La Nova York dels setanta conquereix Girona

El 1971 l’Ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i en aquest barri, al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels artistes catalans més rellevants, tot i que en aquell temps encara no eren tan coneguts.

Aquesta història constitueix el nucli simbòlic i conceptual de Food. La utopia de la proximitat, una mostra que ocupa les tres seus del Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona, fins al 30 de maig. El projecte, que té diverses línies discursives que van des dels anys setanta fins a l’actualitat, neix de la proposta d’una octogenària Carol Goodden i de l’empenta de la directora del Bòlit, Carme Sais, que el comissaria juntament amb Eudald Camps, encarregat de furgar en documents i memòries, i el col·leccionista xilè Harold Berg, que té bona part del fons de Matta-Clark, mort prematurament.

Procedeix de la seva col·lecció la llibreta original amb els estris que Matta-Clark va dissenyar per al restaurant i la icònica fotografia de l’arquitecte Richard Landry de la façana del Food, intervinguda per Matta-Clark, en la qual apareixen els tres fundadors. També hi ha obres que al·ludeixen a la relació sentimental entre Matta-Clark i Goodden, com la llauna de beguda que l’artista va intervenir abans de regalar-la a Goodden per Sant Valentí o les fotos d’ella ballant en un edifici del Bronx intervingut per ell. “També tenim la pel·lícula que recull tot el que passava al restaurant, una peça artística que testimonia com el Food havia estat creat com una obra d’art en si mateix”, explica Carme Sais, en la recta final dels seus vuit anys al capdavant del Bòlit, que ha aconseguit consolidar amb una programació ambiciosa, projectes de producció pròpia i una profunda cohesió amb el territori. “A primera vista, aquesta proposta pot semblar una mica allunyada de la línia habitual del Bòlit, però també en aquest cas —excloent-hi Matta-Clark— es tracta d’artistes vius, hi ha produccions com la peça de Marta Vergonyós i Mar Serinyà i moltes activitats”, continua Sais.

Obra d’art i espai per a l’art, el Food va ser com un imant per als artistes estrangers arribats a la ciutat, que havia substituït París com a capital de l’art contemporani. També hi havia catalans, com Antoni Muntadas, Miralda, Àngels Ribé i Francesc Torres, que exhibeix Accident, la instal·lació d’una moto de color vermell sang travessada per un pal i envoltada de fotos del mateix artista orinant i dos vídeos. “La peça, que es va estrenar al Food el 1977, representa l’inici del final de la utopia, és la materialització del desencís. De totes maneres, els artistes catalans a Nova York mai no es van reconèixer com a grup, tal com va passar a París”, explica Sais apuntant als Cerimonials, el documental de Benet Rosell que recull les festes i rituals realitzats per Miralda, Joan Rabascall, Dorothée Selz i Jaume Xifré. D’aquella època s’exhibeixen també les diapositives fetes per Miralda i Muntadas el 1972 al loft que compartien a Tribeca, durant una de les seves primeres accions junts que va consistir en una degustació d’arròs acolorit i sangria, acompanyada de projeccions i intervencions a l’espai públic exterior.

“El context en el qual es va dur a terme l’acció era especialment rellevant: un país convuls, immers en la Guerra del Vietnam, sacsejat per moviments polítics i socials que desafiaven el sistema”, apunta Sais. La mostra es completa amb obres de Pere Noguera, Fina Miralles i Àngels Ribé amb la foto d’una acció, de la qual es va perdre tant el vídeo com l’enregistrament en què l’artista enumerava ideals i utopies, que ha estat reproduït per a l’exposició.