Ada Colau i Twitter: el risc d’unes xarxes socials massa personals

Ada Colau ha utilitzat ella mateixa, i de manera activa, el seu compte de Twitter. El que sembla obvi, que faci servir el seu propi compte, no ho és tant quan es tracta de polítics amb càrrecs de rellevància. L'alcaldessa de Barcelona té en aquesta xarxa social gairebé un milió de seguidors, i això implica una quantitat d'interaccions aclaparadora. Diumenge va anunciar que deixava Twitter. Colau estava més exposada del que és habitual en posicions de responsabilitat com la seva, indiquen experts i polítics consultats per EL PAÍS. “És un error que Colau com a alcaldessa no tingui un compte públic, obert i gestionat pel seu equip”, afirma Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i especialista en innovació social digital d'ESADE.

“Precisament perquè intento fer bona política, deixaré Twitter”, va afirmar Colau en la seva carta de comiat. Entre les raons que va esgrimir, la principal és l'agressivitat tan característica en la manera d'interactuar de molts usuaris d'aquesta xarxa social: “En els últims anys és sabut per tots que la xarxa s'ha omplert de perfils falsos i anònims que intoxiquen i inciten a l'odi”. L'alcaldessa va esmentar els bots de l'extrema dreta com a origen d'atacs contra ella, tot i que una anàlisi dels comentaris crítics pujats de to o directament insults que ha rebut en els últims anys indiquen que bona part procedeixen sobretot del nacionalisme català. Precisament Junts per Catalunya va retirar al gener de les seves llistes electorals autonòmiques al candidat Josep Sort després que, en molts altres insults o expressions xenòfobes contra la resta d'Espanya, afirmés a Twitter que “Colau no és res més que una puta histèrica espanyola”.

Arroyo assegura que “ser una figura pública com a dona a Twitter és molt dur, perquè hi ha molta misogínia i molt assetjament”. La investigadora d'ESADE entén els motius de Colau, però creu que la seva decisió de trencar amb Twitter és un error. “Ella va començar a Twitter com a activista. Li va anar bé per reivindicar les seves causes. El problema és que en ser alcaldessa, la seva comunitat de seguidors passa a ser molt gran i cal que algú et gestioni el compte”. És el que ha fet Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la presidència del Govern. “Fa temps que no tinc l'aplicació al mòbil, precisament perquè com a servidor públic la meva obligació és donar resposta a tota la realitat del país, no només al món de Twitter”, explica Aragonès a EL PAÍS. “Continuo fent piulades personals però és el meu equip qui gestiona el dia a dia del compte. Així estic al corrent dels missatges i de la seva activitat, però amb distància”.

La majoria d'alts representants institucionals cedeixen el funcionament de Twitter a col·laboradors dels seus equips. És el cas de Meritxell Batet, presidenta del Congrés dels Diputats, que afirma que si té xarxes socials és per les seves responsabilitats institucionals: “Aquestes xarxes les gestiona en bona mesura el meu equip. Són un canal més de comunicació amb la ciutadania”. “Ara bé”, afegeix Batet, “és cert que estar supeditats a les veus més fanàtiques de cada bàndol perjudica la política, les institucions i, per tant, la democràcia”. Possiblement el polític més vituperat pels sectors més fanàtics del nacionalisme català és Miquel Iceta, secretari d'organització del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i ministre de Política Territorial del Govern espanyol. Malgrat l'agressivitat que rep a Twitter, Iceta defensa que aquesta aplicació “és una eina de comunicació per estar en contacte amb gent amb qui d'una altra manera no ho aconseguiries”. Sobre la retirada de Colau, el dirigent del PSC diu que respecta la seva decisió, tot i que afegeix: “Els polítics hem d'acostumar-nos a rebre les crítiques, acceptar-les amb naturalitat, i que sobretot ens serveixin per millorar”.

“Cal saber diferenciar la comunicació directa que ofereixen i possibiliten les xarxes i algunes opinions i interaccions cada vegada més polaritzades i irrespectuoses”, apunta Aragonès. “Un ha de saber aïllar-se d'això perquè no és representatiu de la societat”. El vicepresident de la Generalitat valora Twitter com “una eina de comunicació que permet fixar el missatge de manera més ràpida, directa i personal amb l'usuari/ciutadà, i també interactuar”. De totes maneres, afegeix Aragonès, “la realitat és molt més que Twitter”. Arroyo subscriu que Twitter és un mitjà de contacte més directe que aporta una interacció positiva amb la ciutadania. “Twitter pot servir per llançar globus sondes i rebre valoracions. A més, cada vegada hi ha més maneres per limitar els comentaris d'odi”.

Colau també lamentava en el seu text de comiat que ser a Twitter l'obliga a opinar de tot: “S'ha generat un altre fenomen que jo anomeno «la tirania de la presència permanent». Sembla que cal opinar de tot, tota l'estona. Si de sobte no fas una piulada d'un tema polèmic, surt algú a dir que estàs molt callada, que per què deu ser, que és una vergonya que no hagis dit res sobre això o allò”. Colau finalitzava la seva intervenció confirmant que seguiria comunicant-se a través d'Instagram, Facebook i Telegram. Totes les persones consultades per a aquest article concedeixen que aquestes xarxes socials aporten un entorn d'audiència menys agressiu, encara que Arroyo matisa que Facebook pot ser un lloc també de crispació elevada. De fet, una de les primeres condemnes per amenaces a Carles Puigdemont, el 2018, va ser a un home que a Facebook va afirmar que volia “afusellar” i “cremar l'expresident de la Generalitat.

Una estratègia meditada

L'alcaldessa de Barcelona afirma que deixar Twitter és un pla meditat: “És cert que a curt termini puc perdre capacitat d'incidència, però aquesta és una decisió de llarg recorregut, una aposta a llarg termini”. Xavier Tomàs, consultor de comunicació de polítics i exdirector de comunicació digital de l'alcalde de Barcelona Xavier Trias, elogia l'estratègia de comunicació en xarxes del partit de Colau, Barcelona en Comú: “Treballen molt bé la gestió del seu Instagram, Facebook o la newsletter que transmeten per WhatsApp. I saben que Twitter té cada vegada menys audiència. És una xarxa tan polititzada que és difícil que serveixi per convèncer potencials votants”. En política municipal, apunta Tomàs, no la recomana com a eina “per convèncer, sinó per mobilitzar”. La qüestió, segons aquest expert, és que els comuns poden permetre's que Colau deixi de ser activa a Twitter ara que no hi ha eleccions, perquè no és moment per mobilitzar les seves bases. No obstant això, Tomàs dona per fet que el 2023, quan es facin els propers comicis municipals, Colau tornarà a tenir activitat, “encara que només sigui per retuitejar missatges afins”. La prova, segons el seu parer, és que l'alcaldessa no ha tancat encara el compte de Twitter.