La crisi de l’habitatge tensa la Badalona d’Albiol

Una casa de colònies de Tiana acull des de divendres una vintena de veïns del bloc del passatge de la Torre de Badalona que, fa un any, es van quedar sense casa després que l’Ajuntament fes caure la finca perquè amenaçava ruïna. La mesura és temporal i ha servit perquè diversos afectats hagin retirat ja les tendes de campanya on dormien davant el Viver, la seu del consistori de Badalona, des del dia 1.

Va ser llavors quan el govern local, en mans del PP des del maig, va deixar de pagar el seu habitatge. L’alcalde Xavier García Albiol encapçala la lluita contra l’ocupació il·legal, però la crisi habitacional ha acabat sent una mena de boomerang i ha cohesionat l’oposició d’esquerres, fins ara disgregada després de la sobtada dimissió d’Àlex Pastor (PSC).

Albiol va pactar el dia 7 amb l’oposició buscar amb la Generalitat una solució definitiva mentre les famílies amb nens s’instal·len 15 dies a la casa de colònies de la fundació Pere Tarrés. Aquí no hi ha lloc per als adults i els han dirigit a la masia Can Bofí Vell per a persones sense sostre. No hi aniran, tanmateix, la Sofia, de 62 anys, que diu que els matalassos són a terra i que hi ha gent beguda, ni el Moha, un jove veí.

Albiol va al·legar el dia 28 que era una qüestió de “justícia social” deixar de pagar els hostals. Amb la pressió veïnal i política, ha anat cedint menys en el cas de la Nadia i l'Abdul i els seus fills, en acusar-los de ser okupes al bloc. I perquè diuen que cobren 2.000 euros i que els donaran una ajuda per llogar. “S’ha de tenir barra per tenir ingressos i fer d’okupa”, va dir l’alcalde.

Amb els veïns al carrer, la Xarxa, un grup de solidaritat, ha pagat vuit dies l`’hostal a les dones i nens amb els 670 euros que va recaptar. Els homes van acabar acampant per pressionar. “Albiol treu rèdit polític d’això. Són immigrants que demanen ajuda i ell actua amb mà dura. Hi ha hagut una deixadesa de l’Administració”, va dir l’Álex, un professor compromès i que dimecres va anar a veure els afectats.

La qüestió és que l’Ajuntament ha invertit 310.000 euros per costejar durant un any pensions i pisos sense buscar una alternativa de futur. Per alguns el drama és doble: eren amos i se’ls exigeixen 40.000 euros per finançar la demolició de la finca. La situació és límit. Carles Sagués, de la plataforma Sant Roc-Som Badalona, diu que el problema és que les famílies no poden llogar perquè amb els seus ingressos no en tenen prou ni tampoc accedeixen a ajuts públics si no tenen contracte. El peix que es mossega la cua. Per no parlar, com diu l’Abdil, pare d’un nadó, que també va acampar, que el seu origen marroquí tanca les portes de moltes agències.

La nina de la Nur està sobre un banc de la plaça. És la petita de la família acusada de ser okupa. Aliena a tot, corre amunt i avall mentre el seu germà, d’11 anys, està enfonsat. La Nadia, la mare, assegura que pagaven el lloguer i que va saber després que no feia el mateix amb el banc. “El pitjor és no tenir un sostre”, diu sabent que continuarà tenint el suport de les plataformes.

Després d’assumir l’alcaldia, Albiol ha hissat dues banderes: la de la seguretat i en contra de l’ocupació il·legal. I les dues les va enarborar amb Pablo Casado en un acte al barri de la Salut enmig d’una sorollosa protesta. La seva conclusió és que es tracta d’una qüestió legal exigida per l’interventor, però va desafiar l’esquerra a celebrar una consulta veïnal sobre si havien de continuar pagant. El discurs va mobilitzar l’oposició —16 regidors sobre 27— tan barallada en la investidura que va permetre que Albiol arribés al càrrec amb minoria en negar-se mútuament el PSC i Guanyem el pa i la sal. Regidors d’aquests partits i ERC, comuns i Junts han participat en protestes, reunions i assemblees. No hi ha hagut retrets al PSC malgrat que va governar fins al maig sense trobar cap solució. Albiol sí que ho recorda.

Criminalitzar la pobresa

La impressió de tothom és que el PP criminalitza la pobresa i que la seva gestió és només “fum”. “El més greu és que ha desatès aquestes persones i transmès la idea que són uns aprofitats”, diu l'exalcaldessa Dolors Sabater, que acusa Albiol de “mentir” als veïns. “Els va prometre que els donaria suport i ara els abandona”. La líder de Guanyem al·ludeix a un vídeo d’Albiol en què es lamenta que l’Ajuntament del PSC no hagués atès la queixa d’unes obres “il·legals” en un aparcament. “Molta gent es deixa enganyar i creu que votar Albiol no és votar el PP per les seves arts d’encantament. El balanç és populisme, ciutat abandonada i fum”, diu.

“És més un govern d’artificis que de realitats”, corrobora Rubén Guijarro, del PSC, que posa l’accent en què Badalona és l’única ciutat metropolitana sense un pla de recuperació econòmic i social. Guijarro retreu a Albiol que presumeix d’haver paralitzat el 40% de les ocupacions des que és alcalde: “Vol dir que el 60% van prosperar?”. Aïda Llauradó, dels comuns, creu que el discurs del PP busca que les famílies amb dificultats es posin en contra dels afectats. Anna Lara, d’Esquerra-Avancem, va proposar la setmana passada la creació d'una comissió sobre el repte de l'habitatge. “Cal treballar junts des d'una perspectiva jurídica, urbanística i social”, afirma. I David Torrents, de Junts, sentencia: “No hi ha pressupost ni s’ha rescatat persones. S’hauria d’haver negociat amb les famílies”.