Cosa de dones?

RECORDS DE LA MEVA INEXISTÈNCIA / RECUERDOS...
Rebecca Solnit
Traducció de Josep Alemany / Antonia Martín
Angle / Lumen
256 / 288 pàgines
19,90 @8,99 euros

El procés per trobar una veu pròpia és ple d’entrebancs, sobretot si sempre se t’ha dit que intentis passar inadvertida i siguis exemple de discreció. La visibilitat, si ets dona i a més jove, comporta perill i, tot i que no hagis pres mal, la possibilitat sempre hi és i paralitza. L’autora que va encunyar el terme mansplaining (Els homes m’expliquen coses) relata el que ha estat el seu camí cap a l’habitació pròpia, i ho fa interpel·lant les generacions més joves i deixant traces i dreceres en forma de miralls, metamorfosis i marges. La veu de la nord-americana és ferma, però parla a cau d’orella, i tant pot fer de guia per trobar-se com per extraviar-se, com fa a Sobre l’art de perdre’s (Angle / Capitán Swing; 16 / 9,99-7,99 euros), on convida a transformar l’habitació en carretera pròpia.

LA ANGUILA / L’ANGUILA 
Paula Bonet
Traducció de Vicent Usó
Anagrama / Univers
200 / 300 pàgines
17,90-@9,99 / 19,90 euros

Les cartes que s’escrivien els avis, les classes de pintura, les relacions abusives, la fugida a Xile, l’avortament de trigèmins… És la matèria amb què la pintora valenciana va afegint capes i capes a la seva primera novel·la fins que el llenç apareix amb tota la seva contundència. L’autora aconsegueix fer gairebé palpables les violències quotidianes, tan difícils d’anomenar quan succeeixen però que el temps permet revelar amb tot el seu impacte. Els estratagemes de l’abús de poder es mostren amb tota la cruesa, a la manera de Vanessa Springora a El consentiment, però Bonet va més enllà i, a partir de l’experiència del cos, de la carn, arriba a tocar os. L’anguila s’escapa d’entre les pàgines en forma també de mostra de pintures, fetes en paral·lel al procés d’escriptura.

A CONTRAPEL / A CONTRAPELO
Bel Olid
Destino / Capitán Swing
80 / 96 pàgines
9,95 @5,99 / 8,95 @4,49 euros

Deia Walter Benjamin que a la història se l’ha de "raspallar a contrapel", buscant el que ha quedat al marge del relat oficial per fer aflorar diferents contrarelats. És la mena de gest que fa l’autora col·locant la depilació, un tema suposadament menor i relegat a les converses íntimes, al centre d’aquest breu assaig per parlar de com es construeix la relació amb el propi cos i de la pressió estètica i l’escrutini als quals està subjecte. A partir de l’ experiència, i sense voler arribar a cap veredicte (pèl sí / pèl no), es pregunta què ens fa desitjar un determinat tipus de cos, i si és possible construir una “feminitat peluda”. A banda d’aquest volum, la col·lecció Som Revolució, a Destino, ha publicat llibres de Montse Barderi i Iolanda Batallé sobre l’amor i el lideratge de dones.

DESPUÉS DE LO TRANS.
SEXO Y GÉNERO ENTRE LA IZQUIERDA Y LO IDENTITARIO
Elizabeth Duval
La Caja Books
292 pàgines
18 / @8 euros

L’agre debat que ha generat l’anomenada llei trans ha fet sorgir posicions aparentment irreconciliables dins del feminisme. En aquest context, la jove filòsofa (trans, tot i que ella aspira a desempallegar-se d’aquest epítet) escriu aquest incòmode assaig que, a banda de desmuntar el feminisme transexclusiu, problematitza el fet de posar totes les persones transsexuals al mateix sac i proposa anar més enllà de la lògica de la identitat i tenir en compte també diferències de classe, racialització... Fins i tot de gènere, pel fet que els trans que són llegits com a homes cis gaudeixen, diu, de privilegis. Va qualificar de “señoro” el filòsof Paul B. Preciado, i podem llegir què li rebat l’autor de Yo soy el monstruo que os habla en un intercanvi de correus publicat com a annex.

FILS. CARTES SOBRE EL CONFINAMENT I LA VIGILÀNCIA 
Ingrid Guardiola i Marta Segarra
Arcàdia
224 pàgines
20 euros

La pandèmia de la covid irromp en la correspondència que enceten aquestes dues pensadores i encara fa més urgents i rellevants qüestions com la vulnerabilitat i la malaltia, la importància de les cures i la interdependència, la llibertat o el control i la vigilància. Guardiola i Segarra ho aborden des d’un aparell crític amb un gran ventall de referents que no està renyit amb la saviesa que aporta la pròpia experiència ni amb la complicitat del diàleg epistolar. Els fils que estiren teixeixen una de les reflexions més lúcides sobre la nova realitat pandèmica. El feminisme hi és present com un eix troncal, subjacent en les claus d’interpretació i marcs de referència, i el llibre evidencia que és imprescindible incorporar-lo en qualsevol reflexió sobre el món actual.