El festival del cinema viu i els poetes morts

Cinema viu i poetes morts. Entre les millors pel·lícules que ha projectat el BCN Film Fest, que divendres va clausurar molt adequadament amb ‘Entre rosas’, figuren dos films, esplèndids, sobre el final de la vida de dos grans poetes, el gal·lès Dylan Thomas(1914-1953) i l'italià Gabriele D'Annunzio(1863-1938): Last Call, de Steven Bernstein, i El poeta y el espía, de Gianluca Jodice, respectivament. Ambdós han afegit al seu palmarès premis del festival, curiosament els dos per la música.

Protagonitzades per uns actors en estat de gràcia absoluta, Rhys Ifans com a Dylan Thomas i Sergio Castellito com a D'Annunzio, les pel·lícules, que mostren els escriptors en el seu crepuscle vital i la seva mort, són dues mostres extraordinàries de la millor confluència de cinema i poesia.

A El poeta y el espía la trama gira entorn d'un jove i innocent (tota la innocència que pot arribar a tenir un feixista) càrrec acabat d'ascendir al partit de Mussolini al qual els seus comandaments li encarreguen instal·lar-se l’any 1936 a la decadent mansió (la monumental Vittoriale degli italiani, a la vora del llac de Garda) on viu confinat D'Annunzio, abans camarada i ara molest per la seva oposició al pacte amb l'Alemanya nazi, a fi d'espiar el poeta caigut en desgràcia. El jove feixista es veu submergit en l'emocional i sensualment tèrbol univers del poeta mentre les seves conviccions es van debilitant per la seva influència i els esdeveniments que tenen lloc a Itàlia i en el seu entorn personal. Castellitto fa un retrat sensacional del complex D'Annunzio, escriptor, heroi de guerra (arditi i aviador), precursor i company de viatge del fascio i home capaç encara de cantar-li les quaranta a Mussolini en l'època en la qual està ambientada la pel·lícula. Conegut com Il Vate, el poeta profètic, D'Annunzio, príncep de Montenevoso, autor de la novel·la L’innocent que va portar al cinema Visconti, apareix al film sota una llum amable com un home extravagant però oposat a la bestialitat del feixisme mussolinià i que odia Hitler.

Last Call és una recreació genial del cèlebre i llegendari episodi final de la vida de Dylan Thomas, quan, durant una gira pels EUA, es va atrinxerar al bar White Horse de Nova York i es va posar a beure fins patir un coma etílic que el va portar a la mort en un hospital de la ciutat. La pel·lícula se centra en els 18 famosos vasos de whisky que va prendre el poeta i als quals al film va posant nom, en un increïble via crucis alcohòlic, veritable mort de la llum, mentre parla amb els clients del bar o pateix al·lucinacions. Sens dubte, no va entrar gentilment en la bona nit. Acompanyen Rhys Ifans un immens John Malkovich com el metge que tracta Dylan Thomas i Rodrigo Santoro com el misteriós bàrman que es converteix en la consciència i el dit acusador del poeta maleït. Rodada en un blanc i negre que accentua el caràcter existencialista de la història, amb escenes en color, Last Call segueix a través de flashbacks la vida i la carrera de l'escriptor i té moments molt commovedors, com quan recita els seus poemes durant la gira.

El director Steven Bernstein, que ha estat a Barcelona amb motiu del festival, va destacar que ha barrejat realitat i ficció en la seva pel·lícula per compondre un retrat de l'ànima del poeta.

‘Pequeño país’, premi a la millor pel·lícula

Pequeño país, del director francès Eric Barbier, ha estat guardonada amb el premi a la millor pel·lícula del BCN Film Fest, que va fer públic el seu palmarès divendres. El film és una adaptació de la novel·la de Gaël Faye, que narra com li canvia la vida radicalment a un nen a Burundi quan esclata la violència del genocidi a Ruanda. El festival, que ha aconseguit 11.000 espectadors (un 40% més que l’edició passada), ha premiat també Ulrich Thomsen com a millor actor per The good traitor, i Isabelle Kabano i Denise Gough com a millors actrius per Pequeño país i The good traitor,respectivament.