Resolent dubtes: indicacions, contraindicacions i altres qüestions sobre la vacuna de Pfizer-BioNTech

Per fi ha arribat el dia en què hem vist la imatge que, des de fa mesos, s'havia convertit en un anhel de tota la humanitat: la primera persona a rebre la vacuna contra el SARS-CoV-2. L'esforç titànic d'investigadors, organismes internacionals i companyies farmacèutiques ha permès aconseguir una fita sense precedents en el camp de la ciència: desenvolupar una vacuna contra un virus nou en un temps rècord. Aquesta primera vacuna que ja s'està administrant a molts països és la vacuna de Pfizer-BioNTech.

La majoria d'infectats tenen immunitat natural, tot i que se'n desconeix la durada. Per això, es recomana la seva vacunació

Aquesta vacuna ha demostrat un 95% d'eficàcia a l'hora de prevenir la covid-19 i una elevada seguretat després de superar els assajos clínics en milers de voluntaris. Cal tenir en compte, no obstant això, que els estudis que han generat aquests resultats i que han permès la seva autorització s'han fet en adolescents de més de 16 anys i adults de totes les edats: sans, amb determinades patologies de base, i sense excloure persones que ja haguessin tingut la covid-19. Els criteris d'inclusió i exclusió de voluntaris en els assajos clínics permeten que els resultats obtinguts siguin extrapolables a la població de les mateixes característiques. Per aquest motiu, aquesta vacuna només està indicada en el moment actual per a persones de més de 16 anys. Encara no hi ha dades de seguretat ni d'eficàcia en menors d'aquesta edat, però sabem que els nens presenten formes lleus o asimptomàtiques de la malaltia, per la qual cosa en les estratègies de vacunació no s'han inclòs entre els grups prioritaris. Tanmateix, ja s'han iniciat els assajos clínics en nens.

La vacuna es pot i s'ha d'administrar a persones amb malalties cròniques que s'associen a un risc més elevat d'evolució greu de la infecció per SARS-CoV-2, com la diabetis, les malalties pulmonars i cardiovasculars, la hipertensió arterial, la insuficiència renal crònica, les malalties neurològiques i hepàtiques, el càncer i la immunosupressió. Tot i que encara no es disposa de resultats científics sobre l'eficàcia i seguretat de la vacuna en persones amb immunodepressió o en aquelles que reben tractaments immunosupressors –no s'han inclòs en els assajos clínics fets fins ara–, la vacunació no està contraindicada, ja que la vacuna no conté virus vius atenuats, però la resposta immune induïda per la vacuna pot ser mes baixa i, per tant, la seva eficàcia inferior a l'observada en persones sanes, igual que passa amb totes les vacunes.

La vacuna està contraindicada per a persones que hagin tingut una reacció al·lèrgica greu (anafilaxi) a algun dels seus components o a la primera dosi. En aquests casos no s'ha d'administrar la següent dosi. Les recomanacions de les autoritats sanitàries indiquen també retardar la vacunació en aquelles persones amb antecedents d'al·lèrgies greus per altres causes, com les que porten sempre un dispensador autoinjectable d'adrenalina, fins que es disposi de més informació científica.

No es recomana la vacunació durant l'embaràs, ja que no s'han fet encara assajos clínics en gestants que aportin resultats científics sobre la seguretat vacunal, tant en la mare com en el fetus. És aconsellable que les dones en edat fèrtil que s'hagin vacunat ajornin l'embaràs fins a transcorreguts dos mesos des de la segona dosi de la vacuna. Tampoc es recomana la vacunació en dones que estiguin alletant, ja que es desconeix si la vacuna s'excreta a través de la llet materna.

Una persona vacunada ha de continuar complint les mesures preventives: mascareta, distància física i higiene de mans

Una situació que ha generat controvèrsia aquestes últimes setmanes en els mitjans de comunicació és la vacunació de persones amb problemes de coagulació o en tractament amb anticoagulants. S'ha comentat erròniament que la vacuna està contraindicada en aquests casos. No és així, la vacuna es pot administrar sempre que no hi hagi cap criteri mèdic especial que ho impedeixi. Les injeccions intramusculars de petit volum, com és el cas d'aquesta vacuna i de totes les altres que s'administren a aquests pacients (ex. vacuna antigripal) s'han d'aplicar amb agulles més fines i fent pressió al punt de la injecció durant dos minuts per evitar un possible hematoma.

Una altra pregunta que sorgeix sovint és si les persones que han patit la covid-19 han de vacunar-se o no. Els coneixements actuals mostren que la majoria de persones infectades per SARS-CoV-2 tenen immunitat natural, tot i que se'n desconeix la durada i el risc de patir reinfeccions. Per aquest motiu, i perquè sabem pels resultats dels assajos clínics que la vacuna és segura en aquestes persones, es recomana la seva vacunació. En el cas de persones molt vulnerables, com les de residències geriàtriques, poden vacunar-se una vegada estiguin recuperades de la malaltia, en la resta es prioritzarà segons el risc d'exposició i el temps transcorregut des de la infecció.

La vacuna pot ser l'inici de la fi d'aquesta pandèmia. Però una persona vacunada ha de continuar complint les mesures preventives que es recomanen des de fa mesos: mascareta, distància física i higiene de mans. Fins que no aconseguim la tan anhelada immunitat de grup, no podem abaixar la guàrdia. Una última reflexió: vacunar-se és un acte de responsabilitat individual i col·lectiva, així com de solidaritat cap a tota la població.

Magda Campins és la cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron.