LLIBRES
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Violència, secrets, traïció

El conflicte d’Irlanda del Nord té amb 'No diguis res' un dels seus millors textos per entendre’l

Una escolar passa per davant d'una pintada de l'IRA a l'àrea de Newlodge del nord de Belfast.
Una escolar passa per davant d'una pintada de l'IRA a l'àrea de Newlodge del nord de Belfast. Associated Press

Obrim amb una cambra blindada amb càmeres de seguretat, control climatològic i sistema antiincendis a la biblioteca Burns del Boston College, anomenada la Sala del Tresor, a la qual arriben, el juliol de 2013, dos inspectors de policia per prendre uns documents secrets. Saltem enrere, al vespre de 1972 en què Jean McConville, una vídua de 38 anys i mare de deu fills, va ser segrestada al seu domicili de Belfast per no tornar mai més... Podríem ser davant d’un thriller, una novel·la negra o una novel·la d’espies, però la cosa és molt més trista i cruenta: és el pòrtic a una feina de quatre anys dedicada a l’estudi del conflicte que va sacsejar Irlanda del Nord durant tres dècades, conegut popularment com The Troubles.

NO DIGUIS RES


Patrick Radden Keefe


Edicions del Periscopi


574 pàg. | 22,90 euros

Patrick Radden Keefe (Dorchester, Massachusetts, 1976) —redactor de The New Yorker i col·laborador de mitjans com The New York Times Magazine, Slate i The New York Review of Books— ha trobat la fórmula perfecta per acostar-se a la tragèdia: claredat, pols narratiu, emoció, profunditat, imparcialitat. Capaç d’encaixar uns fets terribles i complexos, a la vegada amb un arc temporal i una varietat de personatges amplíssima, en una narrativa fluïda i apassionant, o d’agermanar la investigació periodística més rigorosa i completa amb els mecanismes addictius de la novel·la de suspens de qualitat; en altres paraules, una comprensió exemplar de les possibilitats de la non fiction-novel (no és agosarat pensar que Truman Capote s’hauria acostat als fets des d’una òptica semblant). Els reconeixements parlen per si mateixos: premis Orwell d’Escriptura Política 2019 i National Book Critics Circle de No-Ficció 2019; finalista del National Book Award; a les llistes de millors llibres de l’any del The New York Times, The Washington Post, Time i Time Magazine.

En un marc de fanatisme, violència, ideologia i bojeria en què la línia divisòria entre víctimes i botxins queda dissolta, No diguis res va relatant els moments àlgids de la lluita armada i el pols polític (atemptats, vagues de fam, negociacions obertes o en secret, judicis), a la vegada que il·lustra sobre interioritats (tàctiques d’insurgència i de contraterrorisme, infiltració d’espies, mètodes d’interrogatori i tortura, tensions internes als dos bàndols…) i convida a reflexionar sobre si els fins justifiquen els mitjans, els límits de l’amistat, la mercantilització del màrtir, el grau de sacrifici que implica la pau…

Són nombrosos els encerts i els recursos de l’autor perquè informació i entreteniment siguin un i el mateix: pausar l’acció en moments angoixants com el més astut guionista de cliffhangers; humanitzar tothom sense caure en hagiografies ni demonitzacions; mantenir una visió objectiva sense descafeïnar la gravetat i els excessos de totes les parts; no caure en la temptació d’introduir referències personals en la història (un mal molt freqüent en col·legues americans) ni incórrer en sentimentalismes, i anar condimentant el relat amb episodis inversemblants, a vegades dignes d’un thrillerhiperbòlic de Hollywood o d’una de gàngsters de Guy Ritchie, d’altres del teatre de l’absurd o d’una comèdia negra. Una mostra: un carregament d’armes que l’IRA passa de contraban en el transatlàntic de luxe amb el nom de la reina, Queen Elizabeth II; vendre cosmètics i joguines i oferir serveis de bugaderia com a tapadora; fugides de presons en helicòpter, o per mar empastifant-se el cos amb mantega i betum a partir de l’exemple d’una foca, disfressats de bisbes, dins de matalassos rovellats en camions de la neteja…; capellans cridats de matinada per donar l’extremunció abans d’una execució; membres d’un comando fent turisme al Palau de Buckingham o emborratxant-se en pubs la vetlla de col·locar diversos cotxes bomba; robatoris d’obres d’art (Vermeer, Velázquez, Rubens, Goya…) per exigir el trasllat a una presó d’Irlanda del Nord d’unes recluses en vaga de fam; un atac amb granades durant un enterrament que fa que l’endemà alguns dels assistents acabin sota terra al mateix punt…

Potser el millor elogi que es pot fer a No diguis res (publicat en castellà a Reservoir Books) és que és el llibre que tot conflicte polifacètic i dolorós demana, un llibre que obre portes a poder contextualitzar, entendre, pensar, perdonar, debatre, parlar… i que, presidit per la necessitat de recordar, està escrit tant per al present com per al futur.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS