El pare d’Assange: “No hi ha cura per a les seqüeles de 10 anys de tortura psicològica”

John Shipton és clavat al seu fill, Julian Assange. Parla seriós, amb fredor i amb l'enteresa de qui fa anys que recorre el món en defensa dels drets del seu fill. Dimecres va presentar en roda de premsa virtual el documental The War on Journalism: The case of Julian Assange (La guerra al periodisme: el cas de Julian Assange), acompanyat del director del film, Juan Luis Passarelli, el relator de Nacions Unides sobre la tortura Neils Melzer, i Toni Navarro, director del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, que celebrarà la 17a edició, en línia, entre l'1 de desembre i el 5 de març i s'estrenarà amb aquesta pel·lícula, que, a partir del cas del creador de WikiLeaks —que sabrà el 4 de gener si és extradit als Estats Units—, llança una dura i documentada crítica a la situació del periodisme d'investigació. “El Julian és resilient”, respon el seu pare. “Però no hi ha cura per a les seqüeles de 10 anys de tortura psicològica”.

La pel·lícula, 38 minuts intensíssims carregats d'imatges colpidores, testimonis incòmodes, declaracions sorprenents i una documentació exhaustiva també sobre les guerres de l'Afganistan i de l'Iraq o els presos de Guantánamo, posa el focus en el perill que corren el periodisme i la democràcia en funció del que dictamini la sentència sobre Assange. “No només es tracta d'ell, sinó del periodisme, principal font d'informació de la ciutadania”, ha declarat Melzer. “És una guerra contra els ciutadans, estan intentant criminalitzar la veritat. Per això han demonitzat Assange”. Melzer critica que es culpabilitzi WikiLeaks per publicar, des del 2010, notícies veritables però terriblement incòmodes per al poder.

El mateix Melzer reconeix sense embuts que la seva intenció no era la d'atendre el cas. “Jo havia estat enganyat per aquestes narratives falses que parlen d'un Julian Assange violador, narcisista, hacker perillós… No volia que un paio així em manipulés”, confessa el relator de l'ONU. “Però en gratar la superfície, de seguida van aparèixer contradiccions en aquest discurs i vaig decidir que calia investigar”. Sis dies després d'involucrar-se en el tema, Assange va ser expulsat de l'ambaixada de l'Equador a Londres, on s'estava des de feia més de sis anys. “Això també em va resultar sospitós”, diu. El maig del 2019 va aconseguir visitar-lo a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, prop de Londres, amb dos forenses independents. Tots tres van arribar a la mateixa conclusió: “Julian Assange havia estat víctima de tortures psicològiques”, proclama.

El relator va començar a lligar caps: “Creiem que el procés a Assange, des de les primeres acusacions de violació a Suècia, que van acabar arxivades, ha estat totalment arbitrari i hem hagut d'empassar-nos acusacions tan absurdes com la d'una presumpta falta d'higiene del periodista o que no donava de menjar al seu gat”.

Melzer, jurista suís i catedràtic de Dret Internacional a la Universidad de Glasgow (Escòcia), parla d'autèntica “burla a la justícia” al Regne Unit i assegura que si el dia 4 de gener Assange és extradit als Estats Units “serà impossible que rebi un judici just”. L'observador de Nacions Unides considera que el membre de qualsevol jurat estarà intoxicat per tots els prejudicis que s'han escampat sobre l'acusat. La victòria del Partit Demòcrata, tot i que el derrotat Trump es va mostrar partidari d'acabar amb Assange (“ho pagaran per delatar”, se li sent dir al documental), no li desperta gaire optimisme: “Biden ja va estar contra Assange fa 10 anys”, recorda.

Els anys de confinament i de presó estan fent mal a Assange. “Crec que les persones de la Fiscalia i del Ministeri d'Exteriors no són conscients del patiment que causen. Però el Julian té un esperit molt fort de supervivència. Ho demostra que quan parlo amb ell el preocupa com ens trobem nosaltres”, diu el seu pare. Passarelli, director de la pel·lícula i amic d'Assange, matisa i adverteix: “És resilient, el que més… Pero també és un ésser humà”.