Cabrera, una illa en guerra civil

"S’han revoltat, s’han revoltat!”. A Cabrera, la notícia arribà per ràdio. Llavors, a la petita illa balear hi vivien dues famílies idíl·licament: els arrendataris Sunyer i els pagesos Bonet. Pocs mesos abans del cop d’estat, els arxius fotogràfics retraten una convivència compartida entre guitarres, balls i mirades enamoradisses. Del cel a l’infern, en qüestió de dies la Guerra Civil va fer saltar la pacífica convivència amb un desenllaç fatal: el pare i dos fills dels Sunyer van ser assassinats a mans dels republicans, i els Bonet, empresonats anys després pels franquistes.

Quadern reconstrueix els fets i reuneix 84 anys després descendents de les dues famílies, ja lliures de rancúnies, per parlar sobre aquells dies que van separar per sempre els seus habitants. “D’allà només podem contar coses tristes”, recorda Margalida Sunyer, de 93 anys, en una trobada que va posar fi a la bretxa oberta aquell 19 de juliol de 1936.

Els testimonis orals i escrits de les famílies Bonet i Sunyer permeten reconstruir els fets que van trencar la convivència a l’illa. El microcosmos de Cabrera el juliol de 1936 era una representació en miniatura del que succeïa a la resta d’Espanya: de tan sols 16 quilòmetres i situada a 10 milles de Mallorca, hi havia unes seixanta persones, 25 de les quals eren militars. El destacament el comandava l’alferes colpista Facundo Flores. La família Sunyer havia obtingut el permís d’explotació el 1916, i el 1932 havia subarrendat les terres als Bonet mentre ells explotaven la cantina i l’estació de telègraf. El fill major dels Sunyer era falangista i el cap de família dels Bonet, votant del Front Popular d’esquerres. A part d’ells, a l’illa també hi vivia la criada dels Sunyer, Teresa Vicens, amb els seus quatre fills i dos faroners (un d’esquerres i l’altre de dretes). La presència de pescadors mallorquins, dividits entre comunistes i conservadors, també era habitual.

El testimoni que l’escriptora Francisca Sunyer (Mallorca, 1925), filla i germana dels afusellats, deixà imprès a Viure a Cabrera: una illa feta a mida (Editorial Moll), i les converses que Joan Rigo Bonet (Santanyí, 1950), autor d’Els de Cabrera, 1936-1946 (Documenta), ara reeditat, va enregistrar del seu tiet represaliat Jeroni Bonet, juntament amb l’amplíssima documentació que va recopilar durant anys, permeten reconstruir aquells 54 dies que van trencar el paradís illenc:

19 de juliol: les Balears, en guerra. La declaració de l’estat de guerra arriba per ràdio, però en un primer moment l’alferes oculta la notícia. L’emissora que es rep és Ràdio Barcelona, i el militar té por de perdre el control de la tropa perquè entre els soldats hi ha catalans sospitosos de no secundar el cop d’estat, segons l’historiador Juan Negreira. El fill major dels Sunyer, Joan, embarca cap a Mallorca per presentar-se a Falange. Els pescadors ja no apareixen pel moll. “Ma mare, als talons del pare, no deixava de repetir: ‘Damià, nosaltres hem de quedar’”, relata Francisca Sunyer a les seves memòries.

29 de juliol: la Falange i el submarí. A l’aïllada illa comencen a escassejar els productes. Del que està succeint a la resta del país hi ha molta incertesa. El cap de família Damià Sunyer, acompanyat per membres del destacament militar, fa un viatge a Sa Colònia de Sant Jordi (Mallorca) per adquirir provisions. La relació entre les dues famílies encara és bona, segons s’entén del relat de Jeroni Bonet: “L’amo en Sunyer ens va demanar si volíem res”. De camí a Mallorca els sorprèn un submarí republicà que finalment els deixa marxar. A la tornada s’incorpora Joan Sunyer, que desembarca a Cabrera ja vestit de falangista i armat.

30 de juliol: arriben els trets. Un hidroavió republicà amb sis tripulants cau als voltants de Cabrera. L’alferes forma els seus homes i dispara a l’aire per intimidar-los. Els aviadors es rendeixen, són arrestats, empresonats i maltractats. Joan Sunyer participa activament en l’operació.

31 de juliol: ràfegues per l’aire. Avions republicans sobrevolen l’illa i disparen ràfegues. Les famílies es refugien juntes en una cova, on els dos caps de família conversen. Damià Sunyer fa saber el seu disgust per l’actitud de Joan i Gaspar, que des de fa dies donen suport com a falangistes al destacament militar: “Els meus fills no m’escolten”, diu amoïnat.

1 d’agost: acaba la convivència. “I tranquils estiguérem fins al primer d’agost”. Aquell matí, els tres fills Bonet —Toni, Marc i Jeroni— surten a caçar amb Joan Sunyer i el seu germà Gaspar. “Volien estrenar ses pistoles i varen començar a pegar tirs. Jo els vaig com a renyar, però ells tiraven i tiraven”, relatà el 1992 Jeroni Bonet a les converses enregistrades pel seu nebot. Maten un cabrit que cau al mar. Els germans Bonet agafen un bot per recollir-lo, però de sobte apareix un submarí republicà que els obliga a anar amb ells. Des d’allà, els soldats veuen Joan Sunyer vestit de falangista i amb pistola. Els republicans interroguen Jeroni per treure-li informació.

Hores després, dos submarins i un remolcador bombardegen la barraca del telègraf. Els republicans desembarquen a Cabrera, alliberen als aviadors i detenen a Damià Sunyer i els seus dos fills. “Foren requerits a partir cap a Menorca. En Joan se’n va anar descalç i sense canviar-se de roba. La imatge d’aquella escena ha quedat gravada a la memòria com una placa fotogràfica”, relata Francisca al llibre.

5 d’agost: Cabrera, anarquista. Arriben un centenar de milicians de la FAI i la CNT en dos vaixells. L’erosió entre les dues famílies ja és latent. Jerònima Mas, que encara no sap que el seu marit i els fills ja són morts, culpa Jeroni Bonet de la seva detenció. A més, els milicians estableixen l’anarquia a l’illa i prohibeixen als Bonet lliurar els ous i altres productes pactats en l’acord d’arrendament entre les dues famílies. El conflicte s’encén. “Ma mare ho acceptà com una imposició de vencedor a sotmès. La situació a l’illa al llarg d’agost va sofrir una degradació constant en tots els aspectes”, va escriure Francisca.

15 d’agost: El discurs de Bayo. Un dia abans de l’intent de Bayo de recuperar Mallorca, l’expedició del capità republicà passa per Cabrera. Bayo fa un discurs davant 400 persones per encoratjar-los. “La veu era ronca, de borratxo, vaig pensar, és possible que injustament”, descriu la filla de Damià Sunyer. Jerònima s’ha assabentat fa pocs dies per un milicià que el seu marit i el fill han sigut assassinats a Menorca. El tracte millor que els milicians dispensen als Bonet l’enerva encara més.

5 de setembre: Una presó de mar. Bayo fracassa en la conquesta de Mallorca i de retirada un vaixell passa per Cabrera per evacuar els milicians que queden a l’illa. S’obliga tots els homes de la família Bonet a viatjar a Menorca. Els milicians intenten calar foc a les cases. Totes les dones i nens queden atrapats a Cabrera. L’illa es converteix en una presó envoltada d’aigua amb l’ambient molt caldejat. Durant una setmana, les supervivents estenen llençols per demanar el rescat als avions.

11 de setembre: Fugida a rem. El fill de 18 mesos de la criada dels Sunyer, Teresa Vicens, es posa malalt. Desesperada, embarca amb els seus fills en un petit llaüt sense motor hissant-hi dos llençols. Les dues filles majors de cada família, Francisca Bonet i Margalida Sunyer, l’acompanyen per donar la veu d’alarma. Cinc hores de travessia després, arriben a Mallorca. L’endemà, les dues dones i els quatre nens que romanen a Cabrera són rescatats. La família Bonet queda dividida i Jerònima Mas s’assabenta a Mallorca que els feixistes han assassinat al seu germà Joan, batlle socialista de Montuïri. El 23 de setembre, el falangista i cosí de Jerònima, Antoni Calco, deté per sorpresa Maria Barceló, esposa de Marc Bonet, i la seva filla major. El falangista aprofita després per viatjar a Cabrera i robar les seves pertinences.

La Causa de Cabrera 1029/36. Acabada la guerra el 1939, Marc Bonet i els seus fills Jeroni i Antoni són detinguts pels franquistes a Menorca i traslladats a Mallorca i empresonats a l’espera d’un consell de guerra per la Causa de Cabrera 1029 / 36. Jerònima Mas els acusa de col·laborar amb la tropa del submarí republicà que va detenir el seu marit i dos fills. La seva filla major, Margalida, tot i tenir només 15 anys, també declara al judici. Tots tres esquiven la pena de mort, però són condemnats a 30 anys de presó. Marc compleix condemna a Palma i surt en llibertat el 1944. Jeroni i Antoni pateixen un periple per la península que els portarà a múltiples camps de treball forçat. Són finalment alliberats el 1946.

Sobre els fets de Cabrera i tot el que passa després, les dues famílies van imposar un mur de silenci durant dècades.

“Als meus els van culpar de la mort dels vostres”

C. Garfella

La trobada es produeix a Andratx (Mallorca), a la casa de Margalida Sunyer, 93 anys, neboda i cosina dels afusellats. A la seva dreta seu Damià Heine, fill de Francisca Sunyer, autora de Viure a Cabrera: una illa feta a mida (Editorial Moll). I a l'esquerra: Joan Rigo Bonet, autor d'Els de Cabrera, 1936-1946 (Documenta). Sobre la taula: els dos llibres i desenes de fotografies familiars en blanc i negre que Margalida trasteja il·lusionada.

És la primera vegada que Sunyers i Bonets es reuneixen per parlar sobre els fets tràgics de Cabrera que van separar les seves famílies fa 84 anys. La mateixa imatge de reconciliació, admet Rigo, hauria sigut impossible amb els protagonistes de la tragèdia: "Però nosaltres ja som una altra generació", diu. La conversa, relaxada, s'allarga quatre hores i s'omple de rialles quan Margalida conta anècdotes de la infància.

“Va ser un indesitjable cúmul de circumstàncies”, arrenca Rigo, que a part d’enregistrar les converses amb el seu tio Jeroni, va seguir el seu rastre per totes les presons i camps de treball forçat (Sant Sebastià, Madrid, Irun...) en què va ser represaliat. “El procés va estar ple de mentides. Entre altres coses, es va dir que els meus familiars van participar en l’afusellament dels vostres a Menorca. Cosa impossible perquè ells encara estaven a Cabrera”. Al final del franquisme Jeroni Bonet, explica Rigo, va descarregar la seva ràbia picant monedes per eliminar la imatge de Franco.

Entre més de 3.600 arxius, Rigo va trobar les declaracions de la Causa de Cabrera 1029/36, en les quals la matriarca Sunyer culpa els Bonet de delatar el seu marit i els fills. "Tot i que no era cert, soc conscient que sa gent quan sofreix una calamitat com aquesta necessita tenir un responsable", admet Rigo davant el net de Jerònima Mas. "Jo allà veig la mà negra de Toni Calco, un cap falangista que per interessos personals volia fer mal a la meva família. Ell va instigar tot el cas", creu l'escriptor.

“Pel que sé, sa meva padrina abans de declarar estava molt enrabiada. No creus que també va influir el fet que els anarquistes revertiren l’acord d’arrendament entre les dues famílies?”, planteja Heine des de l’altre extrem de la taula. “Sí, totalment. Va ser un element que va caldejar més l’ambient”, coincideix el descendent dels Bonet.

Acabada la guerra, Jerònima Mas, dessolada amb tanta mort, va tenir el coratge de tornar a Cabrera. “Llavors, el meu pare (cunyat de Jerònima) deia que havíem d’anar-hi a fer companyia perquè ella i ses cosines estaven molt tristes. Hi anàvem tots els estius”, explica Margalida Sunyer, que llavors tenia onze anys. L’andritxola també menciona la llei del silenci que es va imposar a casa seva: “Ens van prohibir xerrar sobre tot allò”. El seu nebot Heine hi coincideix: “A mi només m’explicaven bones anècdotes de l’illa. No vaig saber res dels que hi havia succeït fins que la meva mare es va jubilar i va escriure el llibre”.

Rigo narra una història pareguda des de la banda dels Bonet. “A casa meva també s’imposà un silenci. Jo no vaig començar a sentir parlar de la història fins a 1991, quan em vaig retrobar amb el meu oncle Jeroni, que llavors ja tenia 82 anys. Tenia moltes ganes de xerrar sobre les injustícies que havia patit durant tant de temps”. En sortir de la presó, Rigo explica que la família va haver de patir l’assenyalament i l’estigma al seu Santanyí natal. “Hi havia molta por i boca tancada. Els van tractar de criminals. Als meus els varen culpar de la mort dels vostres”, diu Rigo. Margalida afegeix: “Tot el que succeí a Cabrera va ser una desgràcia molt gran”.