Els Dalí i el seu nen secret, una relació familiar sense llaços de sang

José Ángel Montañés, autor d’El niño secreto de los Dalí (Roca Editorial), llibre que revela la relació del pintor i Gala amb Joan Figueras (1942-1999), considera que aquesta relació va ser pròpia d’una família, tot i que sense llaços de sang. Montañés, que destaca la tendresa que van demostrar els Dalí amb el nen Joan, no veu res d'estrany ni tèrbol en el vincle que va mantenir durant gairebé quatre dècades la parella amb qui, quan el van conèixer, era una criatura de cinc anys. El nen, com se’l coneixia en l’entorn dels Dalí, simpàtic, entremaliat, eixerit, entrava i sortia lliurement de casa de l'artista, s'hi quedava a menjar i a dormir (fins i tot al llit amb ells), va fer de model al pintor (és el nen Jesús de La madona de Portlligat) i va estar present de manera gairebé ininterrompuda en la vida de l’artista i de Gala, que el van cuidar i van aviciar com a un fillol i fins i tot com a un fill.

Más información

Una família secreta: Dalí, Gala i Joan

Dalí viu el seu estiu més surrealista

Les vides paral·leles de Dalí i Gala, en imatges

“En tota la meva investigació no he vist cap indici que hi pogués haver res d'il·lícit en la relació i sí molt d'afecte, i necessitat d’afecte”, remarca Montañés (Múrcia, 58 anys), periodista d’EL PAÍS que ha dedicat cinc anys i mig a rastrejar la història d’El niño secreto de los Dalí, un llibre apassionant, entretingudíssim, que té un pròleg molt elogiós d’Ian Gibson. “Ens hem de situar en el moment, coses que ens poden semblar estranyes al segle XXI, als anys cinquanta del segle passat eren habituals: que els nens poguessin créixer al seu aire, rondar pel seu compte, anar a casa d’altres persones sense cap condició”. Per a la família del Joan, que eren bons coneguts del Salvador i els seus pares, era una oportunitat que Dalí i Gala es fixessin en el nen i li agafessin afecte; al cap i a la fi mentre al poble es menjava sardina, a can Dalí menjaven llagosta. “Però cal assenyalar que hi va haver límits: els pares no van deixar que s’emportessin el nen a educar-lo als Estats Units, i la mare tenia certs recels amb Gala”.

Montañés, bon coneixedor de l’entorn del pintor, apunta també que el fet que fossin tots dos, Dalí i Gala, els que mostressin afecte pel Joan indica que la història té més a veure amb la necessitat de la parella de recrear una família, encara que fos artificial, que no pas amb qualsevol altra cosa. “Tots dos, Gala i Dalí, troben un afecte que no tenien, ell per no tenir fills, ella perquè no el va trobar en la seva filla Cécile”. L’autor destaca la “innegable tendresa” que desprèn la història del nen secret dels Dalí i que, com assenyala Gibson en el pròleg, humanitza extraordinàriament dos personatges a qui s'ha caracteritzat i jutjat més sovint pel seu histrionisme i, sobretot en el cas de Gala, per la seva fredor i aspror, que no pas pels seus sentiments.

El llibre és ple de testimonis emotius de la relació: com juguen amb ell, li envien cartes i postals (“Señoritito finito”, “Joanet boniquet”) i li porten regals dels seus viatges (els amics de Dalí també, com Walt Disney, que regala al Joan roba de beisbol); les fotos del nen que penja Gala als armaris, els viatges a Barcelona amb el Joan al cinema, al zoo, a veure un portaavions nord-americà (allotjant-se sempre al Ritz). Ni tan sols quan el Joan va créixer es van trencar els llaços.

Una de les coses més curioses del llibre —producte de l’acreditat talent de recerca i documentació de Montañés, un veritable investigador periodístic— és que ningú no hagués explicat abans la història. “A Cadaqués tothom sabia allò del nen de can Dalí, però mai no havia transcendit de l’àmbit local, malgrat que la presència del Joan era òbvia en més d’un centenar de fotos. Ningú no s’havia entretingut a enllaçar les notícies i oferir el puzle complet; m'imagino que no havia cridat l’atenció, el tema Dalí és tan ampli i complex...”.

Montañés ha entrevistat la vídua del Joan, Mercè Cabanes, una de les seves filles i desenes d’altres personatges, com Paquita Buetas, la cuinera de Dalí, que han pogut aportar llum sobre la història, una llarga història que va del 1948 al 1982, quan mor Gala i el pintor abandona la llar de Portlligat recloent-se a Púbol i envoltant-se de la darrera camarilla, a la qual el Joan, que mai no va voler aprofitar-se de la relació, no es va afegir.

La investigació, gairebé detectivesca, es pot llegir també com una formidable aproximació biogràfica a Dalí des d’un angle insòlit i revelador d’aspectes inesperats de l’artista. Montañés no s’ha plantejat continuar investigant al voltant de Dalí, però no descarta un nou llibre sobre un altre subjecte de les seves investigacions: el controvertit claustre de Palamós.