El català a l’escola surt reforçat després del pacte entre Govern i ERC

L’exclusió del castellà com a llengua vehicular en la reforma de la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE) reforçarà el català com a llengua d’ús prioritari a les escoles de Catalunya. Així ho asseguren el Departament d’Educació i els actors del sector consultats per EL PAÍS. L’acord entre el Govern i ERC en el Congrés blinda les competències autonòmiques i el model d’immersió lingüística a l’escola, segons el Departament. Tanmateix, les entitats que demanen més presència del castellà a l’escola adverteixen que continuaran reclamant als tribunals que el català no sigui l’única llengua vehicular.

“Estem molt satisfets perquè hem aconseguit evitar la doble vehicularitat”, afirma Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat. La LOMLOE és una reforma de la llei d’educació del 2013, del primer govern del PP de Mariano Rajoy. La norma, coneguda com a llei Wert, estipulava que el castellà era la llengua vehicular d’ensenyament a tot Espanya. La llei Wert va obrir un recurrent conflicte legal amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), de 2009, que estableix el català com a llengua vehicular. Martínez assegura que les esmenes de la LOMLOE aprovades en la Comissió d’Educació del Congrés “ajuden a deixar les coses com estan. És a dir, que els que decideixen el model són les administracions educatives competents”. Junts per Catalunya critica el pacte entre l’Executiu i ERC perquè considera que la LOMLOE obre la porta que el Ministeri d’Educació pugui interferir en el règim lingüístic escolar de Catalunya. Aquesta posició dels socis de Govern d’ERC en la Generalitat és molt criticada per Martínez: “Aquest plantejament és un error brutal de primer de carrera de Dret. Quan la reforma parla d’administracions competents es refereix al Departament d’Educació de la Generalitat”.

Alguns experts als quals ha preguntat EL PAÍS coincideixen amb la interpretació de Junts per Catalunya. Joaquim Arenas, pedagog i un dels primers ideòlegs de la immersió lingüística, opina que la proposta de la LOMLOE parla d’“autoritats educatives”, un concepte massa obert, segons ell, que pot crear pugnes entre el Govern i la Generalitat. El mateix pensa el catedràtic d’Educació Secundària Joan Badia: “L’administració competent ha de ser la Generalitat, per aquest motiu el redactat hauria de ser més precís, perquè pot donar peu a l’acció del Govern, per exemple a través d’un decret”. Arenas recorda que la Llei Orgànica d’Educació de 2006, aprovada amb el PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero en el Govern, també establia que el castellà era llengua vehicular.

Tant Badia com Arenas defensen que la modificació de la llei educativa reforça el sistema actual amb el català com a llengua vehicular. “Va en la bona direcció”, afegeix Badia, “en la mesura que garanteix que cada centre escolar prengui les mesures adequades per aconseguir el resultat que estableix la llei, és a dir, el domini dels dos idiomes”. Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO, creu que el canvi legal en tràmit “no suposa una variació important del sistema educatiu actual, però sí que el garanteix”. Pulido es mostra satisfet perquè el nou text legal impedirà que un tribunal obligui un centre educatiu a incorporar determinades hores de castellà. Arran d’algunes denúncies interposades per famílies particulars, en els últims anys s’han succeït diferents sentències judicials que imposaven a una escola un determinat percentatge d’hores lectives en castellà. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha insistit des del 2014 en múltiples sentències i interlocutòries que el percentatge mínim d’hores lectives en castellà com a llengua vehicular havia de ser com a mínim del 25%.

José Domingo, vocal de l’Assemblea per una Escola Bilingüe, avisa que continuaran recorrent als tribunals per augmentar l’oferta educativa en castellà a les escoles en les quals detectin un dèficit. Domingo detalla que l’entitat ha interposat en cinc anys prop de 80 demandes de famílies que exigien tenir també el castellà com a llengua vehicular. Aquest advocat, un dels fundadors de Ciutadans, argumenta que la LOMLOE “no canvia res” perquè hi ha sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que defensen que només pel fet que el castellà estigui reconegut a la Constitució com a idioma oficial de l’Estat, ha de ser admès com a llengua vehicular a les escoles catalanes. Domingo lamenta que la reforma legal no plantegi nivells de proporció de l’ús lectiu de les dues llengües.

Carles Martínez concedeix que és inevitable que algunes famílies ho denunciïn, però subratlla que són casos minoritaris. Com Pulido, el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat espera que la nova llei aporti “una situació radicalment diferent en la qual quedi clar que no hi ha una doble vehicularitat”. En qualsevol cas, PP, Vox i Ciutadans ja han anunciat que recorreran davant del Tribunal Constitucional la reforma legal si és aprovada.