El cop de pilota que va frustrar un aspirant a policia

A Carlos Prieto se li van passar les ganes de ser policia. Hi va haver un temps en què va ser la il·lusió de la seva vida. Va fer oposicions per a mosso d’esquadra i per a guàrdia urbà. Es va quedar a les portes, però no es va rendir. Ara no podria ni intentar-ho. Sent aversió cap a l'uniforme. I li falta un òrgan. La nit del 29 de març del 2012, vaga general, Prieto va rebre l'impacte d'una pilota de goma dels Mossos d'Esquadra que li va destrossar la melsa. Més de 20 agents van ser investigats, cap condemnat: com passa amb freqüència, no es va poder saber qui va disparar. Amb una sentència a la mà que acredita els fets, ara Prieto reclama una compensació econòmica (més de 40.000 euros) que no arriba, com tampoc no arriba una disculpa del Departament d'Interior.

Prieto sap que ha pagat el preu de l'anonimat: no ha onejat cap bandera, no s'ha deixat acompanyar per cap col·lectiu, no ha abraçat cap causa. El seu incident va ocórrer entre dos casos de més impacte mediàtic: els de Nicola Tanno (2010) i Esther Quintana (2012), que van perdre la visió d'un ull també per una pilota de goma. “Perdre un ull és terrible i deixa una seqüela física. Però jo vaig estar a punt de morir dessagnat al carrer”, explica Prieto. Tampoc no és un “personatge famós”, diu, com l'excap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró, que va perdre la melsa per una pilota de goma disparada pels Mossos durant els incidents per la celebració de l'Eurocopa de futbol del 2008.

Nou anys després d'aquella vaga general que li importava més aviat poc, Prieto guarda la samarreta blava i la jaqueta taronja butà amb què anava per la Gran Via de Barcelona. Les peces tenen un petit forat i una zona ennegrida al voltant. L'home portava una aixeta de cuina nova en una bossa de plàstic per instal·lar-la a casa de la seva mare. Durant tota la tarda s'havien produït enfrontaments violents entre manifestants i policia en una època de mà dura policial, amb el convergent Felip Puig al capdavant del Departament d'Interior.

Les converses per emissora entre comandaments i agents, que el jutge que va investigar el cas de Prieto va ordenar incorporar a la causa, mostren la tensió al carrer i la dura resposta policial: “Actuï a Fontanella immediatament i dissolgui el grup”; “llançament de material inflamable a El Corte Inglés, prioritat”, “netegin tot això, cap avall, vinga, fort”. Les comunicacions també deixen clar que es va autoritzar l'ús de pilotes de goma. “Si ha de netejar el grup de la Ronda de Sant Pere, està autoritzat a utilitzar escopetes”. “Atenció, pilotes a discreció, pilotes i pots de fum, vinga, tot el que tenim.”

Però a la Gran Via, cap a les 21 hores, la situació no era tensa, recorda Prieto. Per això va pensar que podria caminar sense perill. Va veure com dues furgonetes d'antiavalots se li aproximaven. “En van baixar vuit o 10 agents. Em van mirar. Ja vaig veure que dispararien. Em vaig protegir en un aparador i em vaig cobrir el cap”. La pilota va ser disparada a escassos 10 metres i li va impactar directament, sense rebotar a terra com marcaven els protocols. Va caure a terra immediatament, davant la botiga Lamas Bolaño, al número 610.

Prieto va notar que no podia respirar. “Pensava que m'havien perforat un pulmó”. La gent al seu voltant el va ajudar a arribar a la Rambla de Catalunya, on una ambulància el va traslladar a l'Hospital del Mar. Va arribar, no se sap com, però així consta a l'informe d'ingressos, amb l'aixeta de cuina a la mà. Va rebre diverses transfusions de sang. “El van obrir en canal. Si no, es moria”, expliquen els seus advocats, Carles García Roqueta i Laura Moyano.

En caure a terra, el seu mòbil es va activar i va marcar el número de la seva dona. Durant sis minuts, ella va escoltar sorolls sense comprendre què li havia passat al seu marit. La trucada, en tot cas, va servir per situar el moment dels fets i exigir responsabilitats en la via penal. Els advocats van penjar cartells demanant testimonis, van trobar vídeos... Van aconseguir que un jutge de Barcelona obrís una investigació i cridés a declarar més de 20 mossos. Però no es van reconèixer en les imatges. En vista de la falta d'autor conegut, el cas es va arxivar. Va passar amb Nicola Tanno i va passar amb Esther Quintana, que almenys va poder arribar a judici i va rebre les disculpes d'Interior. A la interlocutòria de Prieto, el jutge reconeix que la lesió va ser conseqüència del tret d'una pilota de goma, cosa que li ha obert la porta a una reclamació per la via contenciosa. També li ha donat certa tranquil·litat de consciència. “Semblava que havia de donar explicacions de què feia jo allà”.

Una persona sense melsa és més procliu a agafar infeccions, diu Prieto, de 42 anys, que va patir un altre tipus de conseqüències: no volia sortir de casa, no podia dormir, va ser acomiadat. Va estar “de pitjor humor” i la relació de parella se’n va ressentir. Viu al centre de Barcelona, o sigui que ha estat testimoni de manifestacions de tot tipus. “Quan veig que hi ha enrenou, m'aparto”. El pitjor, diu, és el futur trencat. “Va ser un desengany. Al principi vaig agafar molta mania a la policia, gairebé odi. Qui forma aquesta gent perquè actuï amb aquests excessos?”, diu. Ha hagut de tornar a la construcció, el sector que volia abandonar mentre feia oposicions. El seu somni de ser policia es va evaporar una nit de vaga.