La justícia obliga que almenys el 25% de l’ensenyament a Catalunya sigui en castellà

La justícia ha alterat el model d'immersió lingüística vigent en l'educació a Catalunya. El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha establert, per primera vegada per al conjunt del sistema educatiu, l'obligació d'impartir almenys el 25% de les classes en castellà. La sentència estima el recurs de l'Advocacia de l'Estat i insta la Generalitat a “adoptar les mesures necessàries per garantir que tots els alumnes rebin, de manera efectiva i immediata”, l'ensenyament en les dues llengües oficials. Els percentatges pot determinar-los el Govern català, però la resolució determina que en cap cas “podran ser inferiors al 25%” en cap de les dues llengües.

El TSJC estima així el recurs de la institució contra diverses resolucions del Departament d'Educació sobre l'ús de les llengües vehiculars en l'ensenyament. La sala desestima la petició que es modifiquin els impresos de preinscripció escolar perquè els pares tinguessin acreditat que el castellà seria llengua vehicular en tots els casos, atès que amb el compliment del percentatge mínim del 25% ja garantiria l'accés i l'ús de totes dues llengües des de l'educació infantil.

La sala ha analitzat el “marc jurídic” en el qual s'enquadra l'ús vehicular de les llengües en l'ensenyament: l'Estatut, la Llei d'Educació, la Llei Orgànica d'Educació, així com diverses sentències del Tribunal Constitucional. De la informació adoptada pel Departament d'Educació es desprèn que, en línies generals, “l'ús vehicular del castellà a Catalunya és residual”. Aquesta situació suposa “una infracció del marc jurídic vigent”. La sentència obliga a “fixar un ús vehicular mínim” de les dues llengües oficials per contrarestar aquest error, que atempta contra l'ordenament jurídic.

El Departament d'Educació de la Generalitat ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència davant del Tribunal Suprem, per la qual cosa no canvia la situació actual fins que hi hagi un pronunciament ferm sobre l'obligació d'establir un mínim del 25% de l'ensenyament en castellà. Malgrat tot, la cartera que dirigeix Josep Bargalló (ERC) ha publicat un missatge a Twitter en el qual considera que la Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE), coneguda com a llei Celaá, “deixarà sense efecte” la sentència del TSJC quan la disposició entri en vigor d'aquí a unes setmanes. Educació també ha lamentat que la sentència hagi arribat abans als mitjans de comunicació que no pas als despatxos de la Generalitat i ha censurat la decisió del TSJC perquè “pretén regular la política educativa quan és competència del Parlament”.

El líder del PP, Pablo Casado, ha exigit al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que “vetlli” pel compliment de la sentència, de la qual s'ha felicitat. “És fonamental per a nosaltres que hi hagi una convivència de les dues llengües cooficials a Catalunya i, per tant, són Pedro Sánchez, la ministra d'Educació i l'Alta Inspección educativa els que han de vetllar perquè la sentència es compleixi immediatament”. El líder dels populars ha afegit que els nens i joves a Catalunya “han de tenir el dret a poder rebre les classes tant en català com en castellà. “Tots els espanyols tenim el deure, com marca la Constitució, de conèixer la llengua comuna de tot Espanya, que ha de seguir sent vehicular, per més que la senyora Celaá i el senyor Sánchez ho vulguin canviar a la LOMLOE”, ha afegit Casado.

Carlos Carrizosa, candidat de Ciutadans, ha celebrat la sentència i ha assegurat que a diferència de les anteriors aquesta té caràcter general i no se centra exclusivament en cadascuna de les famílies recurrents perquè els seus fills tinguin atenció en castellà. En declaracions al Parlament, el diputat ha afirmat que la resolució xoca amb el criteri de la llei Celaá, que acaba de blindar el model d'immersió, i ha apuntat que prevaldrà sobre aquesta norma. Ciutadans és partidari d'un model trilingüe a parts iguals entre català, castellà i anglès.