El nou mapa eòlic a Catalunya: parcs més reduïts però molins tres cops més grans

El desenvolupament del mapa eòlic català s’encomana a l’avenç de la tecnologia per poder complir amb el calendari, fixat per la Generalitat, que permet atrapar el compromís d’atendre la demanda d’electricitat amb energies renovables abans del 2030. Malgrat l’evolució de la maquinària, molins tres vegades més grans que eviten la disseminació massiva de torres en parcs més petits, els projectes continuen carregant de parcs eòlics comarques, bàsicament de Lleida i Tarragona, on creixen les queixes per la sobresaturació d’aquest tipus d’infraestructura energètica.

Al desplegament de l’energia eòlica a Catalunya el pressionen les presses. Complir l’objectiu, compromès pel Govern, que el 2030 el 50% del consum d’electricitat provingui d’origen renovable ha posat el focus en la necessitat d’accelerar la implantació d’infraestructura eòlica i fotovoltaica. Les renovables, fins i tot si es té en compte l’energia hidràulica, la solar i la termoelèctrica, van cobrir un 15,8% de la demanda elèctrica l’any passat a Catalunya.

L’avenç tecnològic per treure profit de la força del vent juga contra el calendari, ja que la implantació de màquines més potents possibilita més rendiment sense necessitat de tenir tantes hectàrees disponibles. És el cas del parc de Trucafort, a la frontera del Baix Camp amb el Priorat, on una obsoleta infraestructura de 91 molins se substituirà per set aerogeneradors d’última generació, que produiran més potència que la vella instal·lació.

“En 20 anys hem après molt”, refereix Jaume Morrón, gerent d’Eoliccat, l’associació que representa unes 40 empreses del sector. Menys aparells instal·lats, però tres cops més grans. Les velles torres no arribaven als 40 metres d’altura, les noves s’eleven fins als 82 i, sumant la longitud de la pala, el molí arriba als 150 metres, una mida similar a la de la Torre Agbar.

Però amb màquines més altes i més potents no se solucionen totes les contrarietats. La ubicació dels parcs eòlics fa revifar el debat sobre el greuge comparatiu per la saturació d’infraestructures energètiques que pateixen les comarques del sud. Catalunya té actualment instal·lats 811 molins, que produeixen 1.269 megawatts (MW) d’electricitat.

A les Terres de l’Ebre hi ha 328 molins i, sumant el global de totes les comarques de Tarragona, es compten 521 aerogeneradors, el 64,2% de tots els que hi ha a Catalunya. “Les empreses que inverteixen en energia eòlica tenen clar que un molí cal posar-lo on hi ha vent”, apunta Morrón, abans de puntualitzar que “els elaboradors de vi no planten vinyes al Sàhara”.

La ponència d’energies renovables, integrada per representants de diferents departaments de la Generalitat amb competències en medi ambient, energia o urbanisme, s’encarrega de filtrar els nous projectes eòlics. L’últim any han entrat 83 expedients per construir nous camps d’aerogeneradors. Entre tots suposaven més de 700 molins, una infraestructura suficient per generar 3.376 MW. En fer el cribratge, la ponència d’energies renovables va detectar una duplicitat de molins a diversos expedients. Diferents projectes proposaven els mateixos enclavaments. Per aquesta raó, i per causes d’ineficàcia o improcedència, ha tombat el 45% dels expedients que ha revisat. El nombre de molins viables i amb vistiplau queda lleugerament per sobre dels 250, uns 1.600 MW.

Eoliccat al·lega que es veuran màquines eòliques en zones impensables fins fa poc. “La tecnologia ha evolucionat i permet instal·lar molins en zones on, fa 10 anys, a ningú no se li hauria acudit posar-ne un”, diu Jaume Morrón. Assenyala el cas de la Segarra, territori en expansió eòlica. A les comarques de la plana de Lleida, a tocar de la frontera amb la província de Tarragona, es projecta la instal·lació de 114 nous molins, per davant dels 64 que hi ha aprovats a les Terres de l’Ebre, els 41 de la Catalunya central (fonamentalment la comarca de l’Anoia), els 28 del Camp de Tarragona i els 10 que s’han previst instal·lar a l’Alt Empordà, a Girona.

La patronal de la indústria eòlica considera que s'haurien de fer molts més parcs per aconseguir els objectius fixats per a les renovables. Victor Cusí, president d’Eoliccat, insisteix que és necessari assolir contra rellotge 4.000 MW d’energia eòlica. Una afirmació que no convenç diversos ajuntaments, col·lectius de veïns, empresaris agrícoles i associacions ecologistes de zones que ja pateixen una alta concentració de parcs.

”Podem estar a favor de les renovables, però s'ha de fer d’acord amb la gent del territori”, apunta Joaquim Paladella, alcalde de Batea, a la Terra Alta. El poble, de 2.000 veïns, té 12 molins en actiu i n’hi ha 21 més de projectats. “Aquí ens guanyem la vida amb la vinya i amb el paisatge, no amb els molins”, indica. Un discurs que ja va arrelar fa uns anys al Priorat, on el sector vinícola sempre ha estat reticent a la instal·lació d’aerogeneradors.

Paladella critica que els parcs “no generen llocs de treball” i que tenen un impacte econòmic qüestionable. Al propietari del terreny on es planta el molí se li paguen entre 3.000 i 6.000 euros a l’any i els ajuntaments recapten els impostos d’activitats econòmiques (IAE) i el de béns immobles (IBI).

L’Ajuntament de Batea cobra 180.000 euros anuals per un cànon que al seu dia va pactar amb l’empresa explotadora dels 12 molins del municipi. “Cada any ho porten al jutjat al·legant que no és el que correspon. De moment les sentències sempre ens han donat la raó”, celebra l’alcalde, Joaquim Paladella. El recel que hi ha a Batea amb els molins és generalitzat a la Terra Alta, on s’ha creat una plataforma contra la instal·lació de noves torres eòliques. Al Baix Camp hi ha hagut actes de protesta pel parc del Vedat del Pany, i els manifestants van arribar a plantar-se davant de les excavadores. El rebuig es repeteix a l’Alt Camp, amb l’oposició a Puigpelat o Alcover, i a la Segarra afloren els primers moviments en contra.