Catalunya ho torna a intentar amb les renovables

A la Generalitat creuen els dits. Només el 8,5% de l'energia consumida a Catalunya procedia el 2017 (última dada disponible) de fonts renovables, un percentatge que representa menys de la meitat de l'objectiu del Govern de cara al 2020. Els productors d'energia eòlica repeteixen el mateix des de fa anys: després de ser pionera en aquest àmbit, Catalunya s'ha quedat enrere i no ha estrenat ni un sol parc eòlic des del 2012 ni solar des del 2013. Avui és la setena comunitat per volum de potència instal·lada de molins de vent i la sisena per plantes solars. “Tenim una feina hercúlia per fer i tinc dubtes que el Parlament sàpiga el que ens espera”, adverteix Jaume Morrón, gerent d'EolicCat, la patronal del sector, sobre l'esforç que s'haurà de fer per resoldre la situació.

La comunitat acumula anys negres en plena crisi climàtica. Primer van ser els tribunals els que van frenar la implantació de parcs eòlics i després va arribar la fi de les primes. Però els operadors repetien una queixa: un decret aprovat el 2009 que només permetia la instal·lació de parcs de més de 10 megawatts (MW) en poques zones. La setmana passada, l'Executiu va decidir assumir la petició i va derogar la norma, capgirant precisament aquell plantejament: els parcs eòlics es podran implantar a tot el territori amb l'excepció de determinades zones de protecció. Després de perdre 1.400 MW tramitats en els últims anys (cap s'ha acabat creant), ara s'obre un nou horitzó.

“Aquest decret era una barrera i el primer que calia fer era derogar-lo”, assumeix Manel Torrent, director de l'Institut Català d'Energia (Icaen). Creu que el nou plantejament de la Generalitat, que busca equiparar-se a la resta d'autonomies, canviarà la situació rotundament: “Espero un boom de projectes i això pot ser un problema perquè els projectes s'han de gestionar un per un. Ara no ens podem aturar en l'elaboració de projectes”. Amb la derogació de l'antic decret, l'Executiu ha habilitat un procediment de tramitació més simple amb el qual preveu aprovar-los en un termini de 13 mesos. L'Executiu assegura que hi ha “inversors interessats”. De fet, ja li han arribat dos projectes per aprovar. La convalidació del decret al Parlament està prevista per demà dimecres.

L'Associació d'Empreses d'Energies Renovables (APPA) defensa també el nou model que assumeix la Generalitat. El seu president, Jon Macías, defensa que “hi havia més traves que facilitats” i que espera que ara s'eliminin “les traves administratives i les limitacions d'implantació territorial i que se simplifiquin els procediments que hauran de seguir les empreses”, així com que s'impulsi l'autoproducció. A més de derogar el mapa eòlic, el Govern català ha introduït canvis per impulsar la implantació de plantes: les instal·lacions fotovoltaiques podran superar les sis hectàrees i es facilitarà que s'engeguin en aparcaments.

L'Executiu creu plausible la possibilitat de desplegar 36.000 MW d'eòlica i 12.000 MW de fotovoltaica el 2050. “Hi ha prou espai per fer-ho. Una altra cosa és que el territori ho admeti”, afirma Torrent en referència a l'oposició de plataformes locals a admetre la implantació d'infraestructures energètiques a les seves zones d'influència. El director de l'Icaen defensa que caldrà fer una àrdua tasca pedagògica. I algunes veus avisen que, si això no passa, s'haurà de trinxar el territori amb línies d'alta tensió per portar l'energia d'altres llocs.

Pimec avisa que Catalunya afronta al repte d'emetre menys alhora que assumeix més demanda energètica a fi, per exemple, d'alimentar els 1,2 milions de cotxes elèctrics que es preveu que circulin el 2030. Aquesta és una etapa intermèdia, en què es preveu reduir la pol·lució per gasos d'efecte hivernacle un 40% i aconseguir un 50% d'electricitat verda. Avui, el 46% de l'energia consumida arriba del petroli.