Catalunya no consumeix ni la meitat de l’energia neta prevista per al 2020

El consum d'energia renovable a Catalunya està estancat des de fa una dècada i cada any que passa s'allunya més dels objectius fixats de la Generalitat per al 2020, quan havien de suposar el 20% del consum. Segons l'últim balanç del Departament d'Empresa, el 2017 només va arribar al 8,5%, un percentatge que el mateix document considera que és “lluny” de l'objectiu europeu per al final de la dècada. El fiasco en la promoció de parcs eòlics explica en part el resultat actual i permet preveure que les coses no canviaran en els propers anys.

Catalunya ha estrenat un parc eòlic en els últims sis anys. Aquest fet és el que ha acabat destrossant les previsions de la Generalitat, que va marcar per al 2020 —seguint el criteri de la Unió Europea— la fita que una cinquena part del consum es cobrís a través d'energies renovables, ja fos gràcies a centrals hidràuliques, parcs fotovoltaics o eòlics, o altres tecnologies. Però ni una cosa ni l'altra.

De fet, el 8,5% actual és el resultat d'aplicar la fórmula de càlcul fixada per la Unió Europea per calcular de manera homogènia el consum d'energia renovable. La realitat és que aquest percentatge és encara inferior. Se situaria en el 5,1% del total de consum d'energia primària al tancament del 2017. És una demostració de la dependència que Catalunya té del petroli (origen del 46,1% de l'energia consumida), l'urani que utilitza l'energia nuclear (25%) i el gas natural (21,9%).

“La realitat és que les energies renovables tenen molt poc pes a Catalunya i que som molt lluny dels objectius”, afirma Manel Torrent, director de l'Institut Català de l'Energia, que admet “una gran preocupació” per l'evolució que puguin tenir les energies renovables la propera dècada.

Torrent considera que hi ha tres raons que expliquen que a Catalunya no s'hagin desenvolupat parcs solars ni, sobretot, de molins de vent. Una està vinculada amb la legislació estatal i al canvi de retribució d'aquest tipus de parcs; la segona fa referència a un decret aprovat per la Generalitat el 2009 per ordenar i impulsar els parcs eòlics que ha acabat esdevenint una barrera, i la tercera és l'oposició a la implantació de noves instal·lacions.

Una de les mesures anunciades pel Departament d'Indústria per invertir la tendència és la derogació del decret del 2009, però Torrent també explica que caldrà explicar arreu de Catalunya la necessitat d'engegar parcs eòlics i fotovoltaics per intentar ampliar el protagonisme de les energies netes. En tot cas, pel temps de maduració d'un projecte energètic, és difícil pensar que hi hagi resultats a curt termini.

L'últim Balanç energètic de Catalunya elaborat per la Generalitat, que actualitza dos exercicis de dades, deixa en evidència que després de la caiguda del consum durant la crisi ara torna a créixer, tot i que encara no ha recuperat els màxims del 2007. Entre el 2007 i el 2013 va caure un 3,7% i entre el 2014 i el 2017 ha pujat un 2,3%. Aquesta pujada es pot llegir com una  millora econòmica, però també arrossega dades pernicioses. La contaminació s'està tornant a disparar després que es desplomés a partir de l'inici de la recessió i se situés molt per sota dels objectius d'emissions de diòxid de carboni. Ara està a punt, una altra vegada, de superar els objectius.