Ensenyar l’art i el negoci de l’edició

Després de sortir irat, però amb tota la seva aura d'excepcional editor, de Seix Barral, Carlos Barral va fundar Barral Editores; al cap de nou anys, la va haver de tancar. “S'havia oblidat de ser un excel·lent editor? No, però havia descuidat els números”, explica el també bregat en el món llibresc Enrique Murillo (editor, lector, responsable de comunicació) per justificar la filosofia de l'ofici “entre l'art i el negoci” que desprèn el Màster d'Edició de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del qual és un dels coordinadors i que compleix ara el 15è aniversari, un temps en el qual hi han desfilat més de 400 alumnes (un 35% provinents de països llatinoamericans), alguns avui fundadors de segells independents exemplars com Periscopi i Hoja de Lata.

“En els primers anys hi vam afegir també el concepte d'ofici, perquè editar implica uns coneixements tècnics, uns oficis, que es poden aprendre i ensenyar i que abans s'adquirien quan un era aprenent; també hi ha una realitat econòmica del negoci i, és clar, la part de l'art: un programa intel·lectual, una política editorial, un disseny i el famós olfacte”, enumera el director acadèmic del màster, Gonzalo Pontón Gijón. El mitificat nas, tot i que no es pot ensenyar, “també s'educa amb els anys”, sostenen alhora. “Es tracta, com a lector que és primer un editor, no registrar només la teva ànima i pensar que el que a tu potser no t'agrada sí que pot agradar a molta altra gent”, analitza Murillo, amb dècades de trajectòria com a lector i editor.

En la seva opinió, el problema és: “Avui a Espanya vivim en una edició sense editors lectors, només llegeixen informes de lectura, no els llibres; no entenc la deriva de la indústria cap a aquest editor-gestor i poc o gens lector, ja no és inusual que tinguin un desconeixement notable de la paraula”. En les noves fornades, “la mitjana dels estudiants ve amb un bagatge lector desigual, els de fa 15 anys tenien un perfil més lletraferit”, constata Pontón, encara que la majoria procedeixin ara de l'àmbit de la filologia i la traducció.

Són temps que expliquen, en part, que en el programa del màster els àmbits de comunicació i comercialització tinguin tants crèdits com els de producció i realització. “Un editor modern encara ha de saber avui com marcar un original i corregir unes proves, també com es fa una nota de premsa o bé tractar amb l'àrea de màrqueting”, delimita Pontón Gijón. “La comunicació i comercialització han canviat molt, són aspectes sobre els quals no es poden fer hipòcrites escarafalls; el llibre no és només cervell, també té budells, també és un producte que s'ha de vendre i hi ha una infinitat de tècniques que envolten el procés, com fer un informe de lectura en menys de dos folis, pensar les cobertes i les contraportades, amb uns textos que són més complicats de fer que un sonet, o el sempre oblidat editing amb l'autor”, enumera Murillo les parts menys glamuroses però vitals de l'edició, un contingut pràctic en el qual posa l'accent el màster. En aquesta línia, aquest curs estrena sessions de màrqueting digital.

Però, malgrat tot, sosté el coordinador, “en aquest ofici la qualitat encara està per sobre del màrqueting” i això permet que l'ofici de l'editor pur i l'edició independent que rastregen primordialment la qualitat o l'aposta puguin subsistir davant de tanta fusió i predomini dels grans grups editorials i els blockbusters llibrescos: “En els conglomerats, la pressió per la facturació fa que l'editor busqui primer la rendibilitat, la qual cosa permet que el nombre de grans llibres oblidats creixi; només cal veure qui edita a Espanya l'últim Nobel, Louise Glück”, opina Murillo.

La presència de més dones que homes en les classes aquests 15 anys ratifica la clara feminització del sector. “L'edició no s'està feminitzant, està feminitzada: el percentatge d'alumnes és del 80% de dones respecte al 20% d'homes; el problema, potser, és la infausta piràmide invertida: hi ha molta classe mitjana, però poques directives”, creu el director acadèmic. “És una benedicció, és el sector industrial més poblat per les dones”, creu Murillo, que ho vincula també al fet que siguin les que més llegeixen: “Per a les dones, des de fa més d'un segle, llegir és on es poden construir per si mateixes, la seva lectura és la descoberta del que són, és una cosa que va més enllà de l'entreteniment per als homes”.

Sobre el futur de l'ofici, l'edició digital no ha d'inquietar gens, segons els responsables del màster. “És només un format, no ha canviat gens ni mica l'essència”, creu Murillo. Fins a l'extrem que “fa una dècada vam obrir-ne un bloc específic i ara l'hem reduït”, admet Pontón Gijón, per a qui, això sí, “la digitalització del món comporta la desaparició de filtres, de referents de qualitat i significació cultural, i en aquesta funció de mediació l'editor és essencial perquè difon amb un segell que dona valor”. Murillo només hi fa un matís: “L'editor és important, però no tant com l'escriptor, sense llibres un editor no existiria”, diu per rebaixar l'aura d'un ofici que, assenyala Pontón Gijón, “de vegades sembla que és una professió etèria, imatge cimentada en les memòries apassionants d'editors exquisits; per això el nostre màster busca ser també pràctic i pragmàtic”.

Potser per això, la sessió inaugural del curs va ser a càrrec fa uns dies de María Fasce, editora d'Alfaguara, Lumen i Reservoir Books (segells de Penguin Random House Grup Editorial). En la seva xerrada, va explicar com va aconseguir els drets de dos dels seus principals i més recents èxits: Lucia Berlin (pel qual va pagar, sense cap competència, una “irrisòria” quantitat com a bestreta, pel que sembla uns 3.000 euros) i Joël Dicker (fruit d'una dura pugna i amb uns drets elevadíssims). Per als alumnes va ser tota una lliçó de l'art, o del negoci, de l'edició.