El que sabem del risc de transmissió

Els mecanismes de transmissió de les infeccions respiratòries, com el SARS-CoV-2, s'han classificat en mecanismes de transmissió directa i de transmissió indirecta.

La transmissió directa inclou la transmissió per gotes de grandària mitjana. La tendència d'aquestes gotes a caure de seguida a terra limita aquesta via de transmissió a situacions en les quals l'altra persona és a una distància màxima d'un metre de la persona infectada. La transmissió directa també inclou la transmissió per fòmits, és a dir, aquells objectes contaminats amb gotes que toquem i que traslladem a les mucoses si ens toquem la cara.

La transmissió indirecta inclou la transmissió per via aèria. En epidemiologia de les malalties infeccioses, aquesta via es restringeix a la transmissió de patògens a una distància superior a un metre mitjançant gotes que tendeixen a quedar suspeses en l'aire. Quan una persona inhala aquestes gotes, no només romanen a les vies aèries superiors, sinó que poden arribar als alvèols pulmonars. És el que entenem per “transmissió per aerosols”.

Per exemple, la tos ferina és una infecció que es transmet per gotes i la tuberculosi, per via aèria. Però aquests mecanismes no són excloents i la infecció per SARS-CoV-2 podria ser un exemple d'infecció transmesa per tots dos.

Sabem que la principal via de transmissió del SARS-CoV-2 es produeix a través de les gotes mitjanes o més grans que expel·lim en tossir, esternudar, respirar, parlar… Aquestes gotes, expel·lides per una persona contagiada, han d'entrar en contacte amb les mucoses d'una altra persona (boca, nas o ulls). Perquè aquestes gotes viatgin d'una persona a l'altra, aquestes dues persones han d'estar a distàncies curtes. Per això es recomana mantenir una distància física d'entre un metre i mig o dos metres. I per això també es recomana portar mascareta, ja que aquestes gotes no poden traspassar les mascaretes.

En la comunitat científica hi ha un debat sobre si la infecció per SARS-CoV-2 es pot transmetre a través de gotes petites, per aerosols, que poden quedar suspeses en l'aire durant minuts o hores i desplaçar-se en funció dels fluxos d'aire. Un estudi que va revisar el risc de contagi entre els passatgers d'un tren assenyala que el risc augmenta com menor és la distància entre passatgers i es comparteixen més hores de viatge. D'altra banda, ja s'ha fet molt conegut el cas del supercontagiador del cor. Als Estats Units, 61 persones d'un cor es van reunir per assajar dins d'una església. Una sola persona infectada va contagiar 52 persones. Van estar una mica més de dues hores cantant. Cantar provoca que exhalem grans quantitats de gotes amb més força que no pas quan parlem. Aquests dos exemples fan pensar que els aerosols podrien ser una via de transmissió.

Així mateix, hi ha un estudi que reprodueix de manera experimental una sèrie de contagis que es va produir en un restaurant de la Xina. En l'estudi hi ha un cas índex (el primer cas) que contagia diversos comensals, alguns d'ells asseguts a més de dos metres de distància. Els investigadors suggereixen que la via de transmissió, en aquest cas, va ser la transmissió per gotes (als comensals més propers) i per aerosols (als comensals asseguts més lluny) ajudats per l'aire condicionat.

A més, s'han fet experiments sobre transmissió del virus que intenten reproduir situacions de vida, però cal tenir present que són estudis experimentals, és a dir, que no reprodueixen de manera exacta la càrrega viral de les persones contagiades, la velocitat d'exhalació, etc.

Què sabem i què no sabem, per tant, sobre la possibilitat que el SARS-CoV-2 es transmeti a través dels aerosols? Podem afirmar que és molt possible i està acceptada per la comunitat científica, però és relativament poc freqüent, i han de donar-se determinats requisits. Es pot produir en espais tancats amb poca o nul·la ventilació o en activitats que impliquen l'expulsió de més gotes i amb més força (com cantar o fer exercici).

Si la via de transmissió per aerosols fos igual de probable que la transmissió per gotes, el percentatge de població infectada seria molt més elevat que l'actual. Per exemple, el xarampió es transmet per aerosols i presenta un risc del 95% de contagi en les persones que no l'han patit o no estan vacunades. El SARS-CoV-2 és un virus nou, menys del 10% de la població tenim anticossos contra ell, així que si es contagiés fàcilment a través d'aerosols hi hauria molta més gent que ja s'hauria infectat.

Magda Campins és cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d’Hebron.