La restauració catalana encadena tres mesos de restriccions per la covid

La restauració catalana ha encadenat tres mesos amb diferents graus de restriccions per la pandèmia, la qual cosa la situa al capdavant de les ciutats espanyoles amb més mesures i li impedeixen funcionar amb normalitat. Unes restriccions que ja han tingut un impacte en la viabilitat de molts negocis. Un 20% ha desaparegut, segons el gremi. A més de milers de treballadors en ERTO, a finals del 2020 el sector havia perdut a Catalunya 31.064 afiliats a la Seguretat Social, una caiguda del 14,5% respecte a l'any anterior. En el mateix període, a Madrid l'hostaleria va perdre el 9,1% dels llocs de treball.

Bars i restaurants catalans van estar tancats 40 dies a la tardor; durant un mes, van treballar amb un horari i aforament fitat que encara es va reduir més des del 21 de desembre, amb un servei als locals de quatre hores i mitja per a esmorzars i dinars. A la resta d'Espanya, les restriccions han estat més puntuals, no tan perllongades en el temps i, en general, s'han endurit amb l'impacte de la tercera onada de la pandèmia.

A la capital d'Espanya, els restaurants han funcionat fins a les 0.00 —des del divendres passat tanquen a les 21.00 amb un límit de quatre persones per taula— i amb el 50% d'aforament a l'interior i el 75% a les terrasses. En cap cas s'ha tancat l'activitat o s'ha eliminat el servei de sopar als locals. “Sí que s'ha produït un descens de la facturació d'un 40%, que és del 70% a les zones més turístiques”, expliquen des del gremi de la restauració madrileny.

A València, l'hostaleria va funcionar fins a la mitjanit amb un 33% d'aforament interior i el 50% fins al 18 de desembre. A partir d'aquell dia i fins al 6 de gener, l'hora de tancament es va ajustar a les 23.00, amb una reducció de comensals a sis per taula. Des de Reis, els restaurants han de tancar a les 17.00 amb un 30% d'aforament interior i un 50% a les terrasses. Segons dades facilitades pel gremi de restauració de València, el 20% dels negocis ha deixat d'existir. “Molts municipis turístics són els que han sortit més malparats i a la capital els tancaments es donen al centre perquè és la zona més turística i on també es nota l'impacte del teletreball”, explica Rafael Ferrando, secretari general de Conostur.

Els restaurants del País Basc van funcionar sense restriccions horàries i fins a les 23.00 fins al novembre, quan el pic de la segona onada els va fer abaixar la persiana. A partir de la primera setmana de desembre, van reobrir amb el límit de les 20.00, però sempre que la taxa d'incidència a 14 dies per 100.000 habitants estigui per sota de 500. Si se sobrepassa aquest sostre, els restaurants i bars del municipi estan obligats a tancar. Són les zones vermelles, situació en la qual es troben ara 50 municipis del País Basc, entre els quals hi ha Bilbao des d'aquest divendres.

“La realitat és que a Catalunya i Madrid hem anat en paral·lel amb la incidència del virus. Mentre que a Madrid s'està aguantant, a Catalunya el sector s'està arruïnant”, sentencia José Luis Yzuel, president d'Hostelería de España. Recorre a les xifres oficials que assenyalen que els contagis originats a l'hostaleria són el 2,3% per afirmar que les restriccions a Catalunya són “obertament desproporcionades” i, a més, “sense ajudes suficients”.

“S'estan carregant la restauració perquè no saben com de difícil és aixecar un negoci. Estan destruint un sector que és capdavanter a Espanya i un dels motors de Barcelona”, diu, empipada, Rosa Maria Esteva, del grup Tragaluz. Una empresa amb restaurants que funcionen amb normalitat a Madrid i menys que a mig gas a Barcelona. No és l'únic grup que viu aquesta dicotomia.

Treballadors i empresaris del sector ja s'han cansat de manifestar-se a Barcelona. La seva exigència principal és que el Govern els deixi treballar i que no els condemni a una “mort” lenta. “És que per sobreviure cal poder funcionar amb una mínima viabilitat i això no es pot aconseguir si després de més d'un mes tancats a la tardor només ens deixen treballar quatre hores i mitja al dia. En altres ciutats s'ha gestionat millor amb incidències i pics semblants de la pandèmia. Si les coses segueixen així, és clar que es pot destruir un sector estratègic”, lamenta Roger Pallarols, director del gremi.

Més tancaments a les zones turístiques que als barris

A Barcelona, el tancament de bars i restaurants és més perceptible a la zona centre i a les àrees més turístiques. Però també es nota als barris perquè les ajudes, coincideixen totes les veus, són insignificants per mantenir un local tancat. També és notori que només treballa part de la seva plantilla habitual. Ni el Departament de Treball de la Generalitat, ni el gremi ni els sindicats concreten quin és ara el nombre d'ERTO: “La qüestió és que, amb tantes restriccions, les plantilles s'han reduït, no s'han rescatat a tots perquè no hi ha prou activitat o es fa per hores”, apunta Francisco Galván, de Comissions Obreres. Al conjunt d'Espanya, la pèrdua de llocs de treball en el sector, en el qual treballen prop d'1.500.000 persones, el 2020 va ser d'un 11,7%. A Catalunya, on treballen 148.000 persones, a més d'altres 50.000 en règim d'autònoms, la pèrdua de llocs de treball va ser de 14,5%, segons estadístiques de l'Idescat.