El mal sense remei de les destinacions turístiques

No hi ha campanya electoral a Salou. Fanals i arbres estan nets de cartells amb sigles i rostres de candidats. Els partits no van a Salou perquè, de fet, des de fa molts mesos pocs forasters entren en aquesta meca del turisme. “Crec que parlo en boca de molta gent si dic que aquí les eleccions es veuen com una cosa secundària”, raona Josep Boladeras. “Preocupa la pandèmia i els efectes que ha tingut perquè el 90% dels veïns vivim del turisme”, apunta. És el seu cas. Treballa de cuiner en un hotel i fa mesos que està aturat. Els danys col·laterals del coronavirus estan sent especialment virulents a les localitats que tenen una forta dependència del turisme.

Prop del mercat municipal, tan eixerit a l'estiu i tan anèmic ara, el Víctor i el Dani tenen un taller de reparació de calçat. Diuen que el negoci ha anat fent i que han mantingut el contacte amb els clients. “Ningú parla de les eleccions”, coincideixen. “És clar que preocupen les eleccions i es parla de quant pujaran els contagis”, replica Ramon López des de la ferreteria que regenta davant de l'Ajuntament. Tots els grups del ple han fet front comú per buscar com aplicar mesures d'ajuda davant del que considera una “emergència social”.

A Lloret de Mar, el Gremi d'Hotelers manifesta que “el panorama és desolador”. Per a l'alcalde, Jaume Dulsat, es tracta d'“un drama en termes absoluts”. A Lloret, a principis del segle XX les principals activitats eren agrícoles i pesqueres. Masies i camps ocupaven la cèntrica Riera. Però van arribar la construcció i el turisme, van adquirir les cases rurals i es van aixecar grans hotels i discoteques.

Abans de la covid Lloret rebia a l'any més d'1,3 milions de turistes. El 2020 en va acollir 260.000. Més del 85% del municipi viu del sector turístic. Però el virus els ha deixat “xifres sagnants”, assegura l'alcalde. Només durant el confinament domiciliari van perdre 500.000 turistes. A l'estiu amb prou feines van obrir un 70% dels hotels, amb una ocupació mitjana del 50%. L'atur és d'un 18%, el doble que el 2019, i s'ha acarnissat amb les dones. El Centre de Distribució d'Aliments s'ha hagut d'ampliar per l'augment de la demanda social un 77%. “Sabem que a l'abril costarà obrir, però moltes destinacions turístiques no ens podem permetre que no es recuperi a partir del maig”, afirma Dulsat, que també és el cap de llista del PDeCAT a les comarques de Girona en les properes eleccions. Del nou Govern espera “més coordinació, decisions quirúrgiques i que no es prenguin les decisions des del centralisme”.

Al sud, el triangle Salou, Cambrils i la Pineda ofereix més de 52.000 places hoteleres. Des de fa mesos, la quietud és l'únic hoste. Salou, que durant anys ha estat la destinació líder d'ocupació hotelera a Espanya, per sobre del 75%, per davant de Benidorm, ara és un paisatge inhòspit. La punxada del turisme durant l'estiu va provocar una davallada del 75% de les pernoctacions i el turisme estranger va ser “pràcticament inexistent”, sosté la Federació Empresarial d'Hosteleria i Turisme (Feht). Segons els seus càlculs, la caiguda de la facturació va ser de 4.500 milions d'euros. I un estiu dolent implica un hivern pèssim. L'Ajuntament de Salou ha aprovat dos convenis de col·laboració amb Càritas i associacions d'assistència social per a la concessió directa de subvencions. L'alcalde Pere Granados manifesta que “atendre l'emergència social és una prioritat”. La forta dependència del turisme que pateix la zona litoral de Tarragona ha agreujat les dades de l'atur. El 2020 es va tancar amb una taxa d'atur del 17,47%, la més alta de les quatre demarcacions catalanes, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA).

La Federació d'Hosteleria de Tarragona posa èmfasi en la necessitat d'accelerar les vacunacions per donar imatge de “destinació segura”. Malgrat que la Setmana Santa solia ser un bon punt de partida de la temporada, es dona per fet que aquest any les restriccions a la mobilitat penalitzaran les reserves i es fixa la mirada, i les esperances, a l'estiu.