Catalunya s’estanca entre males aigües

El 63% de les masses d'aigua dels rius catalans estan en “mal estat”, atenent criteris comunitaris, i set de cada 10 aqüífers estan contaminats, segons les dades que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) recull en un document previ al Pla de gestió de districte de conca fluvial 2022-2027, pendent d'aprovació. En un exhaustiu informe, els tècnics alerten especialment de l'elevada presència de nitrats en aigües subterrànies. “No s'observa una clara millora en els últims 19 anys”, adverteixen. Les males dades allunyen Catalunya de l'objectiu de descontaminació total fixat per la Directiva europea de l'aigua per al 2027.

El paràmetre utilitzat per l'agència pública gestora de l'aigua analitza, amb dades del 2019, tant l'estat biològic, per al qual es té en compte la presència de flora i fauna, com el químic. A punt de tancar el vigent cicle de planificació (2016-2021), les úniques aigües que a dia d'avui complirien els objectius marcats per a finals del 2021 serien les costaneres (61% en bon estat). Tot i que des del 2015 les de riu han millorat un 2% (del 35% al 37%) i les de zones humides un 10% (del 25% al 35%), el guany és insuficient i no compensa la davallada dels embassaments (amb una caiguda del 23%) i aqüífers (un 11%).

Rius. Dins de les aigües considerades en “mal estat” per la Generalitat, les dels rius Llobregat, l'Anoia, el Besòs i l'últim tram de la Tordera i el Ter incompleixen tant el criteri biològic com el químic.

El riu Llobregat, en el seu moment el més industrialitzat d'Espanya i bressol de la indústria tèxtil catalana, continua suportant els estralls de l'activitat minera a la comarca del Bages. Encara que els tècnics de l'ACA destaquen la millora del riu en les últimes dues dècades pel que fa als nivells de clorur, també adverteixen que els objectius de descontaminació no s'han assumit “de manera significativa i permanent”. Preocupa també el riu Francolí, que ha passat el 2015 d'estar en “bon estat” a detectar-s'hi plaguicides.

Aqüífers. Lluny de remetre, l'històric problema per nitrats a les aigües subterrànies ja afecta el 68% dels aqüífers. Les zones contaminades es troben a la perifèria de la capital, el litoral i prelitoral de Tarragona i Barcelona i les zones de gran producció agrària (Lleida, la Catalunya Central, la Plana de Vic, les conques del Manol i la Muga, el Baix Penedès i les Terres de l'Ebre). “La majoria coincideixen amb la delimitació en zones vulnerables per nitrats d'origen agrari”, detallen els tècnics. “Confiàvem que l'ACA estava fent la seva feina i després de veure les dades ens hem quedat al·lucinats. És inexplicable que després de tants anys es continuï sense adoptar mesures efectives. Arribarem al 2027 i ens cauran sancions”, alerta Quim Pérez, membre d'Ecologistes en Acció.

La Comissió Europea (CE) va donar un ultimàtum el juny passat a Espanya perquè afrontés la problemàtica i va alertar de les mancances de Catalunya perquè els sòls continuaven contaminats. En les anàlisis que segons fonts de l'ACA s'estan fent actualment es podrà comprovar si la mesura de limitar les ampliacions d'explotacions porcines, presa per la Generalitat el 2019, tindrà o no un efecte tangible.

Pantans. Gaia (Tarragonès), Foix (Alt Penedès) i Sau (Osona) mostren els signes més elevats de mal estat. Els dos primers, tots dos petits, pateixen abocaments urbans, industrials i agrícoles. Foix és l'embassament que històricament sempre ha estat pitjor, detalla l'informe, a causa de la seva escassa capacitat de renovació. A Sau, l'ACA hi ha detectat plom i a Baells (Berguedà), additius. De 12 embassaments, 8 no presenten químics.

Aigües costaneres. Són les úniques que a dia d'avui complirien els objectius marcats per a finals del 2021. L'aigua de Roses-Castelló d'Empúries, Blanes-Pineda de Mar, Mataró-Montgat, Barcelona-Port de Barcelona, i l'Ametlla de Mar han millorat respecte al 2015. En canvi, Canyelles (a la badia de Roses) ha empitjorat per la presència d'una alga invasora. Les aigües on es detecta un incompliment químic són les de la desembocadura a Barcelona del riu Besòs i el Llobregat.

Zones humides. Les més ben conservades són les que es troben en zones poc urbanitzades de les parts altes de les conques. “Dins dels espais protegits, com els aiguamolls de l'Empordà, s'han detectat incompliments puntuals d'indicadors biològics, i en zones com el delta del Llobregat i la Tordera s'hi sumen masses en mal estat químic per presència de metalls”, detallen els tècnics en l'informe.