Mor l’oncòleg espanyol Josep Baselga als 61 anys

L' oncòleg espanyol Josep Baselgaha mort als 61 anys víctima de la malaltia de Creutzfeldt-Jakobs, una malaltia neurodegenerativa poc freqüent de la qual havia estat diagnosticat recentment. El facultatiu, natural de la capital catalana, era un referent internacional en oncologia i havia sigut director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. Una investigació de The New York Times va revelar el 2018 que havia ocultat cobraments milionaris de farmacèutiques sobre les quals escrivia desenes d'articles d'investigació i va precipitar la seva sortida del prestigiós centre sanitari novaiorquès. El 2019, l'oncòleg va fitxar per la farmacèutica AstraZeneca com a responsable de l'àrea d'investigació i desenvolupament davant el càncer.

Baselga ha sigut una de les figures més importants de l'oncologia mèdica a nivell mundial en els últims anys i impulsor de la medicina personalitzada en el càncer. Va ser cap del servei d'Oncologia de la Vall d'Hebron (1996-2010) i el 2006 va inaugurar el VHIO. un dels centres d'investigació oncològics més potents d'Espanya. El 2010 va deixar Barcelona i es va traslladar a Boston (Estats Units) com a cap d'Hematologia i Oncologia i director adjunt del Centre de Càncer de l'Hospital General de Massachusetts (2010-2013). També va ser professor de Medicina a l'Escola de Medicina de Harvard. El 2013 va assumir un dels càrrecs més importants de la seva carrera, com a director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, punta de llança de la investigació oncològica al món.

Les pitjors ombres de la seva carrera van saltar el 2018, quan una investigació periodística va revelar que havia omès cobraments de milers de dòlars per part d'indústries farmacèutiques de les quals després escrivia articles d'investigació. Segons la investigació de The New York Times i ProPublica, Baselga va ometre els pagaments que va rebre de companyies relacionades amb la investigació oncològica als seus articles publicats a la revista del grup, Cancer Discovery. A més, segons assenyalava la investigació, el 2017 va fer un gir positiu en els resultats de dos assajos clínics patrocinats per Roche que molts altres científics van considerar decebedors. Quan ho va fer, no va revelar la seva relació amb l'empresa (des del 2014 havia rebut més de tres milions de dòlars de Roche en honoraris de consultoria i per la seva participació en una companyia).

Davant de la revelació de The New York Times, Baselga va assegurar que aquestes omissions no van ser intencionades.. “Reconec que hi ha hagut inconsistències, però això és el que és”, va assegurar, i es va comprometre a corregir en 17 articles els seus informes de conflicte d'interessos, inclosos aquells en revistes científiques com The New England Journal of Medicine, The Lancet i la publicació que editava, Cancer Discovery. “Tot i que he estat inconsistent amb les revelacions, i ho reconec, això queda molt lluny de comprometre les meves responsabilitats com a metge, científic i líder clínic”, va apuntar llavors.

La polèmica, tanmateix, va precipitar la seva sortida del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i, quatre mesos després, va fitxar per l'àrea d'investigació oncològica d’AstraZeneca. “És un líder científic fora de sèrie”, afirmava Pascal Soriot, conseller delegat de la farmacèutica després del seu fitxatge. “La seva investigació i els seus assoliments clínics han portat al desenvolupament de diverses medicines innovadores; és un líder internacional en el pensament sobre l'atenció al càncer”, afegia el responsable d’AstraZeneca.

El llegat de Baselga serà, no obstant això, la seva contribució a l'avenç de les teràpies personalitzades contra el càncer i el compromís “que els avenços en investigació arribessin com més aviat millor als pacients”, assenyalava la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica al seu compte de Twitter. El VHIO també ha posat en valor que, “gràcies a una forma diferent d'entendre la medicina”, Baselga va posar en marxa el departament d'Oncologia de la Vall d'Hebron, “en el qual es va integrar l'assistència a pacients amb un programa d'investigació bàsica, clínica i traslacional per poder traslladar als malalts de càncer els avenços que es realitzaven en el laboratori de la forma més ràpida possible”.

“La seva visió i tenacitat per avançar en la medicina personalitzada en el tractament del càncer va ser decisiva perquè molts medicaments s'hagin introduït en la pràctica clínica habitual, ajudant a millorar l'expectativa de curació i la qualitat de vida de molts pacients”, ha recordat el VHIO en un comunicat.