Barcelona plena de colors

L'art urbà és tot tipus de manifestació artística que té lloc a l'espai públic, des d'espectacles de carrer de músics, mags o mims fins a murals i grafitis. Aquestes representacions pictòriques que utilitzen les façanes com a llenç ajuden a crear un caràcter especial a cada ciutat. Barcelona n'és un bon exemple. La capital catalana va ser capdavantera en l'street art durant els anys noranta i principis dels dos mil, competint fins i tot amb Nova York. I, encara que en l'última dècada les polítiques municipals hagin frenat el seu desenvolupament artístic, continua sent un referent internacional de l'art urbà. L'agència de màrqueting barcelonina Estudio34 ha elaborat una guia interactiva per descobrir alguns dels murals més emblemàtics, elaborats per més de 40 artistes.

La majoria es concentren al districte de Ciutat Vella, al nucli històric de Barcelona. Pels carrers de barris com el Gòtic, el Born o el Raval es poden veure coloristes retrats fets amb esprai de dones tribals africanes, com el que hi ha al passatge del Crèdit, a l'altura del número 4. Són obra de l'artista Akore, un dels més actius de la ciutat des de la dècada dels vuitanta.

Un altre artista que fa anys que deixa la seva empremta al centre de Barcelona és El Xupet Negre. Els seus famosos xumets de diferents formes i colors es poden veure, per exemple, al carrer de Ferlandina, 20, davant de la botiga discos Paradiso, i al llarg del carrer de Joaquín Costa, prop del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. El 2014, aquesta institució va reproduir a la seva façana Tots junts podem parar la sida, un mural que l'artista Keith Haring va pintar al Raval el 1989 amb la col·laboració de l'Ajuntament.

No obstant això, l'Administració local no sempre ha tingut aquesta bona sintonia amb l'art urbà. Artistes de la talla de Banksy, Os Gemeos o The London Police van deixar la seva empremta abans que el Consistori perseguís aquesta pràctica mitjançant una ordenança municipal que es va aprovar el 2005. Així ho expliquen en el documental BCN Rise & Fall (2013) el grafiter Aleix Gordo i el cineasta Gustavo López. Des de fa uns anys, diversos col·lectius de la ciutat com Rebobinart —que també organitzen rutes d'art urbà— treballen amb l'Ajuntament per habilitar espais on els artistes puguin desenvolupar la seva creativitat i esborrar l'etiqueta de vandalisme que se li va imposar al muralisme fa uns 15 anys.

Encara que amb menor representació, les dones grafiteres també tenen el seu protagonisme a les vies barcelonines. L'empremta d'Anna Maga es deixa veure al número 13 del carrer de l'Aurora. Els personatges característics de l'artista catalana saluden els visitants al seu pas cap al Raval amb un “Benvingut”.

La guia d'Estudio34, que es pot descarregar al telèfon mòbil i que permet filtrar el recorregut per artistes, no només recull el millor de l'art urbà local. També hi ha obres d'artistes internacionals establerts a la ciutat des de fa anys, com els francesos Sebastien Waknine i Tim Marsh o l'italià TV Boy, conegut per la seva denúncia social. En homenatge als migrants que moren intentant travessar el Mediterrani i als qui els ajuden, com l'ONG Open Arms, TV Boy els va dedicar un mural al davant de la Barceloneta, que també apareix a la guia.

Des de Madrid, el quartet d'artistes que componen el col·lectiu Boa Mistura van ser els responsables de crear un mural en un dels patis de la Model, l'antic centre penitenciari del carrer d’Entença que va aturar la seva activitat el 2017. L'obra es pot observar durant les visites guiades a l'interior de la presó (requereixen cita prèvia; lamodel.barcelona) o des de l'exterior de l'antiga presó. Un altre artista madrileny, Ampparito, ironitza dibuixant recluses escalant sobre el mur exterior de la presó, i a la ronda de Sant Antoni (a l'altura del número 36) utilitza el terra com a llenç per crear una pista d'atletisme amb carrers torts per reflexionar sobre la diversitat de capacitats de les persones.

Reivindicar els “no llocs”

L'art urbà també serveix per donar vida i reivindicar els “no llocs”, un terme encunyat per l'antropòleg i sociòleg francès Marc Augé que fa referència a espais de la ciutat transitoris o menys simbòlics, però que no per això són menys importants. Des del 2018, un vell solar del carrer de la Creu Coberta és lloc de culte per als seguidors de Rosalía, que van a contemplar el retrat que ocupa tota una façana que l'artista Uriginal va dedicar a la cantant catalana.

També val la pena fer una parada al gegantí mural que homenatja les persones grans a l'Hospitalet de Llobregat (Blocs de la Florida, 3) de l'artista Elisa Capdevila. I al mateix municipi es poden veure els protagonitzats pels personatges fantàstics de Zosen (carrer de Montseny, 127) i l'obra Política de lucidesa, d'Alberto Montes, sobre la façana de la Fundació Contorno Urbano (Garraf, 31).

Crear obres d'art a la via pública no sempre està remunerat, per això molts dels artistes que apareixen a la guia exhibeixen en galeries i centres culturals. El Centre Cívic de la Barceloneta (Conreria, 1) acull el festival anual Del mur al llenç, on es pot conèixer més sobre el treball de muralistes locals i internacionals.

Madrid també és grafitera

A més de la guia de street art de Barcelona, l'agència Estudio34 n'ha editat una altra per a la capital espanyola que recull més de 100 murals, en col·laboració amb alguns dels esdeveniments d'art urbà i contemporani més importants de la ciutat, com Urvanity, Arco, Justmad o Artmadrid.

Artistes com Suso33, Okuda, Antonyo Marest, Taquen o Boa Mistura conviuen en aquesta guia amb d'altres com Mina Hamada, Sara Fratini o Dos Jotas.