La marató de Nova York torna al teatre barceloní després de 10 anys

L’espectacle teatral La marató de Nova York, en el qual els dos actors que interpreten als protagonistes es passen tota l’obra (d’una hora) corrent, torna a la cartellera barcelonina. El muntatge dirigit per Juan Carlos Martel (actual director del Teatre Lliure) celebra els 10 anys de la seva primera temporada a la capital catalana amb el retorn a la ciutat i podrà veure’s del 23 de gener al 14 de febrer al teatre Aquitània.

La marató de Nova York, obra del dramaturg italià Edoardo Erba, interpretada per Joan Negrié i Albert Triola i produïda per la Sala Tron, es va instal·lar a la sala Villarroel el 2010 i va ser tot un èxit. Ara, els dos actors han hagut no només de tornar a assajar la peça sinó posar-se en forma per enfrontar-se al repte artístic i físic que significa l’espectacle.

L’obra original d’Erba es va estrenar fa 15 anys i en aquest temps ha estat traduïda a 17 idiomes (entre ells el català) i s’ha pogut veure en molts llocs del món. El muntatge de Martel es va reestrenar a la mateixa Sala Tron de Tarragona del debut de la versió catalana el setembre passat. La peça és una comèdia dramàtica en la qual dos amics s’apunten a córrer la famosa marató de Nova York. Al principi un d’ells es resisteix, argumentant que no està fet per a esports tan durs, però el seu camarada insisteix i el convenç. L’obra els presenta als dos corrent (en realitat saltant al lloc sense parar) durant tota l’hora de la representació. Els dos personatges corren i parlen entre ells de la vida mentre ho fan. Suen, alenen, maleeixen... L’obra es presenta també com una metàfora de la vida.

“Aquesta peça d’Edoardo fa riure i plorar”, explica Juan Carlos Martel, “perquè explica humanament i sense cap mecanisme teatral, només amb dos actors que literalment es deixen la pell com són les nostres vides de plenes i buides”. Martel, que agraeix a Filípides, el llegendari soldat corredor que es va esgotar en els 42 quilòmetres de Marató a Atenes per portar la notícia de la victòria sobre els perses, “tot el seu esforç”, destaca que l’espectacle dona fe d’un teatre “humà i real, directe i sense concessions, honest, sense pedra ni cartró”.