_
_
_
_
_

El Museu de Lleida no entregarà a Aragó les 111 obres que el jutge li exigeix

El centre al·lega que “l’execució provisional desmantellaria la col·lecció d’una institució pública sense una sentència ferma”

El frontal de Sant Hilari de Buira, una de les obres reclamades pel bisbat de Barbastre-Montsó i que ara és a Lleida.
El frontal de Sant Hilari de Buira, una de les obres reclamades pel bisbat de Barbastre-Montsó i que ara és a Lleida.HERMINIA SIRVENT
José Ángel Montañés

El Museu de Lleida no lliurarà els 111 béns provinents de les 43 parròquies (Bafalui, Buira, Roda d'Isàvena, Ardanué, Benavent de Ribagorça, Egea, Fraga, Montsó i Tamarit de Llitera, entre d'altres) que van abandonar la diòcesi de Lleida el 1995 per entrar a formar part de la nova de Barbastre-Montsó que s'acabava de crear, com li exigeix un jutge de Barbastre des de dijous passat. El plenari del Consorci del museu, format per representants de la Generalitat i l'Ajuntament, la Diòcesi i la Diputació de Lleida, ha decidit, després de la reunió de dilluns a la tarda, “per unanimitat” oposar-se “a la interlocutòria d'execució provisional de la sentència de 10 de desembre del 2019 dictada pel jutjat de primera instància número 1 de Barbastre”.

Más información
El jutge ordena que el bisbe de Lleida lliuri al de Barbastre-Montsó 111 obres de 43 parròquies
“Què són 111 obres per a Catalunya, que en té moltíssimes?”

La interlocutòria, notificada el 18 de desembre, requereix que es lliurin els 111 béns abans del dia 15 de febrer. Segons argumenten, en una nota publicada després de la reunió s'hi neguen perquè “no es tracta d'una sentència ferma”, ja que es va presentar un recurs davant de l'Audiència Provincial d'Osca. I, sobretot, perquè “el compliment d'aquesta execució provisional desmantellaria la col·lecció d'una institució pública sense una sentència ferma”, amb la qual cosa “el Museu de Lleida es veuria privat del discurs museològic actual”. A més, afegeixen, “des d'un punt de vista tècnic, el trasllat provisional dels 111 objectes té afectacions administratives, legislatives i de conservació preventiva que la interlocutòria d'execució provisional no preveu”. El comunicat conclou dient que “en els propers dies, abans del 29 de desembre, els serveis jurídics del consorci i del Bisbat de Lleida presentaran les al·legacions davant del jutjat de Barbastre”.

Divendres passat es va saber que el dia abans, 18 de desembre, el jutge Carlos Lobón havia acceptat la petició feta el 24 de novembre pel Bisbat de Barbastre-Montsó i el Govern d'Aragó d'executar la sentència dictada ara fa just un any que obliga a traslladar els béns.

El procés civil va començar el 2017, quan el Bisbat de Barbastre-Montsó, després d'anys de plets per la via canònica, va recórrer contra aquesta segona via al·legant que les obres eren al museu en qualitat de dipòsit des que el bisbe de Lleida Josep Masseguer (1889 a 1905) se les va endur. Des de la part catalana es va intentar provar amb documents la possessió legal de les peces i no d'un mer dipòsit, però el jutge Lobón no ho va prendre en consideració. En aquest procés figuren com a demandats el Bisbat de Lleida i el Consorci del Museu, on estan dipositades i exposades la majoria d'aquestes peces i com a coadjuvants en el litigi hi figuren el Govern d'Aragó i la Generalitat de Catalunya.

Es repeteix la situació que es va crear en l'altre conflicte que enfronta als tribunals Catalunya i Aragó per béns patrimonials eclesiàstics: el del monestir de Sixena. En aquest cas es tracta de 97 béns que es conservaven, 53 al MNAC i 44 al mateix Museu de Lleida. Els primers van ser lliurats el juliol del 2016, els segons el desembre del 2017 després que la Guàrdia Civil entrés per la força al museu lleidatà arran de l'ordre del jutge. Els objectes van acabar al monestir de Sixena exposats en condicions que conservadors catalans van denunciar (fins i tot el Museu de Lleida acaba de demanar al jutge que els deixi revisar in situ les condicions en les quals es troben). Es dona la paradoxa que aquestes 97 peces, que en el moment de ser lliurades van passar d'estar en una col·lecció pública a una de privada, la de les monges de l'ordre santjoanista, propietària del monestir, no poden ser vistes des del mes de març, quan es va decretar el tancament per la pandèmia, i perquè les inquilines que residien al monestir en règim de lloguer des de feia més de 35 anys van marxar al·legant que les visites al monestir anaven en contra de la seva vida contemplativa i de pregària que els marca la disciplina de la seva orde.

Les deu peces més destacades són:

Frontal d'altar de Sant Hilari de Buira de Bonansa (segle XIII)

Frontal d'altar de Sant Vicent Tresserra d'Areny (segle XIII)

Arqueta de Buira de Bonansa (segle XIV)

Retaule de Sant Cristòfor i Santa Llestra (segle XV)

Escultura Mare de Déu amb el Nen de Saidí (segle XIV)

Pintura sobre taula de San Martí Bisbe (segle XV)

Creu processional de plata (segle XVI)

Grup Naixement i Adoració dels pastors (segle XVI)

Pintura Santa Eulàlia i Santa Madrona (segle XVI)

Bol de Benavent (segle XIV)

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_