La promotora de la mina que amenaçava el Parc Natural de l’Alt Pirineu renuncia al pla d’explotació

La multinacional minera australiana Apollo Minerals ha desistit en el seu pla de construir una mina (projecte Aurenere), al barranc del port de Salau, al Pallars Sobirà, segons han confirmat fonts de l'empresa a EL PAÍS. A través de la seva filial Neometal Spania, l'empresa investigava des del 2017 les possibilitats d'explotar un jaciment de tungstè i or en aquest espai protegit del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Des que el gener del 2017 Neometal Spania va obtenir l'autorització de la Generalitat per fer l'anàlisi bàsica del terreny en terres comunals d'Alós d’Isil (Pallars Sobirà), un poble de tot just 50 habitants del municipi lleidatà de l'Alt Àneu, va topar amb l'oposició veïnal i la pressió ecologista. El tungstè és un dels metalls més resistents i considerats “crítics” per la Comissió Europea per a l'estabilitat econòmica de la regió.

Tots els grups del municipi, enclaustrat entre els cims del parc natural i que viu de la ramaderia i el turisme de muntanya, es van manifestar des del principi contraris al projecte. Durant aquests anys l'oposició a la mina l'ha encapçalat Salvem Salau, una plataforma veïnal que va néixer per posar pals a les rodes al pla miner i que el 2018 va anunciar “mobilitzacions constants”. Als 27 quilòmetres sobre els quals sobrevolava el projecte s'hi han albirat exemplars d'ós bru (Ursus arctos) reintroduïts al medi natural i altres espècies amenaçades, com el trencalòs (Gypaetus barbatus). També és un territori en el qual centenars de cabres, cavalls i vaques practiquen la trashumància.

El 2018 Neometal Spania va presentar al Departament de Territori i Sostenibilitat la sol·licitud per fer els primers sondejos: un total de sis forats en una profunditat màxima de 150 metres en cotes de 1.780 i 1.850 metres d'altitud. Després de rebre al·legacions de Salvem Salau i altres entitats, la Generalitat va demanar a la promotora minera que fes un estudi ambiental més exhaustiu. El Govern va considerar llavors que l'empresa havia de donar millor resposta als possibles riscos mediambientals que els veïns plantejaven. Entre aquests, la possible contaminació de les aigües per amiant.

A banda del tungstè, que s'utilitza des de l'aeronàutica fins a la fabricació de carrosseries blindades militars i projectils, l'empresa creia que a la zona també hi podia haver or. El territori limita amb el riu Salat (França), on als contraforts del municipi de Coflens (departament de l'Arieja) hi ha encara les instal·lacions d'una mina tancada el 1986 després de la caiguda dels preus del metall a causa de la competència xinesa.

Després de les traves administratives de la Generalitat i el cost i l'impacte mediambiental que suposaria per a l'espai protegit només construir-hi la carretera d'accés (la zona d'explotació és inaccessible amb cotxe), la retirada del projecte ja es donava per feta a la vall. Fonts de la conselleria havien confirmat fa una setmana a aquest diari que Neometal Spania encara no havia presentat l'estudi d'impacte ambiental corresponent, tot i que estava dins de termini. A preguntes d'aquest diari, fonts de la filial espanyola s'han limitat a respondre que des d'abans del confinament (al març) “no hi havia cap notícia nova”. La decisió final de retirar el projecte, no obstant això, es va “prendre i comunicar” a la filial al setembre, confirma ara la multinacional matriu sense entrar a valorar els motius de la decisió.