_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

S’estan produint reinfeccions de covid-19?

Més del 90% de persones desenvolupen anticossos després de patir la infecció, però encara no coneixem bé la seva durada ni la quantitat necessària d'anticossos per afirmar que la persona està protegida

Un professional sanitari realitza una prova d'antígens.
Un professional sanitari realitza una prova d'antígens.Albert Garcia (EL PAÍS)
Magda Campins

En les últimes setmanes s'han descrit alguns casos de reinfeccions de covid-19 a diferents països. Persones que tornen a donar positiu en un test PCR setmanes després d'haver superat la malaltia i de tenir un resultat negatiu en un o diversos tests PCR realitzats unes setmanes després de la infecció. En alguns casos, aquestes persones tornen a tenir símptomes, i en altres casos són asimptomàtiques. Aquest fet ha despertat l'interès de la comunitat científica i ha generat dubtes i preocupacions en la ciutadania. Una de les esperances, fins que es disposi de vacunes i tractaments específics, és que les persones que han patit la malaltia generin anticossos i, per tant, siguin immunes. No obstant això, la detecció de possibles reinfeccions desperta el dubte. Totes les persones que pateixen covid-19 generen immunitat? Quant de temps dura la protecció generada per la immunitat natural? El fet d'haver patit la infecció probablement no és una garantia de protecció davant de nous contagis.

El nombre de casos de reinfeccions documentats és molt escàs. Fins al 21 de setembre, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties assenyalava sis casos publicats en revistes científiques a Hong Kong, els Estats Units, Bèlgica, l'Equador i l'Índia. També s'han comunicat casos a Holanda i Espanya, però encara estan en investigació. El primer cas recollit per la literatura científica és el d'un pacient de Hong Kong que va donar positiu 142 dies després de la primera infecció i després de dues PCR negatives. En els altres cinc casos, els intervals van ser de 48, 63, 93, 108 i 111 dies. Tots els casos descrits són adults joves i van presentar formes clíniques lleus o asimptomàtiques, només un pacient va requerir hospitalització en el segon episodi.

Sabem que més del 90% de persones desenvolupen anticossos després de patir la infecció per SARS-CoV-2, però encara no coneixem bé la seva durada ni la quantitat necessària d'anticossos per afirmar que la persona està protegida. Estudis recents mostren que el nivell màxim d'anticossos s'aconsegueix a les 3-4 setmanes de la infecció i que romanen estables fins a 4 mesos després. La magnitud de la resposta immune s'associa a la gravetat de la infecció, amb nivells d'anticossos més elevats en les persones que han tingut una covid-19 greu. Per contra, les persones amb formes lleus o asimptomàtiques tenen nivells més baixos i d'una durada més curta, la qual cosa podria explicar l'aparició de reinfeccions en els casos descrits. No obstant això, ens enfrontem a un virus nou, i és necessari que transcorri més temps per poder conèixer amb més precisió les característiques de la resposta immune.

És important assenyalar que el simple fet que la PCR es negativitzi després de la infecció i posteriorment torni a ser positiva no implica que aquesta persona s'hagi reinfectat. Quins criteris es requereixen per diagnosticar una reinfecció? Tant el primer episodi com el segon han d'estar confirmats per una PCR positiva. Així mateix, hi ha d'haver un període de temps entre el primer i segon episodis en el qual la persona estigui sense símptomes, i amb una PCR negativa entre tots dos episodis. A més, s'ha de fer una seqüenciació completa del virus del primer i del segon episodis. La PCR es limita a detectar la presència de material genètic del virus, mentre que la seqüenciació completa fa una fotografia del codi genètic del virus. Si la seqüenciació demostra que el SARS-CoV-2 detectat en el segon episodi té un codi genètic diferent del del virus del primer episodi, estem davant d'una reinfecció. Si el codi genètic és idèntic, es tractaria del mateix virus, la qual cosa indicaria que encara es detecten restes del material genètic del virus que ha causat la primera infecció i que és possible que els símptomes actuals es deguin a una altra causa.

Les reinfeccions es produeixen amb freqüència amb altres coronavirus estacionals, els que causen el refredat comú, i sabem que estudis realitzats amb el SARS-CoV-1 o el MERS, mostren una durada de la immunitat natural d'uns dos anys. Potser, la durada de la immunitat natural generada per haver patit la covid-19 té data de caducitat. Recordem, altre cop, que aquest virus és un nouvingut, i caldrà continuar fent seguiment a milers de pacients, i el temps ho dirà.

Magda Campins és la cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_