mateixa data va ser molt més elevada, en concret de 259,9 casos per 100.000 habitants. S'intueix llum al final del túnel.
Malgrat tot, encara hi ha moltes preguntes per respondre, segons han assenyalat el doctor Buenaventura Clotet i Boris Rebolllo, científics també implicats en la prova. Per exemple, encara no està estipulada de manera fefaent la vigència temporal dels tests d'antígens que es van fer servir en la prova. També hi ha dubtes sobre si les persones vacunades han de ser objecte de la prova, atès que, com ha explicat el doctor Clotet, “un vacunat pot contagiar, tot i que ho faci amb poca càrrega vírica”. Però encara hi ha més punts de claredat difusa, com per exemple qui s'ha d'encarregar de fer els tests. Les sales de concerts petites i mitjanes no disposen de recursos per sufragar-los, tal com han assenyalat Carmena Zapata –responsable d'ASSAC, l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya–, i Alberto Guijarro, responsable de la sala Apolo, “gairebé ningú podrà obrir mentre no hi hagi uns protocols clars que no descarreguin en les sales la realització de les proves”. Jordi Herreruela, director del festival Cruïlla –que ja ha anunciat l'edició per a aquest estiu, que espera convocar 25.000 persones al dia–, ha expressat que “el més complicat és que les proves es verifiquin correctament i es pugui atribuir un resultat vàlid a cada persona testada. Això ho vam aconseguir en la prova del Sant Jordi, però té un cost econòmic molt elevat”.
El dubte que tampoc s'esvaeix amb aquesta prova, no tan necessària en recintes oberts com un festival com en sales o locals tancats, és quin límit d'aforament es podrà establir per a actes públics en locals tancats, tot i que la resposta sembla que va lligada a la quantitat de proves d'antígens que es puguin fer prèviament i en un termini de temps prudencial perquè aquests resultats no caduquin. Tots els membres organitzadors de la prova, Festivals x Cultura Segura (els festivals Cruïlla, Sónar, Primavera Sound, Canet Rock, Vida Festival i la promotora The Project) han manifestat que encara no hi ha respostes en aquest sentit. Jordi Herreruela ha afirmat que molt probablement es tornaran a fer proves aquest estiu al seu festival, el Cruïlla, i tots els participants han admès que encara queda camí per fer.
El més explícit a l'hora de respondre a aquestes incògnites ha estat el doctor Josep Maria Llibre, que ha apuntat que ara la pilota és a la teulada de les autoritats sanitàries. “Sembla evident que s'han de regular els cribratges i establir un protocol que permeti que aquestes activitats funcionin regularmen, i que es determini, per exemple, on es pot fer la prova el públic assistent, en quins terminis i amb quins límits. Això ho han de determinar les autoritats sanitàries”, ha assenyalat. Segons ha indicat el doctor Buenaventura Clotet, les proves d'antígens que s'han fet “serveixen per a qualsevol virus, tot i que en cada cas la velocitat de transmissió és diferent”, ha comentat en referir-se a les variants índia i sud-africana, “que amb caràcter testimonial ja ens han arribat”, ha admès.
El que sí que ha deixat clar la prova, han assenyalat tots els participants, és que amb mitjans es poden fer cribratges a molta població, una cosa de la qual fins ara es dubtava, i que el públic es comporta de manera civilitzada i fa cas de les mesures sanitàries. L'anècdota de la roda de premsa és que ningú ha pronunciat bé el nom del grup que l'ha protagonitzat, Love of Lesbian. Santi Balmes, el cantant de la banda, hi està acostumat. “Només a Sud-amèrica pronuncien bé el nostre nom. Deu ser per la proximitat de l'anglès”, ha dit somrient abans de fer-se la foto de família amb científics, promotors i autoritats.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.