Toni Ferragut guanya el premi Rahola per les seves fotografies a l’Hospital Trueta de Girona

“Durant la cobertura de la pandèmia s'han anat buscant reflexos amb la idea de poder mostrar l'imaginari de la nova realitat esdevinguda. Aquesta, colpidora i visualitzada gairebé com un miratge paral·lel, surt del relat cronològic per documentar instants del rastre del seu assot”. Així va presentar el fotoperiodista Toni Ferragut, col·laborador d'EL PAÍS, la fotografia que aquest dijous a la nit ha obtingut el Premi Carles Rahola en la categoria de fotoperiodisme i que va aparèixer publicada en aquest diari el 24 de novembre en una fotogaleria en la qual es mostrava l'activitat frenètica a l'Hospital Josep Trueta de Girona durant la segona onada de la pandèmia del coronavirus. “Des del punt de vista personal”, explica el fotògraf, “em sento més feliç encara perquè aquest any la participació ha estat de les més elevades”. Els guardons són convocats des del 2010 per la Diputació de Girona i la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Ferragut va ser el primer fotògraf que va aconseguir entrar a l'hospital de referència de les comarques de Girona. “Agraeixo la col·laboració de la periodista Jessica Mouzo, perquè no era fàcil accedir a l'hospital”, diu el premiat. “Des del diari s'havien pogut fer fotos a l'Hospital del Mar i al Vall d’Hebron, a Barcelona, però a Girona encara no hi havia entrat cap fotògraf”. És el resultat de mesos reflectint la pandèmia des de tots els punts de vista possibles: “En la sèrie de quatre fotos que vaig presentar al premi [Reflexos de l'assot de la covid], a més de la que ha guanyat, hi havia una altra de la mateixa fotogaleria i dues més, una sobre cribratges massius a Banyoles i una altra d'una visió nocturna, desèrtica, des d'una finestra”.

La foto guanyadora juga amb el reflex físic i metafòric alhora. Es veu un malalt de covid de la cinquena planta de l'hospital reflectit a la planxa metàl·lica de la porta de la seva habitació, mentre una infermera controla les seves constants i una altra surt de la cambra. “El malalt està il·luminat per la llum des la finestra i se li veu perfectament la cara, raó per la qual ens van demanar des de l'hospital que li difuminéssim el rostre en editar la foto”, explica Ferragut.

En recollir el premi, dotat amb 1.000 euros i el guardó de Rahola, Ferragut va voler sortir en defensa dels valors de la seva professió i va criticar la precarietat (”un model deslleial i insostenible que perdurarà”) i l'intrusisme.