La cursa d’obstacles ‘verda’

Catalunya es troba en la pugna territorial per captar una fàbrica de cel·les de bateries que doni nova vida a una indústria de l'automoció centrada en el cotxe elèctric. Però en aquesta carrera es produeix una paradoxa: vol ser un capdavanter europeu dels vehicles zero emissions quan està a la cua a Espanya en la generació d'energia verda. Les comarques catalanes s'han quedat molt enrere: amb prou feines tenen instal·lada una capacitat de 3.500 megawatts (MW), un 7,4% de la potència instal·lada en el conjunt d'Espanya, molt per sota tant del seu pes en termes de PIB (19%) com de població (16%).

El continu debat sobre com s'havien d'implantar parcs eòlics i fotovoltaics van deixar endarrerida a Catalunya una activitat en la qual va arribar a ser pionera. Després d'anys d'aturada sense que s'aixequés un nou parc especialment per traves administratives, el Govern va aprovar el 2019 un decret per desencallar projectes i accelerar la implantació de molins de vent i horts solars. Però aquest procés podria haver trobat ara un nou escull en l'acord d'investidura d'ERC i la CUP, en el qual s'estableix “una moratòria per als grans projectes d'impacte territorial negatiu”. El punt de partida és un dels pitjors possibles. La comunitat amb prou feines va aconseguir el 2019 que el 9,9% del consum brut d'energia provingués de fonts verdes, segons les estadístiques homologades de la Unió Europea. És només la meitat de l'objectiu marcat per la Unió Europea per al 2020. Suspès en el primer objectiu, s’haurà d’esforçar més per abastar les següents fites: instal·lar 10.000 MW el 2030 i 48.000 MW el 2050.

El model de renovables genera diferències en grups ecologistes

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, admet el retard. “Estem molt endarrerits respecte a altres regions europees malgrat que estem fent un treball ingent”, diu. Des que es va modificar la normativa fa dos anys, la Generalitat ha rebut propostes per instal·lar més de 9.500 MW entre energia eòlica i fotovoltaica, tot i que d'aquesta potència presentada, poc més del 30% s'ha descartat definitivament per ocupar espais ja assignats per a altres projectes o espais protegits i un percentatge similar haurà d'assumir modificacions per continuar en el procés. Catalunya és, amb diferència, la comunitat amb més zones vetades per a la implantació de centrals de renovables.

Calvet assumeix el sobreesforç necessari especialment per “gestionar les tensions territorials i logístiques” que suposa el repte d'assumir la transformació energètica cap a una plena descarbonització. I contraposa aquest esforç per impulsar les energies verdes amb un discurs històric que va en la línia d'acabar amb les centrals nuclears que hi ha a Tarragona. “No ens podem permetre cap moratòria [a les renovables], al revés, hem d'accelerar”, afirma sobre l'acord entre ERC i CUP.

Entre 2005 i 2018, les emissions de gasos d’hivernacle a Catalunya es van reduir un 23%, segons dades de la Generalitat. La lectura podria ser optimista sempre que s'obviés la falta en el consum que va deixar la crisi iniciada el 2008. El cert és que, a partir del 2015, la contaminació ha tornat a créixer i l'únic estalvi en consum energètic, defensa José Enrique Vázquez (president del Grup de Gestors Energètics) ha sigut el que ha arribat de la mà de millores tecnològiques, no d'un discurs social consolidat. “Dèiem no a les nuclears i ara diem no a les renovables. L'objectiu de transició energètica de la Generalitat no es complirà i ara es planteja una moratòria. El problema és el missatge que s'està donant”, diu.

Catalunya podria quedar-se fora de les inversions en xarxes elèctriques

“L'Administració té clara quina ha de ser la línia d'actuació i el sector privat, també. Entre la ciutadania falta conscienciació: cal pensar en conjunt”, defensa Esther Izquierdo, presidenta del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya, també pessimista. “Som lluny”, diu respecte a la possibilitat d'aconseguir els objectius dictats per Brussel·les. Izquierdo enumera una llarga llista d'actuacions en les quals cal incidir: des de treballar l'eficiència energètica en el parc residencial fins a impulsar les cobertes fotovoltaiques en la indústria i impulsar la mobilitat sostenible, que també passa pel transport públic.

La unitat que reclama Izquierdo és fins i tot un dels punts febles dels moviments ecologistes, que tenen corrents interns contraposats sobre la necessitat d'accelerar o no la implantació d'energies renovables. Ecologistes en Acció celebrarà a l'abril una reunió per intentar arribar a un punt de consens entre els grups que han defensat històricament el tancament de les nuclears, més proclius a la instal·lació de molins de vent, i els que incideixen més en la protecció paisatgística i de la fauna, més reticents a una implantació massiva. “Sobretot volem que les decisions es prenguin per i per a la ciutadania. Volem un model descentralitzat, basat en l'autoconsum i petites i mitjanes plantes de generació en les quals es prioritzin les comunitats energètiques locals ciutadanes i es tingui en compte el cost social i ambiental de les noves instal·lacions. Cal aprofitar per canviar el model energètic, mes enllà de la transició de les fonts d'energia. Però, més encara, és indispensable plantejar un debat profund sobre el model econòmic”, explica Lourdes Berdié, d'Ecologistes en Acció.

“És incompatible parlar d'emergència climàtica i pensar que actuar serà neutre. S'haurà de transformar el paisatge. Sembla que encara hem d'arribar al punt de maduresa que tenen els països als quals ens volem assemblar”, contraposa Calvet.

El retard acumulat durant anys, tanmateix, complica el fet de mantenir reflexions massa prolongades. No només per les obligacions marcades des de la Unió Europea, sinó pels processos de construcció d'infraestructura elèctrica que fixa Red Eléctrica Espanya. El director general d'Energia de la Generalitat, Manel Torrent, ho explica així: “Si no instal·lem energies renovables amb certa agilitat, arribarem al punt en què el conjunt de l'Estat espanyol complirà els seus objectius en aquest àmbit sense la participació de Catalunya. Això implica que no faran falta més centrals eòliques ni fotovoltaiques i, per tant, tampoc s'invertirà en noves infraestructures per evacuar renovables a la xarxa. En conseqüència, ja no es podrien implantar més renovables a Catalunya i hauríem de fer la transició energètica important l'electricitat. És possible que comencem a veure projectes d'instal·lacions de renovables en comunitats limítrofes que vinguin a evacuar en subestacions de Catalunya”.