Una lingüista a la captura del criminal

Sheila Queralt (Balaguer, 32 anys) té una professió tan important com poc coneguda i infrautilitzada. La lingüista forense sovint fa broma amb el que li costa explicar-ho i per això comença el seu nou llibre, Atrapados por la lengua (Larousse), amb una confessió per eliminar els malentesos i estigmes que de vegades implica la seva feina. “Jo no diria que la meva professió està mal vista (de fet, en l'àmbit acadèmic és una disciplina amb prestigi), sinó que simplement ha estat poc visible. La lingüística forense és una disciplina molt desconeguda pel públic en general i també pels agents judicials, encara que sens dubte és una disciplina forense emergent que cada vegada està més present en els procediments judicials”, comenta a EL PAÍS per correu electrònic.

Queralt, fundadora i directora de SQ-Lingüistas Forenses, no parla dels casos sobre els quals té clàusules de confidencialitat, però això no impedeix que el llibre sigui una finestra oberta a un món apassionant i ben explicat. No hi ha grans paràgrafs en les explicacions de Queralt, directa en les respostes i àgil en el discurs. Reconeix que té conflictes ètics, però també la recepta per seguir.

Pregunta. Quin de tots els casos és el que més ens revela des d'un punt de vista lingüístic?

Resposta. Em resulta extremadament complex escollir un únic cas. No obstant això, un cas en el qual s'observen diferents informacions lingüístiques és el de l'assassinat d'Ángel Prieto (2017). El material d'anàlisi va ser una trucada d'auxili anònima des d'una cabina telefònica en la qual s'alertava de l'existència de dues persones grans ferides a casa seva i que necessitaven assistència mèdica. Una vegada els agents van arribar al domicili, es van trobar l'home mort. Els lingüistes forenses van analitzar aquesta trucada de sis minuts de durada i van poder determinar el sexe, l'origen, l'edat, la professió i fins i tot fer una hipòtesi sobre el nivell d'implicació en els fets de l'autor de la trucada anònima. A més, després de la detenció del sospitós, l'anàlisi de comparació de veu va determinar que hi havia una alta probabilitat que el sospitós fos l'autor de la trucada anònima.

P. És el crim d'Unabomber el moment fundacional de la disciplina en la seva aplicació criminal?

R. No, però sí que és el més famós i un dels primers. El cas fundacional és el que es recull a The Evans Statements (1968). En aquest cas, un lingüista va poder demostrar la innocència d'una persona condemnada a mort per l'assassinat de la seva dona i filla. L'anàlisi lingüística va revelar que les declaracions de l'acusat per les quals havia estat executat havien estat manipulades pels agents policials.

P. En el cas del Mad Bomber i James A. Brussel, com passa després també amb Roger Shuy el 1979, es fa una demostració espectacular que equipara el lingüista amb un heroi de ficció, tot intuïció i intel·ligència, com Dupin o Holmes. Sent alguna cosa semblant en l'acompliment de la seva professió?

R. Realment, en aquests casos no hi ha una intuïció o un pressentiment, sinó un procés d'inducció. L'anàlisi sistemàtica dels trets lingüístics presents o absents en una mostra ens permet extreure conclusions objectives sobre els trets sociolingüístics més probables de l'autor d'un anònim. Aquestes conclusions es basen en teories i investigacions científiques prèvies que ens permeten determinar els patrons lingüístics que són esperables en determinades comunitats de parla segmentades per perfil geogràfic, llengua materna, nivell educatiu, etc.

P. En l'apartat de fake news i deepfakes es parla de la intel·ligència artificial. Què pot fer un lingüista contra la màquina?

R. Els científics forenses anem a la captura dels ciberdelinqüents. El que fem els lingüistes forenses en casos de fake news o de deepfakes és analitzar els enregistraments manipulats amb finalitats malicioses per determinar si s'observen alteracions que puguin indicar que el discurs ha estat falsificat.

P. Em fascina el cas de l'Assassí del Zodíac, però ho resol en poc més d'una pàgina. No li va voler donar més espai? O estic equivocat i no era tan important des del punt de vista lingüístic?

R. Sí, per descomptat que la lingüística forense va ser molt important en el cas de l'Assassí del Zodíac, però en el cas del llibre vaig voler destacar la rellevància de la tasca del lingüista forense per il·lustrar la capacitat de detectar la voluntat d'un autor de disfressar la manera d'escriure per amagar la seva identitat. En aquest cas, el lingüista forense va poder determinar que el Zodíac modificava conscientment la seva manera d'escriure introduint errors però no era consistent i això va permetre concloure que es tractava de canvis voluntaris. El lingüista forense també va contribuir a descartar el principal sospitós, Arthur Leigh Allen.

P. D'entre tots els casos, un altre dels meus preferits de tots els temps és el de l'Esbudellador de Yorkshire. Com han demostrat diferents investigacions periodístiques, true crimes i altres treballs, la investigació va ser un desastre i, també, pel que explica en el seu llibre, una oportunitat perduda des del punt de vista lingüístic. Es podria haver detingut abans aquest assassí en sèrie si s'hagués fet cas i s'hagués utilitzat de manera més intensiva els experts en lingüística?

R. Segurament, encara que sempre és més fàcil jutjar des de la distància i el temps. El que sí que és innegable és que la lingüística forense s'hauria d'entendre com una ciència forense més en una investigació i que, a més, ha demostrat el seu gran potencial per desemmascarar assassins en sèrie, ciberdelinqüents i fins i tot terroristes.

P. Resulta molt interessant el cas del lingüista computacional Patrick Juola i com va desemmascarar Robert Galbraith, en realitat J. K. Rowling. Ella va ser una mica maldestre a l'hora d'amagar-se o ell va ser molt hàbil? El cas em suscita una reflexió. És un exercici brillant, però no hauria estat millor deixar-la tranquil·la? No tenia dret a amagar-se darrere del pseudònim?

R. Sí, la veritat és que moltes vegades tenim conflictes ètics i en aquests casos per a mi és important separar l'ètica professional de la personal. En aquest cas, el lingüista va actuar de manera professional: se li va sol·licitar una anàlisi lingüística, va fer l'anàlisi de forma objectiva i va extreure les seves conclusions científiques. És veritat que s'hauria de respectar el dret a escriure sota pseudònim, però també és veritat que una autora d'aquest nivell és difícil que no fos descoberta tard o d'hora. Té un estil molt particular i fàcilment reconeixible. Com que no era un cas judicialitzat, ella es podria haver mantingut en l'anonimat i no reconèixer-ho.

P. Quins límits morals tenen en la seva feina? Es troben sovint davant de conflictes ètics?

R. Personalment, no acostumo a atendre encàrrecs de casos que no estiguin judicialitzats, en aquell moment o més endavant. No obstant això, hem de tenir present que de vegades el treball dels experts forenses posa a prova la nostra moral i ètica. Jo mateixa he fet dictàmens lingüístics en els quals, segons la meva ètica personal, no em sentia representada, però els vaig dur a terme segons la meva ètica professional, llançant anàlisis objectives i rigoroses i deixant que la justícia fes la seva feina.