Maria del Mar Bonet en violeta reobre Luz de Gas

No és que es vegi la llum al final del túnel però, de tant en tant, com ahir, aquesta llum es cola per algun interstici. Luz de Gas ha tornat a programar concerts, puntualment i només concerts, res de ballar o fer una copa, però ja és més del que teníem. Durant un any les portes han estat tancades i no per falta de ganes, ni dels seus responsables ni del públic. Tornar ahir, al festival Som aquí, veus contra la violència masclista, amb el concert de Maria del Mar Bonet, després de tants mesos, passant pel fosc passadís que porta des del carrer de Muntaner, ha estat realment emocionant però està lluny de la normalitat. Les vuit del vespre no és una hora normal, l'emmascarament generalitzat tampoc i la poca assistència obligada a un concert que mereixeria aglomeracions, encara menys.

Luz de Gas ha tornat a obrir encara que només hagi estat per a 200 persones, amb les barres tancades i acabant precipitadament abans que el toc de queda convertís en il·lícit i sancionable un simple acte cultural. Encara que, en aquest cas, de simple no en tenia res i no va ser casual reobrir en el Dia Internacional de la Dona per reivindicar una vegada més la lluita contra la violència masclista amb un petit festival, Som aquí.

Com en els vells temps, com si no hagués canviat res, a la porta del local l'incombustible Fede Sardà repartia somriures i ànims entre amics i coneguts i, sobretot, explicava amb entusiasme nous projectes. I Gemma Recoder, la responsable de l'organització, donant-li les gràcies a tothom per assistir quan, en bona lògica, hauria de ser a l'inrevés. I atès que era el 8-M, alguns rostres femenins de la nostra política també es van apropar fins a Luz de Gas, com les conselleres Àngels Ponsa i Meritxell Budó i també Laura Borràs i Carme Forcadell.

En l'aspecte artístic Som aquí no va poder començar amb més bon peu: Maria del Mar Bonet recuperant cançons de dones poetes o dedicades a la dona de diferents èpoques i procedències estrenant un espectacle que va titular com una de les seves cançons més boniques: Nosaltres les dones. I va ser amb aquesta cançó, escrita en el llunyà 1977 sobre un poema de la poeta finlandesa d'origen suec Edith Södergam, amb la qual va començar la vetllada.

La mallorquina, vestida totalment de negre, va trencar la seva rutina –està presentant aquests dies el seu últim disc a duo amb Borja Penalva– per retrobar-se amb un vell còmplice, el pianista i acordeonista Dani Espasa. Junts van fer un gran recital ple de sensibilitat i emoció. Bonet passa per un gran moment vocal i Espasa li crea en cada tema un vestit a mida en el qual no es troba a faltar cap altre instrumentista, encara que Bonet va tocar la guitarra en algunes cançons.

Poetes

Per l'escenari il·luminat per una suau llum violeta —en realitat la cantant havia presentat la seva actuació com un recital de color violeta— van anar desfilant entre paraules pròpies les d'algunes poetes properes al repertori de Bonet, de Maria-Mercè Marçal a Rosalía de Castro, i va quedar temps per a alguns poemes masculins dedicats a dones, sobretot una personal i sentida versió de l'Homenatge a Teresa del recordat Ovidi Montllor.

Un tema dedicat a Carme Forcadell va fer arrencar crits de “llibertat!” a l'audiència. I Bonet va acabar el recital afirmant que seguiria cantant Què volen aquesta gent mentre no veiessin la llibertat, va dir, “els polítics empresonats o a l'exili”. I el públic la va cantar amb ella abans que la cantant s'acomiadés desitjant-nos que poguéssim viure la primavera de prop.

Un concert rodó amb el previsible final precipitat (encara que va haver-hi bisos, entre ells, el tercer, la indispensable La Balanguera) i el ràpid desallotjament del local a l'estil alarma de bombardeig.