Barcelona amplia les ajudes del Pla de barris a set noves àrees desfavorides de la ciutat

Hi haurà segona edició de l'anomenat Pla de barris a Barcelona (2021-2024), que s'estendrà a set noves zones desfavorides de la ciutat i repetirà la inversió de la primera edició, 150 milions en quatre anys. El govern de l'alcaldessa Ada Colau ha fet balanç aquest dimecres d'un dels seus plans estrella, que busca reduir la bretxa entre barris, i ha anunciat que tindrà continuïtat.

Amb un 91% de la despesa corrent i les inversions previstes en la primera edició executades, el nou pla mantindrà projectes als primers 10 barris (Raval, Zona Nord, Trinitat Nova i Trinitat Vella, Baró de Viver, el Besòs-Maresme i la Marina) i s'estendrà a set barris nous: el Poble-sec, el Carmel i Can Baró, Roquetes, Can Peguera, el Turó de la Peira, Verdum i la Prosperitat. L'elecció dels barris es basa en els indicadors socioeconòmics i el Consistori està avaluant l'evolució dels de les zones de la primera edició del pla. En total, els dos plans hauran arribat a una població de 377.000 habitants, gairebé una quarta part del total de barcelonins.

El regidor de Pressupost i Pla de Barris, Jordi Martí, ha definit el pla com un conjunt de “petites transformacions que pretenen millorar el territori, captar el capital social dels barris i que recuperin l'orgull”, amb una barreja de projectes d'inversió en obres i despesa en educació, ocupació o plans comunitaris. L'educació és una de les grans potes del pla, i s'endú un de cada cinc euros que s'han invertit.

Entre els projectes desenvolupats, Martí ha citat la reconversió (en obres i en projecte educatiu) de centres com el Rubió i Tudurí, a Baró de Viver; o l'Institut Escola Trinitat Vella, una de les transformacions més celebrades del pla, perquè ha aconseguit que el barri tornés a sentir seva l'escola pública.

El pla també ha creat espais per a joves, ha dinamitzat esplais o activitats esportives en zones on no n'hi havia, ha millorat espais públics (l'skatepark de la Marina, el carrer de Caracas al polígon industrial, o la Campa de la Teixonera), o ha intervingut per millorar el parc d'habitatge. En aquest cas, els tècnics han col·laborat amb els veïns per tramitar ajudes per rehabilitar finques que ho demanaven a crits però no solien sol·licitar recursos públics.

Un altre dels plans més coneguts del projecte ha estat la reforma del menjador social Gregal, al Besòs, que ara també ofereix formació. Martí ha defensat que “si en algun moment té sentit un projecte així és ara amb les circumstàncies actuals i la crisi social que vindrà”.

Per part del consell assessor i d'avaluació del Pla, el seu president, Oriol Nel·lo, ha assenyalat “la importància d'actuar en petits projectes que afecten la vida quotidiana de la gent per millorar les condicions de vida i pal·liar les desigualtats fent partícips els veïns”. Nel·lo ha assegurat que un pla com el de Barcelona “no té comparació a Espanya” i per dimensionar-lo ha apuntat que el programa Urban de la Unió Europea “va destinar 700 milions en cinc anys a 75 barris”. Tant Nel·lo com Martí han apostat perquè el Pla de barris s'estengui a l'àrea metropolitana de Barcelona.