“Ja no ens quedava res més a fer per rebaixar la interacció social”

Quatre dies. Van ser suficients quatre dies perquè la Generalitat virés el timó des d’un escenari relativament optimista a les previsions més descoratjadores en la crisi sanitària provocada per la covid-19. Entre el dimarts 6 d’octubre i el dissabte dia 10, l’Executiu català va passar d’anunciar la reobertura —amb matisos— del lleure nocturn a plantejar el tancament de tot el sector de la restauració, una de les restriccions socials més dures que s’han aplicat a Espanya en aquesta segona onada de la pandèmia. Mentrestant, una corba epidèmica que començava a desbordar-se i uns models matemàtics que anunciaven diversos milers de noves infeccions diàries i ingressos hospitalaris a l’alça. Així es va gestar la decisió de tancar bars i restaurants durant, almenys, 15 dies a tot Catalunya malgrat tenir índexs menys dolents que nou comunitats més.

Ja el dimarts 6 d’octubre, quan el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va anunciar la sorprenent reobertura del lleure nocturn (sense pista de ball i limitació d’horari), el Govern no les tenia totes amb si. De fet, no van tardar ni 24 hores a desdir-se’n i anul·lar la mesura al·legant que la situació epidemiològica començava a ser preocupant. Dijous, Argimon i el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública, Gustavo Mendioroz, constataven que totes les previsions havien quedat curtes i el virus creixia molt més ràpid de l’esperable. En les reunions d’aquell dia i del divendres, es comença a parlar de mesures més dràstiques. Els encomanats per setmana havien passat de 7.000 a 11.000.

En aquell moment el panorama de la pandèmia a Catalunya era dolent, però menys greu que en altres comunitats autònomes. La incidència acumulada en els últims 14 dies era de 262 positius per 100.000 habitants, a mig camí dels 500 amb els quals el Ministeri de Salut exigeix que hi hagi confinaments. El percentatge de positius en les proves diagnòstiques era del 8,2%, més de dos punts per sota de la mitjana espanyola, i el 16,8% dels llits estan ocupats per pacients de coronavirus, quan el límit és del 35%. Però les autoritats sanitàries van considerar que es tractava d’un moment match point. O es prenien mesures de manera immediata o es perdia la batalla i s’arribava escenaris crítics.

Les activitats socials, com sopars amb amics, trobades esportives o escapades de cap de setmana, estaven en la mira de Salut com el principal escenari de contagi. El primer pas contundent per reduir la interacció social va ser fixar el límit d’un màxim de sis persones per a aquestes trobades, el passat 26 de setembre. Des d’aleshores, el Govern tenia contemplat escenaris hipotètics sobre com actuar i entre aquests hi havia el tancament de bars i restaurants, expliquen fonts pròximes a Argimon. La mesura va ser posada oficialment sobre la taula el dissabte 10 d’octubre, durant una reunió al més alt nivell entre la cúpula de Salut. “Allà es va decidir que era millor mesures dràstiques en poc temps que més suaus durant molt temps. Per primera vegada, es parla dels tancaments. Ja no ens quedava res més a fer per rebaixar la interacció social”, expliquen fonts de Salut.

Poc debat

No hi va haver debat sobre la conveniència de la mesura, tot i que Mendioroz sol ser l’ala dura de Salut Pública —favorable a fer el que faci falta per rebaixar la corba— i Argimon, amb un perfil més salubrista, tendeix a mostrar també més preocupació per les conseqüències econòmiques de les restriccions. Tot el nucli dur del Departament, amb la consellera Alba Vergés i el secretari general, Marc Ramentol, al capdavant, van avalar la necessitat del tancament. Es calcula que a Catalunya unes 200.000 persones treballen en la restauració.

Aquell dissabte, Ramentol va demanar unes hores i va redactar tres resolucions més o menys dures (des de restringir encara més els aforaments interiors fins al tancament total). Argimon, mentrestant, va consultar els seus experts de capçalera: Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva del Clínic, i la seva homòloga al Vall d’Hebron, Magda Campins; Tomàs Pumarola, responsable de Microbiologia de Vall d’Hebron; i la física i experta en epidemiologia matemàtica, Clara Prats, entre d’altres. Els comandaments de Salut van optar per la resolució més contundent i ho van comunicar a la resta del Govern.

Aquí la discussió sí que va ser una mica més àmplia, tot i que mai no es va qüestionar frontalment la decisió de Salut. “Es va parlar de l’evident contradicció entre per què tancar els bars i no els gimnasos o altres espais si la clau era restringir la interacció”, explica una veu del Departament de Presidència. “Tot es va concloure amb l’argument que en el context dels locals la gent hi està més temps, està sense mascareta en un ambient tancat i en una situació de relaxació de les mesures de protecció”, afegeix aquesta veu. No es va plantejar el toc de queda ni el tancament perimetral. “Això no es considera perquè estàvem tan malament a tot arreu, que és igual”, agrega una font de Salut. També hi va haver una mica de debat sobre la suspensió de les extraescolars, encara que Argimon va imposar el seu criteri i va optar per mantenir-les en la seva defensa tancada a preservar les activitats educatives fins a l’últim moment.

L’Executiu va començar l’escalada de mesures i estratègies des de diumenge. El paquet també afectava les universitats —es van cancel·lar les classes presencials— i es reduïa l’aforament de centres de culte o d’activitats esportives no professionals. Primer un tuit de Salut demanant “alerta permanent”. Els contagis setmanals superaven els 10.000, la velocitat de transmissió es disparava i els ingressos hospitalaris fregaven el miler. “Es recomana reduir la nostra interacció social. Moure’ns amb les nostres bombolles únicament i fer l’activitat mínima indispensable fora de casa”. Després, en els dies posteriors, vindrien les compareixences de Vergés i del president en funcions, Pere Aragonés. L’alerta era màxima. Dimarts, la consellera va traslladar la seva decisió al ministre de sanitat, Salvador Illa, que li va donar el seu suport, segons fonts del Departament.

La queixa dels restauradors

Dimecres al matí, el Govern —Vergés, Argimon, el president en funcions Pere Aragonès i els consellers de Presidència, Meritxell Budó, i Interior, Miquel Sàmper— es reunia amb el sector de la restauració en una reunió “tensíssima”. “Tothom estava molt nerviós. No va ser gens fàcil”, recorden fonts de Salut. Allà també es va posar sobre la taula una mesura en la qual feia dies que treballava el Departament d’Empresa: incloure la clàusula rebus sic stantibus en el Codi Civil català de cara a negociar contractes, com els dels lloguers, quan es presenten casos de força major. “Si les parts no aconsegueixen renegociar els termes del contracte, el jutge podrà resoldre’l o acordar un compliment mínim que resulti raonable ateses les circumstàncies”, va explicar el diputat de Junts per Catalunya Jaume Alonso Cuevillas en el seu compte de Twitter. Aquest advocat i Sàmper van coincidir en el Consell de l’Advocacia Catalana, on ja havien treballat la clàusula.

En el Govern insisteixen que els restauradors, les patronals i els sindicats ja coneixien els plans del tancament. Però des del Gremi de Restauració insisteixen que no és així. Asseguren que se’n van assabentar dimarts passat, a la nit, després que els desconvoquessin una reunió a què havien estat citats aquella mateixa tarda pel Govern. “La decisió estava presa i només ens van convocar per informar-nos-en”, apunta una font del Gremi. Els restauradors critiquen que no se’ls posés sobre la taula cap tipus d’indemnització o injecció econòmica per a un tancament forçós. En la roda de premsa posterior, Aragonès sí que va esmentar un pla d’ajuda de 40 milions d’euros.

Els plans de la Generalitat també van estar en suspens pel procés de validació de les mesures per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La decisió del Procicat, el comitè tècnic que pren les decisions sobre la pandèmia, havia de ser revisada per la Justícia ja que en alguns casos podien comprometre l’exercici de drets fonamentals. El text es va remetre dimecres i per a sorpresa del Govern el TSJC va demanar un aclariment al Govern especificant en quins punts específics considerava que es coartaven els drets i criticant la falta de número de decret.

“En el TSJC saben que els números dels decrets són consecutius i per tant no es poden assignar fins a la publicació”, recorda una font del Departament de Presidència, que assegura que en el Govern va provar malament la falta de celeritat de la justícia. EL TSJC va fer la petició a les quatre de la tarda de dimecres, amb la qual cosa la Generalitat va haver d’esperar fins dijous. Existia el temor que el tempo judicial obligués a postergar l’entrada en vigor al cap de setmana i generés cert efecte de moviment entre municipis divendres si encara seguien els bars i restaurants oberts. El gabinet jurídic de la Generalitat va plantejar dos textos de decret: l’original i un que posava com a disposició addicional les mesures pendents de validació, que no tenien a veure amb la restauració sinó amb la llibertat de culte i la suspensió de classes presencials a les universitats. Es va prendre la segona opció per evitar malentesos. Els magistrats van consagrar el paquet de control divendres passat cap a les 13.30 hores. I els bars i restaurants a Catalunya estaran tancats durant 15 dies.