El Mediterrani, àgora del coneixement

El Mediterrani passa per un moment transcendental per als 500 milions de persones que habiten a les seves ribes. Mentre Europa s'estanca demogràficament, a la riba sud la població augmenta ràpidament i ho continuarà fent durant les properes dècades. L'economia dels països meridionals no progressa al ritme suficient, i això es tradueix en una disminució de la seva riquesa per càpita i en la consegüent pressió migratòria cap a Europa.

La necessitat d'aigua, aliments, energia i ocupació creix amb força a tota la regió. Els països mediterranis han exportat aliments durant segles i avui, no obstant això, importen el 50% del que necessiten. El canvi climàtic té un impacte molt sever. Es calcula que l'augment de temperatura a la zona és un 20% superior al de la resta del món, fet que agreuja l'escassetat d'aigua dolça, destinada principalment (80%) a usos agrícoles. L'augment de la temperatura marina i l'abocament de contaminants estan reduint les poblacions piscícoles i vegetals del mar. Així mateix, avancen sense fre la desertificació i la pèrdua de biodiversitat.

Abordar aquests problemes suposa un repte majúscul en tots els àmbits: polític, financer, cultural, educatiu i, en definitiva, social. Cap país per si sol pot resoldre'ls i abordar-los. L'acció multilateral és més necessària que mai compartint dificultats i objectius comuns de sostenibilitat. A més, la regió té potencialitats que cal desenvolupar i evitar també migracions massives infrahumanes fruit de la fam i de la falta de futur. La població del sud del Mediterrani és majoritàriament jove i es pot beneficiar ràpidament de la transformació digital per esdevenir un competidor de primer ordre en l'economia digital global. Els nostres agricultors, ramaders i pescadors tenen una llarga tradició i coneixement de mètodes per mitigar les condicions atmosfèriques adverses que el canvi climàtic exacerba.

La regió, a més, té bones condicions per al desenvolupament d'energies renovables (la solar i l'eòlica, especialment) i gaudeix d'una gran biodiversitat (el 7% de les espècies marines en només el 0,8% de tots els oceans). Tenim una dieta saludable, que contribueix a fer que molts països riberencs tinguin una llarga esperança de vida, però el fet que s'abandoni aquesta dieta, sobretot entre la població més desfavorida i en els infants, està provocant un augment molt important del sobrepès i l'obesitat.

La ciència és el millor pont per a les activitats multilaterals. Els científics parlen un llenguatge comú, treballen d'una manera similar, i estan acostumats a col·laborar amb col·legues d'altres països. La millor mostra en l'àmbit global ha estat el ràpid desenvolupament de les vacunes per combatre la covid-19.

PRIMA (Associació per a la Investigació i la Innovació al Mediterrani), amb seu a Barcelona, es va crear amb aquest objectiu. És una iniciativa de 19 països riberencs, 11 de la UE i 8 no europeus que ha finançat ja el treball de 1.200 equips científics. Amb un pressupost de 500 milions d'euros provinents de les contribucions dels seus membres i de la UE, finança projectes de recerca i innovació en l'ús eficient de l'aigua en l'agricultura i l'alimentació sostenible. Tots els projectes han d'incloure, necessàriament, equips europeus i no europeus.

Està a les nostres mans que el Mare Nostrum torni a ser un espai de progrés a partir de la col·laboració i la transmissió de coneixement. La ciència és la nostra millor arma per adaptar-nos i reduir l'impacte del canvi climàtic.

Octavi Quintana és director de PRIMA.