Les mil cares de Carlos Latre, a qui els famosos reclamen una imitació

Un dels grans protagonistes del panorama polític durant la crisi sanitària del coronavirus ha estat Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències. Tot just veure’l a la televisió, amb la seva veu esquinçada tan peculiar, Carlos Latre (Castelló de la Plana, 1979) va pensar: “Oh, aquí hi ha personatge. Aquest és fàcil”. Així va néixer una de les últimes imitacions de l’humorista que ha incorporat fa poc a la seva nòmina, en la qual també es troben els ministres Salvador Illa i Fernando Grande-Marlaska, a més de José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid, aquest últim per petició pròpia: “Vam tenir l’oportunitat de coincidir en un acte i em va dir: ‘Què passa? A veure quan m’imites’. I li vaig contestar: ‘No es preocupi, alcalde, ben aviat".

Qui se li està resistint una mica més és Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid. “És molt complicada perquè jo tinc una veu més aviat greu i les dones no les faig tan bé. Però m’encantaria fer-la”, explica el també actor i presentador. Tampoc li va ser fàcil posar-se a la pell de María Jesús Montero, ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, però “es tracta de dedicar-hi hores, de posar-te davant del mirall, de gravar-te, de veure’t i de treure-ho”.

Tanmateix, aquest últim personatge no ha tingut l’acollida que s’esperava. Fa unes setmanes li van començar a arribar molts missatges a través de Twitter que li recriminaven haver-se burlat de l’accent andalús de la socialista. “Jo només imito, o intento imitar, com parla aquesta senyora, res més. No tinc cap voluntat de ridiculitzar cap accent”, aclareix Latre a EL PAÍS, i tanca el tema opinant que no hi ha cap mena de polèmica. Això sí, reconeix que vivim en una època d’hipocresia: “Tot s’ha polititzat massa; hem de ser conscients que som humoristes, que hem de fer el retrat del que passa cada dia. Crec que les imitacions i els acudits s’han de prendre amb bona fe”. Mentre part del públic s’ofèn amb el seu treball, mai ha tingut cap problema amb les persones que imita. De fet, rep fins i tot felicitacions, les últimes de membres de l’Executiu, com la vicrepresidenta Carmen Calvo i el ministre José Luis Ábalos. De moment, Montero no li ha dit res però l’humorista està convençut que “és una senyora intel·ligent i amb sentit de l’humor” per apreciar la seva paròdia.

Alguns d’aquests personatges es troben al seu últim espectacle, One man show, que aquests dies representa al Teatre Coliseum de Barcelona. Latre està encantat de tornar a l’escenari, ara amb un públic que té més ganes de riure que abans de la pandèmia. Reconeix que “econòmicament gairebé no surt a compte”, ja que l’aforament del teatre, de més de 1.600 places, està limitat a 500. Però sent el compromís de complir la seva obligació: “Ara mateix fer riure no és un plaer, sinó que també és un deure. Crec que cal ser valent i estar sobre l’escenari en aquestes circumstàncies”.

Entre espectacle i espectacle sol deixar un interval de dos o tres anys. Però en aquesta ocasió n’han passat cinc. La multitud de projectes en els quals està immers desborden completament la seva agenda i no vol afegir més càrrega de treball perquè li agrada concentrar-se al 100% en el que fa. Actualment és jurat al programa Tu cara me suena, col·laborador a El hormiguero i intervé habitualment a Onda Cero, entre altres activitats. L’any passat va viatjar als Estats Units per treballar en el concurs de talents The World’s Best, de la cadena CBS, on va conèixer celebritats com James Corden i Drew Barrymore. Una experiència internacional que no descarta repetir ja sigui, per exemple, portant un dels seus espectacles allà.

Arribar on és ara no ha sigut un camí fàcil, però, com diu ell mateix, “beneïts sots”, que li van fer descobrir un món més enllà de la televisió. Va començar a la ràdio i amb només 19 anys va saltar a la fama gràcies que Xavier Sardà el va fitxar per a Crónicas marcianas. Aquell èxit es va acabar el 2005 i va decidir ser productor del programa El mundo de Chema, un projecte que, com ha explicat en altres ocasions, el va arruïnar. No obstant això, la perseverança, la dedicació, l’esforç i la passió per la seva feina el van ajudar a remuntar i a continuar lluitant “perquè l’oportunitat acabarà arribant”.

Continua tenint la mateixa il·lusió i curiositat que fa 20 anys, però admet que ara és més ordenat i meticulós, sobretot gràcies a l’equip que té al darrere. Ells l’han convertit en el millor imitador d’Espanya, tot i que no li agraden gaire les etiquetes: “Hi ha molts imitadors boníssims en aquest país. Espanya posa moltes etiquetes i jo tinc clar que soc l’imitador. Però m’agradaria que em consideressin una persona multidisciplinària que beu de moltes fonts i que fa de tot, però amb honestedat”.

Als seus espectacles no només hi ha imitacions, sinó que també apareixen cançons, balls, llums... Per això necessita l’ajuda del seu equip de Producciones Ertal, empresa que va fundar el 2001 i en la qual també treballa la seva dona, Yolanda Marcos, com a productora executiva. El matrimoni va durar 11 anys, es van divorciar i van reprendre la relació el 2017. Tenen una filla, la Candela, de 14 anys, de qui l’actor diu meravelles: “Té gens Latre, però no és tan gamberra. Jo també treia molt bones notes, però després em vaig desviar una mica”. A la jove li encanta el món de l’espectacle, sobretot el teatre musical, disciplina que està aprenent seguint els consells del seu pare.

Per Latre és molt important la formació i sempre ha pensat que a Espanya, que té una gran tradició d’humoristes, feia falta una escola per a les noves generacions de còmics. Fa anys que deixa entreveure la seva intenció però sembla que ara és més a prop de fer-la realitat: “Ens estem esforçant molt per ser els primers a fer un gran centre professional de comèdia i ben aviat, per no dir quasi ja, farem el pas i ho anunciarem”. Però l’home de les mil cares no pot revelar gaire cosa més.